¡°No ens lliurarem del c¨¤ncer, per¨° el podrem reduir un 50%¡±

El 1971, el llavors president dels EUA Richard Nixon li va declarar la guerra al c¨¤ncer. La Llei Nacional del C¨¤ncer va impulsar una ofensiva cient¨ªfica contra el que llavors es considerava una sola malaltia. En aquella mateixa ¨¨poca, a la Universitat de Calif¨°rnia a San Francisco, Harold Varmus (Oceanside, Nova York, 1939) es va enrolar en un ex¨¨rcit que ha liderat durant les ¨²ltimes d¨¨cades. Amb Michael Bishop, va descobrir que molts tipus de c¨¤ncer s¨®n provocats per mecanismes gen¨¨tics dins de c¨¨l¡¤lules normals i va comen?ar a desemmascarar un enemic del qual fins llavors se sabia molt poc. Per aquest assoliment, ell i Bishop van rebre el Nobel de Medicina el 1989.

En una confer¨¨ncia a Jerusalem, amb motiu del congr¨¦s World Science Conference Israel, Varmus va repassar aquesta setmana una carrera en la qual comen?a a abandonar les primeres l¨ªnies. Despr¨¦s de ser director dels Instituts Nacionals de Salut (NIH), l'ag¨¨ncia de finan?ament d'investigaci¨® biom¨¨dica m¨¦s important del m¨®n, entre el 1996 i el 1999, el mar? d'aquest any va abandonar la direcci¨® de l'Institut Nacional del C¨¤ncer.

Moltes de les aplicacions m¨¨diques comencen amb un intent de respondre a una pregunta sobre biologia

Davant de molts joves que hauran de prendre el relleu de la seva generaci¨® en la guerra contra el c¨¤ncer, l'investigador nord-americ¨¤ reconeix que quan es va iniciar aquell combat ¡°no hi havia pla¡±, per¨° que amb el suport financer i pol¨ªtic ¡°s'han aconseguit aven?os lents, per¨° clars i dram¨¤tics¡±. El descobriment dels primers gens les mutacions dels quals estaven relacionades amb l'aparici¨® de tumors va donar la idea que seria possible crear f¨¤rmacs que bloquegessin les prote?nes produ?des per aquests gens i detenir la malaltia sense els seriosos efectes secundaris de la quimioter¨¤pia. En alguns casos, com el cas de l'imatinib, un f¨¤rmac per tractar la leuc¨¨mia mieloide cr¨°nica, l'estrat¨¨gia va funcionar.

Per¨° a mesura que s'amplia el coneixement d'aquest grup de malalties, s'ha observat que, en molts casos, s¨®n massa gens els implicats i que, fins i tot dins d'un mateix tumor, la diversitat gen¨¨tica de les seves diferents parts fa que no serveixi un sol tractament. A m¨¦s, els tumors han demostrat una tremenda capacitat d'adaptaci¨®, i sota la pressi¨® selectiva a la qual els sotmeten els f¨¤rmacs, muten i tornen a atacar amb m¨¦s for?a quan es recuperen de l'ofensiva. En aquest sentit, Varmus considera que ¡°la resist¨¨ncia als f¨¤rmacs ¨¦s probablement el principal problema que tenim¡±.

La resist¨¨ncia als f¨¤rmacs ¨¦s, probablement, el principal problema que tenim

Pregunta. Quan va rebre el Nobel, vost¨¨ va afirmar que el c¨¤ncer ¨¦s una versi¨® deformada de nosaltres mateixos. ?s possible v¨¨ncer una malaltia que ¨¦s part del nostre propi organisme?

Resposta. Hi ha una cosa que vull deixar clara: sempre tindrem c¨¤ncer, no ens en lliurarem. Dit aix¨°, podem reduir els factors externs per disminuir les possibilitats de tenir c¨¤ncer, com el sol o el tabac, per¨° si utilitzem totes les eines que tenim fins ara per reduir el c¨¤ncer, ¨¦s probable que puguem reduir l'aparici¨® de tumors un 50%, no crec que puguem baixar gaire m¨¦s d'aqu¨ª mai. No obstant aix¨°, podem detectar els c¨¤ncers abans i poder aplicar abans la cirurgia, que ara com ara segueix sent la millor eina que tenim contra el c¨¤ncer. I a m¨¦s, tenim els nous f¨¤rmacs, com la immunoter¨¤pia. Sumant tots aquests enfocaments, ¨¦s possible que al final molt poca gent mori de c¨¤ncer.

P. Ha comentat que la lluita contra el c¨¤ncer de les ¨²ltimes d¨¨cades ha estat lenta. Esperava que fos m¨¦s r¨¤pida quan van descobrir els primers oncogens?

R. No crec que ens planteg¨¦ssim d'una forma pragm¨¤tica quin seria l'impacte de la nostra feina en la salut humana. Investig¨¤vem per saber per qu¨¨ sorgeix el c¨¤ncer i despr¨¦s, amb el pas dels anys, ens vam preguntar com podem utilitzar aquesta informaci¨® per buscar tractaments. ?s important recordar que moltes de les aplicacions m¨¨diques comencen amb un intent de respondre a una pregunta sobre biologia. Si vols entendre la malaltia i adoptar un enfocament racional per controlar-la, primer l'has d'entendre. Aix¨° va passar amb les infeccions, quan vam observar que darrere hi havia virus, bacteris i fongs, es va poder treballar per trobar vacunes o antibi¨°tics. Crec que ara estem en una fase d'aplicar el nostre coneixement sobre el c¨¤ncer per tenir f¨¤rmacs m¨¦s ben dirigits i noves ter¨¤pies. Ara se sap que el c¨¤ncer s¨®n moltes malalties molt diverses.

P. Creu que ser¨¤ possible elaborar una teoria que unifiqui els trets comuns per poder-lo combatre de forma m¨¦s simple?

R. Aix¨° sempre ha estat un somni, per¨° crec que encara ¨¦s poc realista. Crec que no s'aconseguir¨¤ buscant determinats gens, perqu¨¨ sabem prou coses sobre ells per dir que gen¨¨ticament cada c¨¤ncer ¨¦s diferent. Podria ser alguna cosa que tingui a veure amb el que aquests gens li fan a la c¨¨l¡¤lula que pugui fer que tots siguin susceptibles a un tractament. Hi ha hagut gent que va pensar que intervenir en els vasos sanguinis entorn del tumor podria matar el c¨¤ncer, per¨° s'ha provat i no va funcionar. ?s possible que tots els c¨¤ncers es controlin manipulant el sistema immune, cosa que podria ser factible, per¨° de moment no ha estat el cas. O alguna cosa que tingui a veure amb la forma del metabolisme de les c¨¨l¡¤lules, com prenen la seva energia del sucre¡­ ?s concebible, per¨° improbable.

P. Despr¨¦s de la guerra contra el c¨¤ncer, Obama va llan?ar fa poc un pla molt ambici¨®s per impulsar la medicina personalitzada. Creu que hi ha prou finan?ament?

R. S'estan posant molts diners en la investigaci¨®, aix¨° no em preocupa. El que em preocupa ¨¦s que el preu dels f¨¤rmacs que s'emprin per a la medicina personalitzada ser¨¤ molt elevat. Aquests f¨¤rmacs poden no ser assequibles per a molts pa?sos menys desenvolupats. Has de posar aix¨° en perspectiva. El Govern franc¨¨s, per exemple, va fer un estudi que mostrava que, quan els f¨¤rmacs s¨®n cars, es pot fer un estudi gen¨¨tic barat per veure quin pacient ha de rebre el f¨¤rmac i quin no. Per¨° en qualsevol cas, els f¨¤rmacs seran cars.

?s molt dif¨ªcil reduir el preu dels f¨¤rmacs, especialment amb malalties de les quals la gent mor i est¨¤ desesperada

P. Creu que ¨¦s realista pensar que ¨¦s possible desenvolupar aquesta medicina personalitzada a un preu raonable?

R. Podem agafar algunes dreceres en el desenvolupament dels f¨¤rmacs. Si tens un f¨¤rmac que funciona nom¨¦s amb alguns tipus de pacients que tenen un tipus de c¨¤ncer, no l'has de provar en milers de persones per veure si t¨¦ efecte; n'hi ha prou d'identificar la gent que ¨¦s susceptible a aquest f¨¤rmac. Aix¨ª redueixes la mida i el cost dels assajos per¨° encara hi ha molts altres costos que segueixen existint. I a m¨¦s, les companyies no basen el cost dels seus f¨¤rmacs en la quantitat que els costa desenvolupar-los. Inclouen la resta d'inversions que han fet per desenvolupar f¨¤rmacs que no van funcionar. ?s molt dif¨ªcil reduir el preu dels f¨¤rmacs, especialment amb malalties de les quals la gent mor i est¨¤ desesperada. Qu¨¨ ¨¦s m¨¦s important en el desenvolupament d'aquesta medicina, la pol¨ªtica o la ci¨¨ncia? Has de fer ci¨¨ncia per fer nous f¨¤rmacs i el proc¨¦s regulatori no ¨¦s el que fixa el preu. L'element important per controlar el preu dels f¨¤rmacs ¨¦s el sistema sanitari d'un pa¨ªs. Als EUA, on no hi ha regulaci¨® dels preus, s¨®n molt cars. Al Canad¨¤, on els f¨¤rmacs es donen a trav¨¦s d'ag¨¨ncies governamentals, s¨®n elles les que negocien els preus. Al Regne Unit tamb¨¦ decideixen si ser¨¤ cobert. Es basa en una avaluaci¨® de l'efectivitat del f¨¤rmac. El mercat no es regula b¨¦ a si mateix, en particular sobre f¨¤rmacs per a malalties mortals.