Aix¨ª opera el ¡®cirurgi¨¤ robot¡¯

Una muni¨® de professionals, molts dels quals han interromput volunt¨¤riament les seves vacances per assistir a aquest moment, es replega entorn de la taula d'operacions. Solitari, en un aparent m¨®n de tres metres de dist¨¤ncia (¡°per¨° podria estar a Nova York¡±, comenta), Antonio Alcaraz, cap del servei d'urologia de l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona, controla els comandaments del robot Da Vinci amb el qual executa l'operaci¨®: un robot de quatre bra?os com potes d'aranya de precisi¨® m¨¦s que mil¡¤lim¨¨trica. ?s el tercer trasplantament de rony¨® que es fa mitjan?ant cirurgia rob¨°tica a Espanya, tots aquest mateix estiu. I la seva intenci¨® ¨¦s que hagi arribat per, gradualment, quedar-se.

El primer trasplantament renal el va efectuar Joseph Murray el 1954, cosa que li va valer per rebre el premi Nobel el 1990. Ara mateix a Espanya es fan m¨¦s de 4.000 trasplantaments cada any, aproximadament 2.500 dels quals s¨®n de rony¨®. Per¨° encara que ¡°tractaments com els immunosupressores per prevenir el rebuig han evolucionat molt, la cirurgia estava fins fa poc estancada. Amb prou feines s'introdu?en canvis menors¡±, assegura Alcaraz. Un dels canvis significatius el va iniciar el seu propi equip, fa quatre anys, i tenia a veure amb el donant. Mitjan?ant t¨¨cniques de laparosc¨°pia (la inserci¨® de petits tubs a l'abdomen) van aconseguir aprofitar orificis naturals per extreure el rony¨® a?regalar: la vagina en el cas de les dones, el melic en el dels homes. Aix¨° va permetre disminuir notablement la cicatriu i millorar la recuperaci¨® posterior dels donants. I alguna cosa semblant sembla aconseguir el robot ¨Cla segona gran evoluci¨®¨C en el receptor.

Ja estem als l¨ªmits de la f¨ªsica

¡°Implantar un rony¨® ¨¦s complicat¡±, comenta Alcaraz. L'extracci¨® del donant ¨¦s m¨¦s senzilla, per¨° col¡¤locar-lo implica unir l'art¨¨ria i la vena principals del nou rony¨® amb vasos sanguinis del mateix pacient. I connectar el nou ur¨¨ter a la seva bufeta. ¡°Fins ara s'havia d'utilitzar la cirurgia oberta. No fem servir la laparosc¨°pia perqu¨¨ els instruments s¨®n r¨ªgids, i no permeten maniobrar com seria necessari¡±. Aix¨° no passa amb el robot: les diferents eines es mouen amb la llibertat d'un canell hum¨¤. ¡°Fins i tot, m¨¦s¡±, comenta Alcaraz, ¡°perqu¨¨ permet girs de fins a 500 graus, aproximadament una volta i mitja¡±. A m¨¦s, ajuda a millorar la precisi¨®, perqu¨¨ reprodueix els moviments a escala de deu a u: Alcaraz executa moviments grans per aconseguir despla?aments diminuts. I permet la visi¨® en tres dimensions, cosa que nom¨¦s recentment ha arribat a la laparosc¨°pia, i que fa que el cirurgi¨¤ pugui valorar la profunditat, gaireb¨¦ la textura.

Cada any es fan a Espanya 2.500 trasplantaments de rony¨®

En qu¨¨ es tradueix tot aix¨°?

La superviv¨¨ncia cinc anys despr¨¦s d'un trasplantat de rony¨® ja ¨¦s molt alta, d'aproximadament el 94%. ¡°Possiblement aquest tipus de cirurgia no millorar¨¤ el pron¨°stic dels pacients¡±, comenta Fritz Diekmann, nefr¨°leg i coordinador de l'¨¤rea de trasplantament renal, tamb¨¦ de l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona. ¡°Potser s¨ª que ho far¨¤, per¨° el fonamental t¨¦ a veure amb el per¨ªode de recuperaci¨® i amb l'est¨¨tica¡±. La cirurgia m¨ªnimament invasiva, com la que es fa amb el robot, sembla reduir el risc d'infeccions, la p¨¨rdua de sang i el dolor postoperatori, i disminueix el temps d'estada a l'hospital. Malgrat que no hi ha estudis definitius, aix¨ª sembla ser en el cas de la cirurgia del c¨¤ncer de pr¨°stata i d'extracci¨® d'¨²ter, les dues principals indicacions per a les quals ja fa anys que es fa servir el robot. A m¨¦s, la cicatriu en el cas de la cirurgia oberta ¨¦s d'uns 15 cent¨ªmetres, per¨° nom¨¦s de 5 o 6 si s'opera amb robot, el m¨ªnim per poder introduir el rony¨®. ¡°Ja estem als l¨ªmits de la f¨ªsica¡±, apunta Alcaraz.

Per¨° no tothom est¨¤ conven?ut de les seves bondats. Una de les cr¨ªtiques t¨¦ a veure amb el seu preu, que actualment es troba al voltant dels 2 milions d'euros, i amb el cost de cada trasplantament, uns 3.000 euros m¨¦s que en el cas de la cirurgia convencional. Alcaraz t¨¦ clar que aix¨° no hauria de ser un problema: ¡°El preu inicial es pot esmenar augmentant el nombre d'operacions fetes a l'any per a totes les indicacions que t¨¦. En el cas del trasplantament, nom¨¦s la disminuci¨® de l'estada hospital¨¤ria ja podria compensar els sobrecostos. Per¨° tamb¨¦ hi ha els intangibles, que s¨®n menys valorables: pacients que es recuperen abans, amb menys patiment i amb cicatrius molt m¨¦s petites¡±. Una altra cr¨ªtica t¨¦ a veure amb el temps de la cirurgia, en teoria m¨¦s elevat amb el robot. Aix¨° ¨¦s especialment important en el cas del trasplantament de rony¨®, on no poden passar m¨¦s de dues hores entre l'extracci¨® i l'implant, a risc que l'¨°rgan es faci malb¨¦. Alcaraz ha cronometrat el temps: 41 minuts. ¡°I quan h¨¤gim fet m¨¦s operacions, segurament el rebaixarem a 30¡±.

Fins aquest any a Europa nom¨¦s s'havien efectuat dos trasplantaments d'aquest tipus, i de forma a?llada. Un a Fran?a i, un altre, a It¨¤lia. El procediment s'ha desenvolupat a l'?ndia, on ja n'han fet m¨¦s de 500. Per aix¨° Alcaraz va passar una setmana all¨¤, per acabar de polir la t¨¨cnica. ¡°Les autoritats ¨ªndies van permetre fer assajos abans que en altres llocs, per aix¨° es va formar un gran equip de cirurgians nord-americans i d'origen indi, que s¨®n els que han impulsat el projecte¡±. A Espanya ja se n'han fet tres, tots aquest estiu. El primer va tenir lloc a la Fundaci¨® Puigvert, tamb¨¦ a Barcelona. Els altres dos els ha efectuat l'equip d'Alcaraz. I tenen clar que volen continuar. Per aix¨°, conven?uts dels seus avantatges, a l'Hospital Cl¨ªnic preveuen que l'any que ve el 40% dels trasplantaments de rony¨® ja es faran amb el robot.

Tot i aix¨°, Alcaraz espera noves millores. Un dels problemes del robot ¨C¡°en realitat no ¨¦s un robot¡±, precisa, ¡°¨¦s un manipulador, una tecnologia d'amo-esclau en la qual la m¨¤quina nom¨¦s executa el que el cirurgi¨¤ li ordena¡±¨C ¨¦s que no retorna sensaci¨® de tacte. ¡°El que espero ¨¦s que en un futur em doni sensaci¨® de feed-back, de resposta. Que em digui si vaig b¨¦ o malament, amb la pressi¨® necess¨¤ria o no. Fins i tot que em pari la m¨¤ si creu que estic a punt de cometre un error. I que despr¨¦s, aix¨° s¨ª, una tecla em permeti contradir-lo si crec que qui s'equivoca ¨¦s ell¡±.

La cirurgia m¨ªnimament invasiva, com la que es fa amb el robot, sembla reduir el risc d¡¯infeccions, la p¨¨rdua de sang i el dolor postoperatori, i disminueix el temps d¡¯estada a l¡¯hospital

Tornem a l'escena inicial. Solitari en la seva consola, Alcaraz mou els comandaments del robot. Han passat uns 40 minuts des que, en un quir¨°fan ve¨ª, altres membres de l'equip han extret el rony¨® de la donant. ¡°?s un acte d'amor m¨¤xim, fins i tot de la fam¨ªlia quan el donant ¨¦s un cad¨¤ver¡±, diu Alcaraz. Fet que no est¨¤ renyit amb altres assumptes: ¡°Estava preocupada per la mida de la cicatriu¡±, confessa. Ho han fet per laparosc¨°pia, perqu¨¨ creuen que el robot no ofereix avantatges en l'extracci¨®; i per via vaginal, per minimitzar la ferida. A les pantalles s'observa com uneix i cus les art¨¨ries: la il¨ªaca del receptor, la renal de la donant. Una vegada connectades, restauren la circulaci¨®, i el rony¨® recupera el color. Llavors se separa de la consola, estreny els punys i, com per sorpresa, crida: B¨¦! Alcaraz afirma que al quir¨°fan has de ser fred, cerebral. Fins que acaba l'operaci¨®. ¡°Als meus estudiants els dic una cosa: si t'emociones quan veus el to que agafa el rony¨®, quan comproves que funciona, llavors segurament has de ser cirurgi¨¤. Si no, val m¨¦s que et dediquis a una altra cosa¡±.

Ni els robots ni els manipuladors, encara, s'emocionen aix¨ª.