Cultura catalana de proximitat

Com aquelles mongetes verdes de mata alta que s'eleven al m¨¦s enll¨¤, fins ajuntar-se amb la creu del Matagalls, la cultura catalana encoratja el producte de proximitat. Aquelles mongetes regades amb aigua del Montseny que comprem a 6,50 euros, mentre que fa uns dies les hem pagat a meitat de preu a Santa Cruz de Tozo (Burgos), set habitants a l'hivern. Sens dubte, les mongetes catalanes de proximitat estan pels n¨²vols..., i ning¨² ens assegura la seva excel¡¤l¨¨ncia gen¨¨tica davant de les burgaleses. I el gust¨®s aliment cultural? Aqu¨ª, aquest fenomen de proximitat ¨¦s, com diria Ortega, la radicalitat individual, la de cada cap, una suma de mem¨°ria i hist¨°ria.

?rem experts en les belles arts i som amn¨¨sics i epis¨°dics, una t¨®mbola de gestors i promotors culturals. No sabem d'on procedeixen les pedres del claustre de Mas del Vent ni on para la pinacoteca del Palau del Marqu¨¨s d'Alella. Tant de bo aquests misteris fossin eixos dels nostres serials culturals, per concloure que les pedres de Palam¨®s siguin retornades a Salamanca i que el llegat de Julio Mu?oz Ramonet sigui explotat per les seves filles. Seria bon¨ªssim. Aquesta t¨°rrida catalanitat ha produ?t una literatura secund¨¤ria tan escassa com la dels dos grans serials de proximitat: l'esperp¨¨ntica cort dels miracles de Jordi Pujol i el proc¨¦s kafki¨¤ de secessi¨®.

Arriba l'estiu i penso en un fraternal amic historiador que em va donar diversos cops de m¨¤ per esbrinar per qu¨¨ Felip III va passar per Montserrat per celebrar tornabodes amb Margarita d'?ustria, un assumpte de fa quatre segles. Existia llavors Catalunya? El meu amic ha arribat a mitja tarda i hem sortit a passejar. Li he ensenyat les mongetes de mata alta, per¨°, com que ¨¦s historiador, les met¨¤fores no li interessen. Hem vist un cartell que deia en catal¨¤: ¡°Vull un pa¨ªs petit que entre tots farem molt gran¡±. No li he preguntat qu¨¨ pensava d'aquesta terra de promissi¨®. Com a expert en la nostra hist¨°ria deu haver fet un pas m¨¦s: ¡°Aquest era un pa¨ªs gran que entre tots hem fet i farem molt petit¡±. Simple artifici ret¨°ric. Jo m'he refugiat en el llibre xin¨¨s tradu?t per Joan Ferrat¨¦: ¡°Vull un pa¨ªs petit i amb poca gent...¡±. Coincid¨¨ncies estranyes.

Una alzina en forma de ve de vict¨°ria que va servir d'inspiraci¨® a algun independentista el 2014 destacava en un bosc animat de graules. Enfosquia i hem volat al mas Rusquelles. A la galeria, ens hem retratat davant del blau i malva de la muntanya d'ametistes. Aqu¨ª, fa cent anys, Jaume Bofill i Mates i Josep Carner parlaven de pol¨ªtica i de literatura. Eren homes de pa¨ªs i de cultura de proximitat. No en queda cap rastre. I aix¨° que, com va escriure Gabriel Ferrater, la p¨¤tria dels catalans s¨®n les paraules de Carner.

A casa ens esperava un altre amic, notari a temps complet de la hist¨°ria catalana. Sopar agradable, entre plats de mongetes verdes de proximitat. Sobrevolava en la conversa un dubte: Totes les alzines porten a una Catalunya sense Espanya? Per qu¨¨ ning¨² ha contestat? Abans d'aixecar-nos, he deixat anar la meva ¨²ltima bogeria: em faig independentista si ¡°una majoria de vots¡± (CUP) ¨¦s capa? d'escriure un vers de Josep Carner en la seva papereta. S¨ª? Ho dubto. Quan se'n van, em ven? la malenconia. Nosaltres no som votants sin¨® lectors.

Amb el meu amic historiador comparteixo la devoci¨® per la tossuda i tersa literatura de proximitat de Josep Pla i el comprom¨ªs de llegir a l'agost un volum de les seves obres. Amb el notari, m'hi uneix l'erudici¨® catalanista. He rebuscat entre els llibres que tinc a m¨¤ i n'he trobat dos: Viatge a Catalunya, de Josep Pla, i F¨¨nix o l¡¯esperit de la Renaixen?a, de Joan Estelrich. Tots dos v¨¦nen de perles en aquest exultant moment de banderes i proclames. Tots dos s¨®n del 1934, un any fotut per a Espanya.

Del Viatge a Catalunya, em quedo primer amb la preposici¨®, tan ben triada, ja que suposa una projecci¨® mental de la Catalunya que Pla s'ha caminat i ¨¦s capa? d'imaginar, cenyida nom¨¦s a quatre comarques. Els seus models confessos s¨®n Heine, Stendhal i Borrow, tot i que el llibre es queda pla. M'apunto els seus comentaris sobre Vic, perqu¨¨ m'hi veig reflectit com un cigne: ¡°Empordan¨¨s pels quatre costats, sospito que la meva ¨¤nsia d'ordre i pau es podria reduir a Vic... Ciutat tancada, silenciosa, beata¡±. Avui ¨¦s igual, amb estelades i Marta Rovira entre orxates a la pla?a Major. Joan Estelrich, per la seva banda, escriu a cops de ploma excelsa F¨¨nix o l¡¯esperit de Renaixen?a, un seguit de conceptes senzills per¨° lapidaris que semblen acabats de parir: ¡°No hi ha res gran en el futur que no estigui preparat en el passat¡± o ¡°Hem de ser m¨¦s catalans?¡± o ¡°Aversi¨® a tot despotisme, sobretot si ¨¦s plebeu¡±. Tinc la sensaci¨® d'haver llegit ja aquests apotegmes, pensats per la mol¡¤l¨ªcie del catalanista honest, en els dietaris de Valent¨ª Puig.

Com que la majoria de nosaltres nom¨¦s llegim un llibre a l'any, no s¨¦ quin recomanar als nostres compatriotes perqu¨¨ siguin menys ¡°plebeus¡± quan vagin a votar el 27 de setembre. Tots dos s¨®n de rigorosa proximitat, i m¨¦s saludables i essencials que qualsevol poci¨® casolana amb la qual els uns i els altres volen intoxicar el nostre ser o no ser.

Manel Martos ¨¦s doctor en Humanitats i editor d'RBA.