La Hisenda catalana, pas a pas

La futura Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya ¨¦s un dels estaments clau en els quals ha treballat el Govern d'Artur Mas durant els ¨²ltims dos anys per apuntalar el seu repte sobiranista. Ho ha fet amb tacte per evitar una altra impugnaci¨® per part de l'Executiu de Mariano Rajoy i marcant diferents etapes, per¨° la realitat ¨¦s la que ¨¦s: l'organisme s'encarrega del control i la recaptaci¨® b¨¤sicament de l'impost de transmissions patrimonials i del de successions i donacions i intenta que els contribuents catalans li confi?n les seves dades fiscals per comen?ar a aglutinar informaci¨® tribut¨¤ria que, fins ara, nom¨¦s est¨¤ en mans de l'Estat espanyol.

L'embri¨® d'aquest projecte es remunta al febrer del 2014, amb la signatura d'un conveni amb les quatre diputacions catalanes que li permetien perllongar els bra?os de les quatre oficines de l'ens creat el 2007 i que t¨¦ m¨¦s d'un centenar d'oficines, totes dependents d'aquests organismes supramunicipals. A finals de juliol el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, va presentar la idea de com s'havien d'articular els diferents estaments necessaris per vestir una Hisenda pr¨°pia en una Catalunya independent i la seva filosofia com a organisme recaptador: un model a l'estil suec o australi¨¤ basat en la col¡¤laboraci¨® amb el contribuent i no en una relaci¨® en la qual dominen les mesures coercitives, de la qual el Govern catal¨¤ acusa l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de l'Estat.

La base d'aquesta concepci¨® procedeix dels diversos informes elaborats per la Generalitat. L'Executiu auton¨°mic ha treballat per dues vies diferents: una l'ha gestionat el Departament d'Economia, del qual penja org¨¤nicament l'acci¨® de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria actual. L'altra, amb tints m¨¦s pol¨ªtics i amb una visi¨® m¨¦s estrat¨¨gica i a llarg termini, l'ha dissenyat el de Presid¨¨ncia ¨Ccontrolat per Mas i per la seva m¨¤ dreta, Francesc Homs¨C, i s'ha centrat en el desenvolupament d'aquesta futura estructura, clau en l'ariet sobiranista.

Per¨° els treballs duts a terme fins ara no han estat ¨²nicament ideol¨°gics: tamb¨¦ tenen un important vessant t¨¨cnic que ha passat pr¨¤cticament desapercebut. Fa quatre mesos l'Executiu catal¨¤ va adjudicar a la multinacional nord-americana de tecnologia i consultoria IBM un contracte per crear un nou sistema d'informaci¨® tribut¨¤ria, despr¨¦s de gaireb¨¦ sis mesos durant els quals les empreses interessades van poder presentar les seves propostes. El plec de condicions, publicat l'¨²ltim cap de setmana d'abril al Butllet¨ª Oficial de l'Estat, destacava que l'objectiu de la licitaci¨® era la realitzaci¨® d'un projecte per a ¡°la conceptualitzaci¨®, la definici¨® dels procediments i la implantaci¨®¡± de la primera fase d'un sistema de gesti¨® tribut¨¤ria, aix¨ª com de ¡°les eines necess¨¤ries per al seu desplegament¡±. I advertia que el nou sistema haur¨¤ de conviure durant un temps amb el programa inform¨¤tic que utilitza actualment l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, anomenat Gaud¨ª, els primers passos a l'Administraci¨® del qual van ser pol¨¨mics: el seu desenvolupament es va licitar per 13,8 milions d'euros i es va acabar disparant el preu per problemes continus en el seu desenvolupament.?

Adjudicaci¨® a IBM

En el cas de l'¨²ltima licitaci¨® a IBM, el pressupost base ascendia a 2,1 milions d'euros per¨° l'import total del contracte adjudicat a IBM es va quedar en menys d'1,3 milions d'euros, menys de 10 vegades del que va costar inicialment Gaud¨ª. La firma nord-americana tindr¨¤ 12 mesos per dur-lo a terme, motiu pel qual els resultats comen?aran a ser visibles en menys de sis mesos. Es d¨®na la circumst¨¤ncia, a m¨¦s a? m¨¦s, que IBM ¨¦s una de les empreses que col¡¤labora m¨¦s estretament amb l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria en el conjunt de l'Estat espanyol, fins al punt de ser un dels seus principals prove?dors inform¨¤tics.

El plec de condicions de la licitaci¨® de l'abril podria qualificar-se de caut. A m¨¦s d'advertir que al principi haur¨¤ de conviure amb el sistema Gaud¨ª per despr¨¦s assumir les seves tasques, el text assegura que en una primera fase el sistema haur¨¤ de ser capa? de gestionar tot all¨° relacionat amb l'impost de patrimoni i l'impost sobre estades tur¨ªstiques, la taxa que paguen els turistes per pernoctar a Catalunya. Per¨° aquest mateix document destaca que, en el futur, l'aplicaci¨® haur¨¤ de ser "generalitzable a qualsevol figura tribut¨¤ria".

La futura aplicaci¨® que haur¨¤ de desenvolupar IBM haur¨¤ de poder fer un seguiment "de 360 graus" (relacions de parentesc incloses) de tots els contribuents catalans, de les seves obligacions tribut¨¤ries i dels seus actius. Per¨° l'esquema que consta en el plec de condicions tamb¨¦ adverteix que haur¨¤ de tenir interoperabilitat amb l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria espanyola i l'Administraci¨® general de l'Estat.