L¡¯esquerra i el nacionalisme

Hi ha dos aspectes particularment cridaners en la consulta electoral del 27-S. D'una banda, l'elevat nombre d'opcions que es preparen a conc¨®rrer-hi, que contrasta fortament amb l'especial obstinaci¨®, per part de qui l'ha convocat, de dotar-la d'un car¨¤cter plebiscitari. De l'altra, el molt desigual grau d'acoblament i sintonia en alguns casos del que proposen intel¡¤lectuals i dirigents d'esquerra sobre el sobiranisme i el que, en vista de les dades disponibles, pensen o desitgen sobre aquest tema els seus potencials votants.

Catalunya ¨¦s una societat altament desenvolupada, plural i complexa, i aix¨° explica que, malgrat tot, finalment, siguin set les candidatures en condicions d'aconseguir representaci¨® al Parlament. Aix¨° permet preveure una campanya electoral summament sorollosa i multidireccional en els seus missatges i debats: un escenari escassament atractiu per al front sobiranista, que sens dubte preferiria que totes les altres opcions decidissin articular-se en un paral¡¤lel i antag¨°nic front antisecessionista. Aix¨° resultaria doblement benefici¨®s per a Junts pel S¨ª: l'aparici¨® d'un contrincant ¨²nic facilitaria el tancament intern de files, la inhibici¨®?conseg¨¹ent?de l'expressi¨® p¨²blica dels frecs, les topades i els recels existents entre els seus components i el refor? dels?fils?trencadissos que, mal que b¨¦, aconsegueixen mantenir-los units (Simmel, cal recordar, va deixar escrites p¨¤gines particularment brillants sobre la capacitat aglutinadora i pacificadora que l'exist¨¨ncia d'un enemic extern?com¨²?t¨¦ sobre les tensions existents en el si de qualsevol agrupaci¨® social). A m¨¦s, el debat quedaria for?osament reorientat en una ¨²nica i molt m¨¦s controlable direcci¨®: el s¨ª davant del no. I no hi ha dubte que ¨¦s menys desgastant i m¨¦s avantatj¨®s disputar amb un sol contrincant i al voltant d'una ¨²nica gran q¨¹esti¨®, que haver de fer-ho amb cinc i, a m¨¦s, en situacions i ¨¤mbits tem¨¤tics molt dispars i imprevisibles. De moment, els partits oposats a la secessi¨® no semblen disposats (per m¨¦s que hi hagi qui ho ha suggerit) a articular-se formalment en un front del no. Fer-ho suposaria un monumental error si el que es pret¨¦n ¨¦s evitar una Catalunya partida en dues. La diversitat i el pluralisme s¨®n la millor garantia d'una conviv¨¨ncia respectuosa i en pau. I, en tot cas, s¨®n clara majoria els catalans que consideren que aquestes eleccions properes han de ser normals, sense cap connotaci¨® especial afegida.

Desajust

Pel que fa al possible desajust entre els pronunciaments d'alguns l¨ªders de l'esquerra (ICV, Podem i, ja en menys mesura molt clara, PSC) i el posicionament real dels cridats a ser els seus votants, les tres dades seg¨¹ents poden ser suficients per il¡¤lustrar-ho. En primer lloc, entre la ciutadania catalana, l'actual proc¨¦s sobiranista il¡¤lusiona, certament, a una ¨¤mplia majoria dels que s'identifiquen amb ERC (72%), CUP (69%) i CDC (64%), per¨° nom¨¦s a una minoria dels potencials votants de Podem (29%), dels d'ICV (25%) i dels del PSC (13%). En segon lloc, en un hipot¨¨tic refer¨¨ndum plenament legal, votarien a favor de la independ¨¨ncia la pr¨¤ctica totalitat dels que s'identifiquen amb la CUP, amb ERC o amb CDC; per¨° els votants de Podem (64% davant del 29%) i del PSC (85% davant de l'11%) optarien, en canvi, majorit¨¤riament, per la perman¨¨ncia de Catalunya a Espanya; els d'ICV es dividirien per la meitat (41% davant del 42%). Ara b¨¦, si en aquesta hipot¨¨tica consulta s'ofer¨ªs una f¨®rmula interm¨¨dia entre la independ¨¨ncia i l'actual statu quo, aquesta passaria a ser, massivament, la preferida no nom¨¦s pels votants del PSC (70%) i Podem (66%) sin¨® ara tamb¨¦, significativament, pels d'ICV (62%), l'independentisme inicial dels quals (que passaria del 42% al 17%) sembla en gran manera recondu?ble. Finalment, en la q¨¹esti¨® identit¨¤ria, entre els votants d'ICV, Podem i PSC predominen de manera massiva els que expressen sentiments incloents (m¨¦s del 80% diuen sentir-se alhora catalans i espanyols), mentre que els que es consideren nom¨¦s catalans o nom¨¦s espanyols representen, en conjunt, una?minoria?molt redu?da (entre el 9% i el 14%).

Amb aquestes dades, resulta tan entendible la reorientaci¨® empresa pel PSC sota el lideratge d'Iceta (tractant d'ajustar els posicionaments del partit i dels seus dirigents als sentiments dels seus potencials votants, i no a l'inrev¨¦s), i no poden, en canvi, sin¨® sorprendre les vacil¡¤lacions i ambig¨¹itats respecte del secessionisme dels que parlen en nom d'ICV, Podem o de les formacions en qu¨¨?aquests?puguin apar¨¨ixer integrats. En alguns ¨¤mbits de la nostra esquerra, potser?encara?perdura la idea que no tots els nacionalismes s¨®n iguals, que n'hi ha de bons (seria el cas del catal¨¤ o del basc, hereus ¨Cpel que sembla permanents i ¨²nics¨C de la resist¨¨ncia antifranquista i, per tant, i per definici¨®, democr¨¤tics, alliberadors i progressistes) i dolents (com l'espanyol, que molts segueixen associant amb franquisme, ¨¦s a dir, amb dictadura, opressi¨® i actitud fatxa). S'ent¨¦n aix¨ª la incomoditat que sembla produir a no pocs l¨ªders i intel¡¤lectuals progressistes reprovar en els nostres nacionalismes perif¨¨rics pronunciaments i actituds extremes que els resultarien insofribles (a ells i, sens dubte, tamb¨¦ al com¨² dels mortals) en qualsevol altre nacionalisme, incloent-hi per descomptat l'espanyol. Com ha diagnosticat Mu?oz Molina, a la nostra societat ¡°primer es va fer compatible ser nacionalista i ser d'esquerra. Despr¨¦s es va fer obligatori. A continuaci¨®, declarar-se no nacionalista es va convertir en la prova que un era de dretes. I en el gradual abaratiment i enviliment de les paraules n'hi va haver prou de suggerir educadament alguna objecci¨® al nacionalisme ja hegem¨°nic perqu¨¨ a un l'anomenessin fatxa o feixista¡±. (Todo lo que era s¨®lido, 2013, p¨¤gina 78). Potser ¨¦s hora que alguns es replantegin aquesta distorsi¨® perceptiva. M¨¦s que res perqu¨¨ els seus votants semblen haver-ho fet ja.

Jos¨¦ Juan Toharia va ser catedr¨¤tic de Sociologia de la UAM i ¨¦s president de Metroscopia