¡°Sortu ha assumit la derrota d¡¯ETA, per¨° fa veure que no¡±

El secretari general de Podem a Euskadi, Roberto Uriarte?(Bermeo, 1960), professor de Dret Constitucional a la Universitat del Pa¨ªs Basc, creu que entre Mariano Rajoy i Artur Mas ¡°estan portant Catalunya a un desastre¡±. Aposta per una reforma constitucional que articuli l'exercici de la sobirania popular en sintonia amb la sent¨¨ncia sobre el Quebec del Tribunal Suprem del Canad¨¤. Aquest tribunal va dir que una regi¨® no es pot separar unilateralment sense negociar amb el Govern estatal, per¨° tamb¨¦ va observar que l'Executiu central tamb¨¦ est¨¤ obligat a negociar i que un suport clarament majoritari a la secessi¨® legitimaria una iniciativa separatista que la resta de l'Estat hauria de recon¨¨ixer en certes condicions.

Pregunta. Tsipras ¨¦s un exemple de vendre el que no es pot fer?

Resposta. En nom¨¦s uns mesos Tsipras ha hagut d'arreglar l'atzagaida que han deixat els governs corruptes i indecents del bipartit durant desenes d'anys, i que han portat el pa¨ªs a la fallida. T¨¦ un enorme suport popular i molt clares les coses i crec que mantindr¨¤ el suport de la majoria.

P. Creu possible una reforma constitucional que converteixi Espanya en una naci¨® de nacions i a m¨¦s doni via al fet que una d'elles se'n pugui anar?

R. Les propostes que s'estan plantejant no suposen cap soluci¨® ni per a aquell dret a decidir ni per res. Van pel cam¨ª equivocat. Jo s¨®c partidari d'una reforma que ampli? la participaci¨®, garanteixi la independ¨¨ncia de les institucions de l'Estat i els drets socials, i abordi el model territorial.

P. Model territorial amb porta de sortida?

R. La porta de sortida de qualsevol model territorial l'hauria de marcar la voluntat dels ciutadans com va dir el Tribunal Suprem del Canad¨¤ a la sent¨¨ncia sobre el Quebec, que ¨¦s, diguem, el far que hauria de guiar aquesta mat¨¨ria.

P. ?s a dir, s¨ª que cal regular l'exercici de la sobirania?

R. Abans de definir el model que volem, caldria definir les seves condicions i nosaltres creiem que s¨®n la definici¨® de l'Estat com a plurinacional i la regulaci¨® de les condicions de l'exercici de la sobirania popular en mat¨¨ria territorial.

P. Creu que ¨¦s compatible amb la reforma federal i asim¨¨trica que proposa el PSOE?

El PSOE no es creu ni les seves pr¨°pies propostes"

R. Quan el PSOE ha estat al Govern i ha tingut majories suficients no ha fet res. El PP directament ha petrificat la Constituci¨® encara que ara que falten tres mesos per a les eleccions digui que es pot parlar. No em fio ni d'una proposta socialista que ni ells es creuen, ni del PP, que nom¨¦s busca recentralitzar l'Estat, ni de les de Ciutadans que, com que no tenen res a perdre, avui proposen eliminar el Tribunal Constitucional, i dem¨¤ eliminar altres institucions.

P. I les d'IU?

R. S¨®n coherents amb les seves demandes hist¨°riques.

P. A Catalunya els acusen de passar de puntetes per sobre d'aquest tema de la sobirania.

R. A Catalunya, Podem?est¨¤ en una situaci¨® de moderaci¨® i, enmig d'un xoc de trens, a qui proposa construir ponts el poden acusar d'aix¨° que diu vost¨¨ i de molt m¨¦s. Rajoy i Mas estan portant Catalunya a un desastre, generant l'odi entre els nacionalistes d'una banda i de l'altra.

P. Assumeix la tesi del conflicte pol¨ªtic per explicar cinc d¨¨cades d'assassinats, o d¨®na suport a la del totalitarisme etarra?

R. Ni l'una ni l'altra. S¨®c antimilitarista i conven?ut que ¨¦s molt m¨¦s eficient la resist¨¨ncia civil. ETA no va saber adaptar-se als temps i avui segueix sense entendre el missatge de la ciutadania. Van pel bon cam¨ª, per¨° tard i lent.

P. I l'esquerra abertzale va pel bon cam¨ª?

R. Hi ha sectors que s'han separat de la seva hist¨°ria recent i uns altres que no ho entenen.

P. Vost¨¨ va dir que Sortu era el problema per apropar-se?

R. El que ¨¦s substancial ¨¦s el que han de canviar per apropar-se ells a la societat. I han de canviar les formes. No poden parlar del PSOE i del PP com a enemics, o mostrar cartells d'ETA a les festes. Han assumit la derrota d'ETA, per¨° en les formes fan com que no.

P. Es pot construir un pa¨ªs amb plantejaments identitaris?

R. La sobirania no est¨¤ a la naci¨®, sin¨® al poble, a la ciutadania. Jo s¨®c un basc que no tinc cap inter¨¨s en el fet que l'Estat es trenqui o que es cre?n m¨¦s fronteres de les que hi ha. Treballem en alternatives perqu¨¨ els bascos se sentin c¨°modes dins d'aquest Estat.

P. Quin PNV li agrada m¨¦s, el pragm¨¤tic d'Ortuzar o el sobiranista d'Egibar?

R. Cap dels dos. Crec que ¨¦s una teatralitzaci¨®, un joc. El PNV vol pescar en tots els caladors. Uns aposten per la independ¨¨ncia i uns altres no. De la mateixa manera que no m'agrada el joc d'Artur Mas a Catalunya o el de Rajoy a Catalunya i a Euskadi, no m'agrada aix¨° dels nacionalistes de treure r¨¨dit electoral d'escalfar els sentiments identitaris.

P. Defensa una alian?a d'esquerres contra Rajoy?

R. La ciutadania no desitja sopes de sigles sin¨® visibilitzar les opcions de canvi. Hi ha d'haver una opci¨® clara de canvi que s'identifica amb Podem, davant del bipartit, i en aquesta opci¨® de canvi hi ha d'haver una papereta de canvi, de Podem, per¨° amb m¨¦s gent que pugui aportar coses.

P. No ha dit ni una sola vegada la paraula casta.

R. En general, no la faig servir. Genera confusi¨® amb la de l'Acad¨¨mia. L'accepci¨® creada per ??igo Errej¨®n pot resultar ofensiva per a gent dels partits tradicionals que treballen per les seves idees i no ha tret r¨¨dit a la seva milit¨¤ncia, no s¨®n casta.