Una vacuna universal contra tots els tipus i variants de la grip

Al virus de la grip se'l guanya tallant-li el cap, literalment. Dos grups d'investigadors, fent servir estrat¨¨gies diferents, han aconseguit escap?ar el virus i crear-ne una versi¨® inn¨°cua per¨° capa? d'activar el sistema immunitari contra la majoria de tipus i soques que fan agafar la malaltia als humans. Les han provat amb ratolins, fures i micos, als quals els van injectar dosis letals d'un dels subtipus d'influenzae m¨¦s virulents. Tots o gaireb¨¦ tots van sobreviure.

La grip ¨¦s un virus realment endimoniat. Si se'l compara amb una c¨¨l¡¤lula, al seu interior portaria la c¨¤rrega v¨ªrica, per¨° el seu atac es recolza en dues subst¨¤ncies que hi ha a la seva membrana exterior. Una ¨¦s una prote?na, l'hemaglutinina (HA), que provoca?l'aglutinaci¨® dels gl¨°buls vermells de la sang. L'altra ¨¦s un enzim, la neuraminidasa (NA), que el que fa ¨¦s trencar l'altra per infectar noves c¨¨l¡¤lules. Amb les lletres H i N es cataloga els diferents tipus de grip ¨CH1N1, H10N7...¨C, segons quina sigui l'estructura concreta de cada prote?na i enzim.

Per aix¨°, la vacuna universal de la grip ¨¦s un dels grans reptes dels vir¨°legs i la medicina preventiva: no hi ha una grip, sin¨® moltes. A m¨¦s, gaireb¨¦ cada any domina una soca sobre les altres i cal reformular la vacuna, que no protegir¨¤ si en sorgeix una nova variant. I a m¨¦s, les vacunes actuals tenen com a diana la part superior o cap de l'hemaglutinina, que tendeix a mutar amb molta freq¨¹¨¨ncia, fent-les inservibles. Per¨°, i si es trob¨¦s una altra zona del virus que fos m¨¦s estable contra la qual es pogu¨¦s apuntar? Aix¨° ¨¦s el que han aconseguit investigadors nord-americans, d'una banda, i europeus, de l'altra. I tots han anunciat les seves candidates a vacunes universals aquest dilluns.

La vacuna nord-americana fa servir nanopart¨ªcules per modificar una prote?na clau de la grip

Una ¨¦s obra d'investigadors de l'Institut Nacional d'Al¡¤l¨¨rgies i Malalties Contagioses dels EUA. Cient¨ªfics del seu Centre d'Investigaci¨® de Vacunes (VRC, per les seves sigles en angl¨¨s) van aconseguir, mitjan?ant enginyeria de prote?nes, tallar-li el cap a l'hemaglutinina. Per¨°, despr¨¦s de sis evolucions, van aconseguir una tija d'HA que, funcionalment i estructuralment, ¨¦s similar a una prote?na de la grip original.

"El cap de la HA ¨¦s immunodominant i quan hi ¨¦s present, la resposta dels ep¨ªtops de la tija s¨®n menys destacats", explica en un correu l'investigador del VRC, Barney Graham. Els ep¨ªtops s¨®n seccions de l'hemaglutinina que activen les respostes del sistema immunitari, llan?ant els anticossos a la defensa de l'organisme. "Nosaltres vol¨ªem que la resposta immune se centr¨¦s en la tija, per aprofitar l'ampli espectre reactiu dels ep¨ªtops d'aquesta part de la mol¨¨cula", afegeix. Aix¨ª, la possible vacuna podria valer per a diversos tipus de grip.

La mol¨¨cula d'HA que van fer servir pertanyia a la varietat de la grip H1N1. La van sotmetre a un proc¨¦s anomenat disseny de prote?nes. Mitjan?ant una s¨¨rie de successius canvis en els amino¨¤cids que la conformen, buscaven preservar la capacitat immunog¨¨nica d'aquesta part vital del virus, el seu potencial per activar les defenses de l'organisme davant d'un cos estrany. "I aix¨ª estabilitzar la prote?na perqu¨¨ pogu¨¦s ser fabricada", comenta Graham. Despr¨¦s de sis evolucions van aconseguir una HA sense cap per¨° amb tota la tija allargada i capa? de seguir activant els anticossos.

Per comprovar si funcionava, van immunitzar ratolins i fures amb aquesta nanopart¨ªcula. Van veure que els dos grups d'animals desenvolupaven una resposta immune no nom¨¦s al subtipus H1, del qual procedia la prote?na original, sin¨® tamb¨¦ a d'altres subtipus de la fam¨ªlia H. Per¨° calia comprovar-ne l'efic¨¤cia. Aix¨ª que van inocular als animals immunitzats una dosi letal d'una grip del tipus H5, de les m¨¦s virulentes. Per comparar, tamb¨¦ van injectar a d'altres animals tractats amb la vacuna trivalent, la versi¨® comercial m¨¦s efectiva, i no tractats.

"El repte de la H5N1 ¨¦s una prova molt dura per a les vacunes basades en H1. Malgrat que tamb¨¦ pertany a les hemaglutinines del Grup 1, ¨¦s un subtipus diferent i letal per a les fures. Per tant, en utilitzar una prote?na H1 per protegir contra l'atac d'una H5, pot mostrar les seves possibilitats perqu¨¨ una vacuna similar en humans pogu¨¦s oferir protecci¨® contra virus de la grip molt diferents", explica l'investigador del VRC.

Tal com expliquen a la revista Nature Medicine, tots els ratolins del grup de control van morir, per¨° els tractats amb la seva vacuna van sobreviure. Quant a les fures, la seva efic¨¤cia no va ser completa, ja que van morir dues de les sis inoculades. Per¨°, en canvi, tots els no immunitzats van morir.

Tallar el cap al virus

L'altra vacuna l'han desenvolupat als Pa?sos Baixos. Fent servir una estrat¨¨gia diferent, investigadors de l'Institut Crucell de Vacunes tamb¨¦ van escap?ar l'hemaglutinina, per¨°, en el seu cas, van eliminar el cap allargant la tija sense afectar-ne l'estructura. Aix¨ª, el sistema immune podria seguir detectant-la. Aquesta vegada, van obtenir quatre versions de la seva vacuna partint d'una prote?na de la grip H1N1.

La vacuna europea la van provar amb macacos als quals van inocular una dosi letal d¡¯H1N1. Nom¨¦s els? immunitzats van sobreviure

A una, la m¨¦s semblant a la HA original, la van anomenar #4900. Segons mostren a Science, tots els ratolins exposats van desenvolupar defenses, activant una alta taxa d'anticossos per a gaireb¨¦ tots els subtipus H. Despr¨¦s van comprovar la seva efic¨¤cia en els ratolins immunitzats, als quals van inocular dosis letals d'H1N1. Van comprovar que els rosegadors tractats en tres sessions amb la #4900 van sobreviure.

Volent anar m¨¦s a prop dels humans, els investigadors van assajar la vacuna amb un grup de macacos menjacrancs (Macaca fascicularis). Malgrat que els sis enverinats amb la grip H1N1 van presentar febre i altres s¨ªmptomes gripals, cap va morir. Els no tractats no van tenir la mateixa sort. Ara caldr¨¤ fer el seg¨¹ent pas, i investigar-la amb humans.