L¡¯Hospital de Matar¨® reduir¨¤ l¡¯espai per llit per estalviar

L'Hospital de Matar¨®, immers en una greu crisi financera, ha decidit tancar algunes depend¨¨ncies i concentrar els seus 280 llits en menys espai com a mesura d'estalvi. El centre deixar¨¤ sense servei part del seu hospital sat¨¨l¡¤lit ¡ªl'antic Sant Jaume¡ª i traslladar¨¤ els pacients a una planta de l'hospital central. Als 40 llits d'aguts que ara hi ha en aquest espai se'ls far¨¤ un buit a la resta de les unitats. Amb aquesta mesura, l'Hospital preveu estalviar 450.000 euros, gaireb¨¦ un quart del d¨¨ficit que va tenir l'any passat i pel qual ara el Departament de Salut l'obliga a fer un pla de viabilitat. El sindicat CATAC i la Coordinadora d'Usuaris en Defensa de la Sanitat P¨²blica critiquen la decisi¨®, ja que creuen que afectar¨¤ la qualitat en el servei.

El nou gerent, Ramon Cunillera, va presentar fa una setmana el pla de viabilitat per al Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) ¡ªens responsable de tots dos centres¡ª que pret¨¦n, entre altres mesures, augmentar el nombre d'intervencions quir¨²rgiques i altres activitats assistencials per aix¨ª rebre m¨¦s finan?ament per part del Servei Catal¨¤ de Salut (CatSalut). Les idees per estalviar passen per ¡°millorar l'efici¨¨ncia¡± i una de les mesures concretes ¨¦s el trasllat dels serveis sociosanitaris de l'antic Hospital de Sant Jaume.

Des de CATAC asseguren que el pla estableix la ubicaci¨® dels llits traslladats en la unitat d'hospitalitzaci¨® del centre dedicada a cura de malalts aguts, amb pluripatologies i l'hospital de dia per a pacients amb insufici¨¨ncia card¨ªaca. Aquest moviment permet l'estalvi de 450.000 euros anuals en reduir el lloguer a pagar per l'antic Sant Jaume, subministraments b¨¤sics i manteniment de la finca. Una portaveu del centre no va confirmar la xifra que s'estalviar¨¤ amb el trasllat, per¨° s¨ª que va recordar que ¡°l'edifici de l'antic hospital ¨¦s molt vell i el manteniment ¨¦s molt car¡±,

En cap cas, agreguen des del centre, ¡°el pla de reequilibri pressupostari planteja deixar de fer cap dels serveis que el Consorci ofereix actualment, ni oferir-los en condicions que puguin empitjorar la qualitat de l'atenci¨® o el benestar dels pacients¡±.

El Sant Jaume actualment t¨¦ 72 llits, 42 de la unitat de convalescents i 30 per psicogeriatria. El trasllat a l'hospital implicar¨¤, segons CATAC, que els serveis que s'oferien als aguts es reparteixin per altres depend¨¨ncies del centre que s'utilitzen per a altres tractaments, com l'hospital de dia de pneumologia, hemoter¨¤pia, cures d'infermeria o tractaments oncol¨°gics. La majoria estaran a la primera planta subterr¨¤nia, a l'¨¤rea d'hospital de dia. ¡°Es proposa una saturaci¨® d'aquests espais barrejant pacients en tractaments de quimioter¨¤pia amb cr¨°nics pluripatol¨°gics¡±, critica el sindicat.

La unitat d'aguts nom¨¦s t¨¦ capacitat per a 40 llits, amb la qual cosa d'entrada ja se'n perdran dos. ¡°El trasllat agreuja els ja retallats serveis sociosanitaris de l'Hospital Sant Jaume. En els ¨²ltims 15 anys, el sociosanitari ha perdut 39 llits, gaireb¨¦ un ter? de l'activitat¡±, asseguren des de la Coordinadora d'Usuaris en defensa de la Sanitat P¨²blica.

El centre defensa que l'ocupaci¨® de les vuit unitats d'hospitalitzaci¨® no ¨¦s homog¨¨nia i que, a la llarga, Sant Jaume tindr¨¤ una reorientaci¨® cap a serveis ambulatoris. Des de CATAC insisteixen que l'hospital de dia de convalesc¨¨ncia tamb¨¦ pujar¨¤ a la planta d'aguts a mitjan setembre. ¡°La soluci¨® real passa per la construcci¨® d'un nou centre sociosanitari digne per a la poblaci¨® que atenem¡±, diuen les fonts sindicals.

L'Hospital de Matar¨® ¨¦s el centre de refer¨¨ncia de 15 municipis de la comarca, presta servei a 265.000 persones i ¨¦s el cap del CSdM. El Consorci est¨¤ participat per l'Ajuntament de Matar¨®, el Consell Comarcal del Maresme i CatSalut. El pressupost ascendeix a 105 milions d'euros anuals, dels quals 94 milions provenen de CatSalut.

Mocions parlament¨¤ries per a m¨¦s diners

L'any passat, el Consorci Sanitari del Maresme va registrar un d¨¨ficit de dos milions d'euros. Segons la llei, els centres sanitaris p¨²blics concertats tenen una autonomia de gesti¨® especial sempre que no tinguin d¨¨ficit. Si hi ha una desviaci¨®, els centres han d'engegar un pla d'estabilitat per evitar ser intervinguts per part de la Generalitat.

Cunillera es va trobar el pla fet per l'equip de l'anterior gerent, Joaquim Esperalba, que es va jubilar. La proposta va ser votada favorablement pels membres del Consell Rector i l'abstenci¨® dels representants de l'Ajuntament. El full de ruta per sanejar les finances, que estableix un terme de tres anys, va ser aprovat pel consell rector del Consorci i va ser rem¨¨s a la Generalitat la setmana passada.

Una portaveu del departament d'Economia va explicar que el Govern catal¨¤ estudiar¨¤ les mesures en el si d'una comissi¨® delegada interdepartamental, conformada per membres dels gabinets d'Economia i Salut. S'espera que emetin un concepte al setembre, ¨¦s a dir, a posteriori de l'execuci¨® de les mesures com el trasllat de llits des del centre de Sant Jaume cap a l'Hospital de Matar¨®.

L'Hospital atribueix la seva delicada situaci¨® financera al que considera ¡°un hist¨°ric infrafinan?ament¡± per part del CatSalut, que segons una auditoria externa amb data de 31 de desembre de 2013 ascendia a 34 milions d'euros. Aquests diners corresponen, segons CATAC a inversions fetes pel Consorci que en realitat havia de fer el CatSalut.

El comit¨¨ d'empresa sempre ha sostingut que l'Hospital rep una partida molt inferior a la d'altres centres del voltant que tenen la mateixa complexitat malgrat fer m¨¦s activitats que ells. L'aportaci¨® del CatSalut al centre ha disminu?t gaireb¨¦ un 14% en els ¨²ltims cinc anys.

El Parlament ha aprovat en els ¨²ltims dos anys tres mocions sol¡¤licitant m¨¦s recursos per al Consorci, l'¨²ltima del passat 2 de juliol. En una d'aquestes, que no ha estat complerta, s'instava el Govern catal¨¤ a programar, en el terme de tres mesos, ¡°el calendari d'aportacions extraordin¨¤ries destinades a sanejar tot el d¨¨ficit estructural del Consorci¡±.