En bones mans

Malgrat que no tot ha canviat, gaireb¨¦ res segueix igual, i ni les paraules ni gaireb¨¦ els conceptes mateixos mantenen impertorbablemente el seu mateix sentit avui que ahir, i molt menys que abans-d'ahir. Els simuladors de vol historiogr¨¤fic ens fan llegir Aza?a (que era qui tenia la ra¨® en el debat de l'Estatut el 1932) i Ortega (que es va equivocar llavors, i va equivocar el seu b¨¤ndol llavors aliant-se sense voler amb l'extrema dreta) com si estiguessin parlant tan ricament per avui, per¨° no ¨¦s veritat. I no ho ¨¦s perqu¨¨ el franquisme es va constituir a la piconadora de la menor credibilitat d'un projecte de conciliaci¨® entre una Catalunya a vegades molt egoc¨¨ntrica, i en altres ocasions amplament narcisista, i una Espanya pol¨ªtica que retrocedia juntament amb Catalunya un parell o tres de segles en cosa de mesos, cap al 1939, i des de llavors els llenguatges semblen els mateixos per¨° les realitats van deixar de ser-ho.

Tot i que tamb¨¦ en el millor dels sentits, perqu¨¨ el projecte t¨¤cit d'un iberista l¨ªric com Joan Mara?gall o un iberista pr¨¤ctic com Agust¨ª Calvet, Gaziel, a la seva?Trilogia ib¨¨rica podia veure's rarament ratificat despr¨¦s de la revolucion¨¤ria Constituci¨® del 1978 i la construcci¨® d'un Estat auton¨°mic des de llavors. Catalunya havia estat en la intimitat de la resist¨¨ncia antifranquista una pe?a cabdal entre unes quantes m¨¦s, un tros necessari de la llibertat integral que es reclamava a trav¨¦s de la democr¨¤cia. Aquesta conquesta havia guanyat per golejada amb la restituci¨® de les institucions i la resta de l'aparell cultural i pol¨ªtic de la Catalunya que arriba fins avui. Si hagu¨¦s viscut aquest temps de la transici¨®, em sembla que el Jaume Vicens Vives de Noticia de Catalu?a hauria subscrit el model, com l'hauria subscrit un altre infatigable pedagog de l'encaix de Catalunya amb Espanya com el Dionisio Ridruejo que projectava aquest model, gaireb¨¦ calcat, vertiginosament previsor, mentre redactava Escrito en Espa?a cap al 1960 i residia entre el Maresme i Madrid.

El de Jordi Amat ¨¦s el llibre que ha explicat m¨¦s b¨¦ l'origen de l'emmale?ment actual del sobiranisme catal¨¤ contra els catalans que no som independentistes

Paradoxalment, qui va deplorar la resurrecci¨® en aquells dies de les pitjors patologies nacionalistes a Catalunya, la Catalunya m¨¦s captiva del seu propi complex de superioritat, va ser el mateix responsable d'un vadem¨¨cum feble i intu?tiu sobre el catalanisme en la seva primera joventut, Josep Ferrater Mora. A principis dels vuitanta s'havia rebel¡¤lat ja contra l'¨²s pol¨ªtic i la lectura sacralizada que el catalanisme va fer de les seves anotacions juvenils. I ho va fer mentre prologava extensament una nova edici¨® de les seves Formes de la vida catalana, de manera que gaireb¨¦ res del que havia incubat aquell llibret del 1944 quedava ja sense revisar i desactivar, entre altres coses perqu¨¨ mai va pensar en altres termes que els l¨°gicament federals per a societat d'hist¨°ria complexa i pluripartita, com l'espanyola i la catalana amb ella. I fins i tot diria que alguna cosa de l'aroma invisible de la mateixa posici¨® ha presidit l'an¨¤lisi d'aquesta Espanya integral dels ¨²ltims anys quan l'ha abordat des de l'angle catal¨¤ un periodista amb vocaci¨® d'assagista, Enric Juliana, a?Espa?a en el divan, com si l'empremta de Josep M. Castellet i la seva tasca editorial des de Pen¨ªnsula des de mitjans dels seixanta no hagi tingut cap mena de caducitat: la seva primera col¡¤lecci¨® es va anomenar "Ib¨¦rica".

Avui a Catalunya i en alguns llibres valuosos i valents ressona de nou amb menys amargor per¨° amb la mateixa ra¨® el vers antic de Jon Juaristi que deplorava les mentides dels pares, i em temo que molts han seguit mentint. Hi ha tractament de xoc contra aquell engruts falsejadors del passat, edulcoradors de les responsabilitats compartides i viciosament complaguts amb les fantasies privades que ens eleven l'autoestima decaiguda. I com que aix¨° no ¨¦s hist¨°ria sin¨® masturbaci¨® abstreta, s'hi han aliat en contra la lucidesa i l'amenitat del llibre que ha explicat m¨¦s b¨¦ l'origen de l'emmale?ment actual del sobiranisme catal¨¤ contra els catalans que no som independentistes i despr¨¦s contra un enemic com¨² i inventat que no existeix i anomenen Espanya. Jordi Amat ho va haver de titular El llarg proc¨¦s, perqu¨¨ d'aix¨° es tracta, i el t¨ªtol s'ent¨¦n a la primera.?