Una brigada per als sense papers

No s¨®n brigades militars, per¨° cada dijous, des de fa tres anys, patrullen els carrers del centre de Barcelona. Carregats de fullets informatius, aquestes "brigades de carrer" ofereixen assist¨¨ncia legal, m¨¨dica i psicol¨°gica als immigrants irregulars. S¨®n m¨¦s d'una quinzena de voluntaris, per¨° van comen?ar sent tan sols tres. Dos metges, dos psic¨°legs i un advocat conformen la quadrilla principal a la qual se sumen un educador social i pedagog i una artista musical. La majoria d'aquests voluntaris s¨®n immigrants, avui establerts a Barcelona, que han viscut en primera persona les traves i dificultats de deixar-ho tot enrere i comen?ar de zero en un pa¨ªs nou. La seva experi¨¨ncia els va portar a crear l'Espacio del Inmigrante, una associaci¨® aconfessional que no rep cap ajuda p¨²blica i amb un objectiu: apoderar un col¡¤lectiu que no t¨¦ veu, els sense papers.

"Vam sorgir com una indignaci¨® cap al decret llei que va deixar sense atenci¨® sanit¨¤ria els immigrants irregulars", explica Elvira Parafita, una de les dos metges que col¡¤labora a l'Espacio del Inmigrante. Parafita es refereix a l'entrada en vigor del Reial decret Llei 16/2012, impulsat pel Govern del PP i aprovat amb majoria absoluta al Congr¨¦s. El decret recull que els estrangers sense papers quedarien exclosos de l'atenci¨® sanit¨¤ria normalitzada.

"Molts no anaven al metge perqu¨¨, o no se'ls atenia o se'ls cobrava diners, per¨° tamb¨¦ per por de ser descoberts en situaci¨® irregular", indica Elvira. "Fa poc va acudir a nosaltres una dona embarassada que volia donar a llum aqu¨ª, a l'Espacio", recorda. Per evitar que es repeteixin situacions similars, els voluntaris realitzen acompanyaments als ambulatoris, i informen els immigrants dels seus drets i revisen que se'ls atengui.

Aquest espai, situat al barri del Raval, presta tamb¨¦ acompanyament emocional. Douda, un senegal¨¨s de 31 anys, va acudir aqu¨ª buscant ajuda psicol¨°gica, t¨¦ depressi¨® i atacs d'ansietat des que el 2012 li van denegar la renovaci¨® dels seus papers. Va arribar en pastera a Tenerife, amb 23 anys, i va aconseguir feina a Ja¨¦n en pocs mesos. Llargues jornades de feina al camp van donar el seu fruit, i Douda va aconseguir el 2011 la resid¨¨ncia espanyola. Malgrat aix¨°, el somni va durar poc. Despr¨¦s de pagar mil euros a un advocat, el seu expedient va quedar arxivat i la renovaci¨® dels seus papers, denegada. Douda es va despla?ar a Barcelona, on viu el seu germ¨¤, i on va entrar en contacte amb l'associaci¨®. Ara es guanya la vida recollint ferralla, amb la venda ambulant i arreglant m¨°bils. En el seu temps lliure, col¡¤labora com a voluntari. "La situaci¨® d'angoixa i por de ser deportat va acabar consumint-me", relata. "Els meus avis van lluitar a la Primera i Segona Guerra Mundial contra el feixisme. Jo ara lluito per una vida digna que sembla que no arriba".

L'associaci¨® acull centenars d'hist¨°ries de supervivents. Per exemple, la d'Inder Jeet. Aquest jove sikh de 27 anys va ser v¨ªctima de les m¨¤fies de la immigraci¨®. "S¨®c de casta baixa i a l'?ndia, per aconseguir un visat necessites molts diners, aix¨ª que vaig optar per la via il¡¤legal", recorda Inder. Va pagar m¨¦s de 10.000 euros, molts dels seus compatriotes van pagar-ne fins a 20.000. La m¨¤fia els va robar els diners i totes les seves pertinences. Amb 16 anys va emprendre un viatge de tres anys per l'?frica, fins que va aconseguir arribar a Ceuta, amagat en un cotxe i previ pagament de 5.000 euros. "He estat deportat en m¨¦s de 16 ocasions i he vist m¨¦s presons de les que puc recordar. Per¨° s¨®c afortunat, molts amics meus van morir al desert durant el nostre viatge", explica.

Vuit anys de la seva vida en blanc, despr¨¦s de passar un any al CETI i quatre m¨¦s vivint a la muntanya d'El Renegado, en tots dos casos a Ceuta. Inder va aconseguir els papers a Barcelona, gr¨¤cies a un empresari alemany que va con¨¨ixer mentre era voluntari d'una associaci¨® per a persones amb discapacitat. Actualment treballa com a cuiner en un restaurant itali¨¤ i ¨¦s voluntari del col¡¤lectiu. "Asociacions com l'Espacio del Inmigrante permeten a moltes persones com jo compartir la seva hist¨°ria. ?s un lloc on, malgrat estar sol i tan lluny de la fam¨ªlia, podem crear lla?os afectius, i sentir-nos, en certa manera, com a casa".