Sant Pere de Rodes al complet

Una nova senyalitzaci¨® i uns nous panells permetran fer un recorregut que oferir¨¤ una visi¨® integral del conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, situat al terme municipal del Port de la Selva (Alt Empord¨¤). L'objectiu ¨¦s posar en valor aquest patrimoni integrat pel monestir de Sant Pere, el castell de Sant Salvador o Verdera i el poblat de la Santa Creu, amb l'esgl¨¦sia de Santa Helena, vertebrant un discurs m¨¦s suggeridor i coherent, no nom¨¦s basat en l'arquitectura i l'art rom¨¤nic, sin¨® que potenci? el que ¨¦s un exemple ¨²nic a Catalunya de fossilitzaci¨® de l'estructura d'assentament medieval i de l'ordre de la societat feudal.

El conjunt de Sant Pere de Rodes, est¨¤ situat al cor del Parc Natural del Cap de Creus. La seva fundaci¨® data del segle IX, en el marc de l'expansi¨® de l'ordre mon¨¤stica benedictina als comtats catalans impulsada per la monarquia franca. El principal monument ¨¦s el monestir de Sant Pere, a l'empara del qual van prosperar el castell de Verdera i el poble de Santa Creu. Eren els tres estaments en qu¨¨ es fonamentava la societat medieval: els oratores oraven, els bellatores guerrejaven i els laboratores treballaven.

El poblat de Santa Creu es considera des del Departament de Cultura ¡°fonamental per a l'an¨¤lisi d'aquest moment hist¨°ric¡±. Els experts consideren que l'excepcionalitat i la riquesa del jaciment i de les restes arqueol¨°giques que apareixen, rau entre altres coses, en qu¨¨ ¡°no estem davant un poblat de camperols, sin¨® davant un poblat important i vinculat al monestir i a la gesti¨® del seu patrimoni i riquesa¡±. Segons el t¨¨cnic en documentaci¨® antiga, Josep Maria Gironella, la import¨¤ncia d'aquest jaciment es troba principalment en qu¨¨ ¨¦s el poble del monestir, ¡°tenen unes ocupacions i uns recursos, ¨¦s un poble de serveis, per¨° ¨¦s m¨¦s que aix¨°, t¨¦ m¨¦s import¨¤ncia pel vincle amb el monestir, el m¨¦s important del nord-est catal¨¤¡±.

Santa Creu era el centre de serveis on els habitants de les masies portaven els seus excedents agr¨ªcoles i adquirien els productes que no podien produir ells mateixos, explica el t¨¨cnic documentalista. Aquesta informaci¨® s'ha pogut obtenir gr¨¤cies a un conveni de col¡¤laboraci¨® entre Cultura i la Fundaci¨® Albert Tom¨¤s i Bassols de Llan?¨¤, que finan?a fins al 2018 el treball de recerca que permetr¨¤ con¨¨ixer m¨¦s del que es pot fer a trav¨¦s de l'activitat arqueol¨°gica. ¡°La intenci¨® ¨¦s documentar qui eren els habitants i quines eren les seves ocupacions, detalls molt importants per anar coneixent cada vegada m¨¦s la manera de viure i l'organitzaci¨® del territori del cap de Creus a l'edat mitjana¡±, prossegueix Gironella.

En els m¨¦s de 2.000 documents registrats fins al moment del segle XIV, s'ha pogut comprovar que hi havia corsaris, sabaters, sastres, taverners, comerciants, clergues i notaris.

La nova senyalitzaci¨®, presentada en catal¨¤, castell¨¤, angl¨¨s i franc¨¨s, es planteja en tres nivells. D'una banda, senyalitzaci¨® de benvinguda i explicativa de l'oferta patrimonial, tamb¨¦ senyalitzaci¨® interpretativa dels elements m¨¦s rellevants de cadascun dels tres monuments i del seu excepcional entorn natural i finalment senyalitzaci¨® direccional que facilita l'acc¨¦s al poble i al castell. El projecte de senyalitzaci¨® i la implementaci¨® s'ha dut a terme en el marc del programa Patrimoni en Acci¨®, impulsat pel Departament de Cultura i l'Obra Social La Caixa, i ha disposat d'una inversi¨® de 139.000 euros.

L'acc¨¦s al conjunt monumental ¨¦s per les localitats de Vilaju?ga i el Port de la Selva. La carretera de titularitat municipal que porta des d'aquesta tur¨ªstica i pesquera localitat del cap de Creus al monestir, presenta diversos i perillosos sots de vegades dif¨ªcils d'evitar. Aquesta ¨¦s precisament des de fa anys una de les queixes de l'alcalde de la localitat, Josep Maria Cervera, que qualifica d'¡°inexplicable¡± que un dels monuments m¨¦s emblem¨¤tics del pa¨ªs ¡°tingui els accessos com els t¨¦¡±. Per ell, que aquesta carretera sigui municipal va ser nom¨¦s ¡°un error del passat¡±. Per les seves caracter¨ªstiques, mant¨¦, l'hauria d'haver absorbit algun organisme supramunicipal amb capacitat per posar al dia una infraestructura que ¡°¨¦s l'acc¨¦s natural dels milers de turistes que passen les vacances als municipis costaners compresos entre Cadaqu¨¦s i Cotlliure¡±.

Cervera s'ha mostrat satisfet que es potenci? la visi¨® integral del conjunt medieval per¨° considera que seria positiu ¡°que an¨¦s acompanyat per altres mesures que permetessin millorar-ne la visita i augmentar el nombre de visitants, alguna cosa impossible si no es milloren els accessos, l'accessibilitat i la zona d'aparcament¡±.