Corruptes i presumptes, al pas i retratats

Cada dia sol passar, un o un parell ¨Cdiversos¨C tipus corruptes, tot sols, apareixen al pas o fixos com de gu¨¤rdia als seus llocs habituals a Palma. S¨®n part del paisatge real i de la maquin¨¤ria social, no esquiven la trobada, miren o es distreuen. Ells, en un rac¨® de la geografia urbana de Mallorca i pretenen continuar-hi.

Se'ls topa pel carrer, gaireb¨¦ per atzar, di¨¤riament, com un ritual que es fa una missi¨®, un h¨¤bit. Habiten aqu¨ª, uns pocs van a dormir a la pres¨® ¨Cdues dotzenes dels seus iguals hi estan presos¨C encara que la majoria segueixen al carrer.

L'atzar i l'estad¨ªstica van en contra dels reus encausats, no s¨®n invisibles ni evitables. S¨®n una part m¨ªnima de la societat, identificable, representen una anomalia il¡¤legal detestable. Per¨° ser corrupte no es tracta d'una conseq¨¹¨¨ncia natural intr¨ªnseca de la condici¨® humana, aquesta vella t¨¤ctica d'autoprotecci¨®, exculpat¨°ria, que minimitza o dispersa el tema de la corrupci¨®.

Molts delinq¨¹ents ¨Cbastants¨C o sospitosos, acusats, condemnats o pendents de judici actuen des de la convicci¨® de la seva innoc¨¨ncia, de la normalitat, netedat i rectitud dels seus actes, creuen que s¨®n v¨ªctimes d'un acte deliberat en contra seva, d¡¯una persecuci¨® sense cap ra¨® ni motiu.

La majoria s'emparen en la sensaci¨® hist¨°rica d'impunitat (del ¡°tothom ho fa¡±, el ¡°mai no se sabr¨¤¡± o el ¡°no passa res¡±) i es cobreix de sufici¨¨ncia, va amb cuirassa de metracrilat blindat. La cara ¨¦s de marbre i les butxaques de ferro tenen un niu de serps, per si de cas.

De vegades, uns solen sobreactuar davant dels que coneixen les seves aventures o possibles problemes o els han vist emmanillats als jutjats, en sortir del calab¨®s o romandre durant dies asseguts a la banqueta del tribunal. Aquests tr¨¤nsits desconcerten qualsevol, segons expliquen en els seus relats circulars i persistents als que es posen a tret.

Hi ha algun reu, tot sol o en companyia, que pel carrer sol llan?ar una mirada reptadora al transe¨¹nt que sap qui ¨¦s, d¡¯on ve i el que va fer. Altres, diversos, tendeixen a distreure¡¯s i abaixen el cap, amb un sentiment culpable (cat¨°lic, moral), tot i haver passat 20 anys despr¨¦s de destapar-se la seva implicaci¨®-detenci¨® en un cas. Fan passes llargues i desfilen r¨¤pidament. Si van acompanyats cerquen el di¨¤leg de protecci¨® de l'altre.

Els pen¨²ltims reus i presumptes han aparegut ¨Cuna altra vegada¨C en les fotografies de vanitat local als mitjans i revistes insulars que despleguen p¨¤gines i m¨¦s p¨¤gines d'imatges provincials, amb tipus sempre repetits, setmana rere setmana, com un enrajolat. No ¨¦s la primera vegada que ocorre una distracci¨® a la llista de convidats a les fotos corals si es creu que tot ¨¦s l¡¯exhibici¨® dels suposats "millors" al codi cortes¨¤ a l'¨²s.

El problema ¨¨tic i est¨¨tic, l'anomalia pol¨ªtica, apareix quan una nova autoritat governamental balear, nascuda d'un poder electe a les urnes ¨Cno un fiscal, un jutge i coronel de la Gu¨¤rdia Civil¨C, posa i es fotografia feli? ¨Cagost del 2015¨C escortada per dos reus en esc¨¤ndols de corrupci¨®. En la mateixa entrega setmanal un altre imputat celebra la seva notorietat en festa i companyia.

Una altra an¨¨cdota a documentar va succeir a finals de juliol en un mol¨ª restaurant de Palma. Es va divulgar a les xarxes socials i en un diari. Un parell de diputats del nou grup virginal de la majoria pol¨ªtica balear van acudir al sopar per a tertulians de la televisi¨® privada ¨Ci arma personal¨C d'un empresari imputat (i detingut el 2010) per suposada corrupci¨® pol¨ªtica i amb petici¨® d¡¯anys de condemna en distints casos pendents. Els vigilants emergents van convidar a la festa una estrella espanyola de la seva corda.