Jugar amb foc

A les festes majors de les poblacions catalanes, el correfoc ¨¦s la desfilada del foc: colles de dimonis, agrupacions organitzades per diables i dimonis conven?uts, sovint acompanyats per un drac, encenen i ensordeixen els carrers vesprejats dels pobles reptant els seus ve?ns a jugar amb foc. En els ¨²ltims trenta o trenta-cinc anys, l'incendi juvenil i festiu dels correfocs s'ha propagat incontrolable per Catalunya, Val¨¨ncia i les illes Balears. Diables i diablesses desfilen amb professionalitat, seguits ocasionalment per un carro de foc, per¨° sempre per un cami¨® cisterna i una ambul¨¤ncia. Jo mateix, que no s¨®c adorador de R'hllor, he passat d'encendre les fogueres de Sant Joan de la meva inf¨¤ncia a acompanyar, de lluny, els nens i joves de la meva fam¨ªlia en la seva iniciaci¨® a les desfilades del foc.

Aire, terra, aigua i foc. Un dels quatre elements, el foc dominat per la cultura ¨¦s tan ambivalent com la condici¨® humana que defineix: anomenem incendi a un foc desfermat i pira a un altre d'embogit. I ¨¦s que actuacions com ara la crema en ef¨ªgie d'alg¨² viu s¨®n gaireb¨¦ sempre inquietants. Comprenc perfectament que els poders p¨²blics vulguin controlar el foc. Ja ho van intentar els d¨¦us. Vegin, si ho dubten, les imatges associades per qualsevol bon cercador a ¡°cremat en ef¨ªgie¡± o ¡°burned in?effigy¡±. En sortiran fastiguejats, o pitjor: actes de fe, ef¨ªgies de presidents dels Estats Units, per¨° tamb¨¦, m¨¦s festivament, veuran Judes Iscariot, dotzenes de falles de Val¨¨ncia, el tra?dor Guy Fawkes o a The Man al festival Burning Man de Montana.

Manen les circumst¨¤ncies: si un dels meus estudiants, fastiguejat per les meves explicacions o descontent per les meves avaluacions, retalla acuradament la meva foto de l'orla de la seva promoci¨® i la perfora amb un cigarret enc¨¨s, no em preocupar¨¦ gens ni mica. Per¨° si, acompanyat de quatre col¡¤legues, organitza les escombraries d'un escrache i crema papers davant la porta de casa meva, trucar¨¦ a la policia, encara que ignoro, confesso intranquil, amb quin ¨¨xit. I ¨¦s que, com va escriure Oscar Wilde, l'¨²nic avantatge de jugar amb foc ¨¦s que un apr¨¨n a no cremar-se.

El setembre del 2007, els senyors?Jaume Roura i Enric Stern, sense l'enginy infinit de Wilde al cap, per¨° amb el rostre encaputxat i una torxa a la m¨¤, van cremar la fotografia dels reis d'Espanya. En fer-ho aix¨ª es van autoretratar (YouTube: ¡°Crema de fotos del Borb¨® a Girona¡±), i no per b¨¦, ja que, en una democr¨¤cia liberal, gaireb¨¦ ning¨² amb dos dits de front ressalta gestes semblants en el seu curr¨ªculum professional. Ara b¨¦, avui dia el que ¨¦s normal a Europa ¨¦s que, amb el pas dels anys i apagats els calius del foc, aquests i altres modestos ¨¨muls d'Her¨°strat reivindiquin el seu dubt¨®s dret a l'oblit i pugnin per retirar de la xarxa la informaci¨® gr¨¤fica sobre aquestes cerim¨°nies.

I aix¨ª hauria passat probablement en aquest cas si els tribunals d'aquest pa¨ªs no haguessin acudit al rescat de la reputaci¨® dels celebrants: Roura i Stern van ser perseguits, jutjats i condemnats pel penal i el plet va arribar fins al Tribunal Constitucional (TC). Aquest ha resolt que cremar una foto dels Reis no est¨¤ emparat per la llibertats ideol¨°gica i d'expressi¨®, sin¨® que est¨¤ justament castigat per la llei i mereix les penes imposades als recurrents en el cas, 15 mesos de pres¨® substitu?ts per una multa de 2.700 euros (Sent¨¨ncia 177/2015, BOE 21.8.2015). La sent¨¨ncia del TC espanyol no passar¨¤ pel sed¨¤s del Tribunal Europeu de Drets Humans. Donades les circumst¨¤ncies del cas ¨Cuna manifestaci¨® antimon¨¤rquica que va transc¨®rrer sense m¨¦s desordres¨C ¨¦s bastant probable que el Tribunal d'Estrasburg declini veure en els fets una ¡°incitaci¨® a la viol¨¨ncia¡± o la difusi¨® de ¡°la idea que els monarques mereixen ser ajusticiats¡±, com es llegeix en els fonaments jur¨ªdics de la sent¨¨ncia espanyola.

Aix¨ª ho han vist venir diversos jutges del Constitucional espanyol, en els seus vots particulars, com Adela As¨²a ("no es va generar cap risc greu i imminent de viol¨¨ncia, ni un clima amena?ador d'odi", escriu), Encarna Roca ("les idees poden expressar-se de moltes maneres amb l'¨²nic l¨ªmit de l'ordre p¨²blic, que no es va alterar en el cas"), o Juan Antonio Xiol ("la resposta penal ¨¦s innecess¨¤ria i desproporcionada"). As¨²a, Roca i Xiol tenen ra¨®: calia haver deixat que el foc s'apagu¨¦s sol, en lloc d'alimentar-lo amb m¨¦s llenya. Si hi ha alguna cosa que pot convertir la crema de la fotografia d'un cap d'Estat en una gesta digna de ser ressenyada en un curr¨ªculum ¨¦s precisament la circumst¨¤ncia que estigui prohibida per les lleis penals.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil de la UPF.