Es busca un heroi de la llengua

Em passa sovint que, cada cop que sento la paraula registre (o registrar, en la seva forma verbal), el cor em fot un bot. No m¡¯acostumar¨¦ mai al sentit que se li atribueix recentment ¡ªb¨¦, fa anys que se li atribueix aquest sentit, per¨° sembla que darrerament se¡¯l valida de forma viral¡ª de fer-ho passar com un escorcoll de tota la vida. El dia que la policia remenava a la seu de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica tot eren sobresalts, no pel fet en si, que tampoc era imprevisible, sin¨® per l¡¯omnipres¨¨ncia del terme, oralment i per escrit. Sort que els sobresalts es van acabar l¡¯endem¨¤ amb la carta de Felipe Gonz¨¢lez als catalans.

Som al davant d¡¯un cas emblem¨¤tic dels l¨ªmits d¡¯aplicaci¨® de la normativa, aquella l¨ªnia discont¨ªnua que fa frontera amb la selva de l¡¯¨²s espontani, en la qual regna la m¨¦s absoluta de les anarquies, el territori per civilitzar. Qualsevol que vagi al diccionari de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans veur¨¤ que el sentit gen¨¨ric del terme est¨¤ relacionat amb el fet d¡¯anotar, d¡¯apuntar, de deixar const¨¤ncia, i d¡¯aqu¨ª que parlem de llibres de registre, o del registre del Parlament, que ¨¦s la depend¨¨ncia on es fa constar la presentaci¨® d¡¯un tr¨¤mit. En cap cas s¡¯hi troba el significat de remenar de forma m¨¦s o menys met¨°dica a la recerca de proves, indicis o materials sospitosos, normalment delictius. Per a aquest significat ens servim en catal¨¤ del bo del terme escorcoll, tal com va pronunciar amb nom¨¦s una llev¨ªssima anomalia a la doble ela final In¨¦s Arrimadas, catalana d¡¯adopci¨® capa? de fer anar un catal¨¤ m¨¦s acad¨¨mic que el de TV3. Esperem que quan l¡¯entrevistin com a cap de l¡¯oposici¨® no deixi en evid¨¨ncia el periodista de torn.

Ning¨² ha dit per¨° que aix¨° de la llengua sigui f¨¤cil, tant de bo tot es redu¨ªs a una pueril cerca al diccionari. Efectivament, el diccionari de l¡¯IEC no avala l¡¯embastardit registre, com tampoc no ho fa el diccionari d¡¯Enciclop¨¨dia Catalana, per¨° a mesura que ampliem la cerca la cosa se¡¯ns complica. El Diccionari catal¨¤-valenci¨¤-balear (l¡¯Alcover-Moll) s¨ª que d¨®na el terme per bo, com tamb¨¦ ho fa una patum com Coromines per al cas del verb registrar (aix¨ª ho recull Josep Ruaix) i, sobretot, el Diccionari 62 de la llengua catalana, que situa l¡¯accepci¨® de registre com a ¡°escorcoll¡± en una merit¨°ria segona posici¨®. I d¡¯aquesta font, molt presumiblement, el terme deuria saltar a l¡¯?sadir, el portal ling¨¹¨ªstic dels mitjans de la Corporaci¨® i eina b¨¤sica de consulta per a tot el gremi correctiu que vulgui estar al dia. (Nota al marge: In¨¦s Arrimadas es deuria comprar un sol diccionari, i ben fet que va fer; com m¨¦s diccionaris tingueu a casa, m¨¦s penes passareu.)

Necessitem un fil¨°leg o fil¨°loga que dediqui la seva vida a la feina cicl¨°pia d¡¯escriure un diccionari d¡¯¨²s

El mal d¡¯avui, en aquestes q¨¹estions, ¨¦s l¡¯encimbellament de qu¨¨ gaudeix l¡¯?sadir com a font de consulta prim¨¤ria i, en conseq¨¹¨¨ncia, pr¨¤cticament normativa. Sense voler menystenir la feina maj¨²scula dels ling¨¹istes que hi ha al darrere (els quals treballen en unes condicions que converteixen la seva feina en tit¨¤nica), ¨¦s un error convertir el que, de fet, ¨¦s el llibre d¡¯estil/model de llengua d¡¯uns mitjans audiovisuals en una font normativa pr¨¤cticament equiparable a la de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, perqu¨¨, desenganyem-nos, poques vegades l¡¯usuari fa cas de la lletra petita que limita o censura els usos d¡¯alguns termes. I, per tant, all¨° que hauria de ser una mera font de consulta (com altres llibres d¡¯estil) muta de forma trapassera en font sancionadora i dogma de fe (com altres diccionaris), i no ¨¦s el mateix.

El que ens cal ¨¦s un heroi. Un heroi de la llengua. N¡¯hi ha hagut d¡¯altres, no seria aquest el primer. Necessitem un fil¨°leg o fil¨°loga que dediqui la seva vida a la feina cicl¨°pia d¡¯escriure un diccionari d¡¯¨²s, aix¨° ¨¦s, una obra que, per principi, es planteg¨¦s transgredir la norma per¨°, a la vegada, serv¨ªs de referent d¡¯autoritat per fixar l¡¯¨²s responsable de la llengua. Tan sols Jordi Ginebra i Anna Montserrat s¡¯hi han acostat amb el seu Diccionari d¡¯¨²s dels verbs catalans, per¨° nom¨¦s amb els verbs no fem res. En castell¨¤ van tenir la gran sort que exist¨ªs Mar¨ªa Moliner, autora en solitari d¡¯un monument a l¡¯espanyol que al seu moment va deixar la RAE en evid¨¨ncia i que avui continua essent refer¨¨ncia obligada com a obra lexicogr¨¤fica.

Malauradament aix¨° ens falta. La llengua catalana ha protagonitzat una darrera cent¨²ria sense comparaci¨® amb lleng¨¹es ve?nes pel que fa a la fixaci¨® del seu codi, des del diccionari normatiu de Fabra fins a l¡¯etimol¨°gic de Coromines, passant pel dialectal d¡¯Alcover i Moll i tota la producci¨® terminol¨°gica del Termcat. Per¨° no tenim el gran diccionari d¡¯¨²s, una obra de cap?alera que actu? d¡¯autoritat off i que no relegui la salut de l¡¯idioma als usos apressats, siguin televisius o simplement tuitius. Necessito un heroi que em digui que tranquil, que si sento registre no passa res.