Un greu error

Les eleccions del 27 de setembre no tancaran les tensions que s'estan produint al voltant del conflicte plantejat per l'independentisme, qualssevol que en siguin els resultats, perqu¨¨ resoldre el problema no ¨¦s q¨¹esti¨® d'una recepta de l'¨²ltim minut. El Govern espanyol hauria d'haver calibrat que els requeriments de respecte a la legalitat expressats per la cancellera alemanya, Angela Merkel, o per l'exdirector jur¨ªdic de la UE, Jean-Claude Piris, resulten m¨¦s eficaces davant els independentistes a Catalunya que agafar una drecera incerta per oposar-se al seu desafiament.

Si realment no es respecten les decisions del Constitucional, aqu¨ª hi ha un problema de fons. La legalitat vigent confia aquesta tasca als tribunals ordinaris, i en cas que aquesta via sigui insuficient, la democr¨¤cia ho ha de resoldre. Tampoc ha de caure en sac foradat la idea que l'excepcionalitat del desafiament independentista a la legalitat requereix nous mitjans, a l'altura de l'alarma pol¨ªtica creada.

No obstant aix¨°, la iniciativa presentada pel Grup Parlamentari Popular per canviar la llei del Constitucional afecta la qualitat d'una democr¨¤cia que tots estem obligats a preservar. La cautela i la prud¨¨ncia que els partits han observat per no tocar les bigues mestres del sistema constitucional, mentre no hi hagi amplis consensos, s'enfonsen com a conseq¨¹¨¨ncia d'aquesta irrupci¨® en tromba del Grup Parlamentari Popular.

Fa decennis que defensem la necessitat d'acords per adoptar reformes pol¨ªtiques importants, i ¨¦s impossible negar aquesta consideraci¨® a una proposta que afecta la naturalesa i les funcions del Constitucional. ?s transcendent l'intent de convertir un tribunal ali¨¨ al sistema jurisdiccional en un ¨°rgan dotat de capacitats executives com els altres, i aquest canvi de naturalesa es pret¨¦n per la via de la m¨¤xima urg¨¨ncia. Es vol refor?ar les seves funcions administratives, i introduir aix¨ª en els ciutadans la desconfian?a que les institucions s¨®n utilitzables conjunturalment com conv¨¦ al poder. Les cr¨ªtiques immediates del PSOE o del l¨ªder de Ciutadans constitueixen la prova addicional que una operaci¨® com aquesta hauria necessitat un consens previ.

A m¨¦s es fa per la via d'una proposici¨® parlament¨¤ria, de tramitaci¨® molt m¨¦s r¨¤pida que la d'un projecte de llei, i per tant prescindint dels assessoraments d'institucions com el Consell d'Estat i el Poder Judicial, indispensables en cas que el Govern hagu¨¦s presentat un projecte de llei. La tramitaci¨® del que no ¨¦s sin¨® una proposta parlament¨¤ria queda redu?da a una mera formalitat. No resulta menys sorprenent que, a 26 dies de la votaci¨®, es descobreixi que el Partit Popular pot acabar endossant el plantejament nacionalista que les eleccions auton¨°miques s¨®n un plebiscit i que per aix¨° intenta armar-se amb un arsenal de normes en la necessitat de les quals no havia caigut abans.

I el que redunda en l'error com¨¨s ¨¦s la participaci¨® del candidat del PP a les eleccions del 27-S, Xavier Garc¨ªa Albiol, en la presentaci¨® de la proposta, rematada amb l'expressi¨® grollera ¡°s'ha acabat la broma¡±. Revela que el PP no valora b¨¦ la transcend¨¨ncia de la decisi¨®, ni calcula el risc de bumerang en forma de possible desprestigi del m¨¤xim int¨¨rpret de la Constituci¨®. Fer servir el desafiament independentista per a les necessitats electorals no ¨¦s propi d'un partit responsable.