L¡¯honor del defraudador

El Govern del PP ha promogut, just al final de legislatura, l'avantprojecte de llei org¨¤nica pel qual es regula l'acc¨¦s a la informaci¨® continguda en les sent¨¨ncies en mat¨¨ria de frau fiscal. La norma, aprovada en comissi¨® el juliol passat, permet al Govern fer p¨²bliques les dades dels morosos tributaris per un import de m¨¦s d'un mili¨® d'euros i dels condemnats per sent¨¨ncia ferma per frau fiscal. El projecte va obtenir el maig passat l'informe favorable, gr¨¤cies al vot de qualitat del seu president, del Consell General del Poder Judicial. L'acord mereix ser qualificat de realista i conforme al sentit com¨² i el sentiment majoritari de l'opini¨® p¨²blica, que no ¨¦s poc. I, a m¨¦s, est¨¤ ben fundat.

La q¨¹esti¨® ¨¦s f¨¤cil d'entendre. ??s o no conforme a dret la publicaci¨® al?Butllet¨ª Oficial de l'Estat?de les sent¨¨ncies condemnat¨°ries per frau fiscal una vegada hagin estat signades? La resposta ha de ser afirmativa, entre d'altres, per les raons seg¨¹ents:

1. Les mesures de publicitat, segons el Tribunal Suprem, tenen un car¨¤cter aflictiu o de gravamen, per¨° no tenen naturalesa sancionadora. I estan previstes en altres lleis (el Codi Penal i la Llei Concursal). No es tracta, doncs, de cap novetat. Cal notar que de les sent¨¨ncies nom¨¦s se'n publica un extracte.

2. Abonen aquesta reforma diversos motius d'inter¨¨s p¨²blic ¨Ctranspar¨¨ncia, efic¨¤cia de la prevenci¨®, repressi¨® del frau fiscal, finalitat educativa, incentivaci¨® del compliment voluntari de les obligacions tribut¨¤ries, informaci¨®¨C, interessos que hem de priroritzar sobre els drets individuals a la intimitat i a la protecci¨® de dades.

?s conegut que aquests drets individuals no s¨®n absoluts i se n'autoritza l'afectaci¨® sempre que resulti proporcionada, com passa amb el projecte analitzat (sent¨¨ncia del Tribunal de Just¨ªcia de la UE del 9 de novembre del 2010). La publicaci¨® respecta les dades relatives a tercers implicats en el proc¨¦s, per¨° que no hagin estat condemnats. La jurisprud¨¨ncia del TC i del TS sost¨¦ un concepte ampli de rellev¨¤ncia p¨²blica que compr¨¨n la identificaci¨® dels condemnats en sent¨¨ncia ferma (sent¨¨ncia del TS del 28 d'abril del 2010). Tamb¨¦ estableix que els drets individuals han de cedir quan entren en conflicte amb interessos generals reconeguts per la Constituci¨® (sent¨¨ncia del TC 292/2000).

L'acord del Consell General del Poder Judicial compta amb una llarga llista de vots particulars, entre els quals destaquen els subscrits per la minoria progressista. S'oposen a aquesta publicaci¨® al¡¤legant que els drets individuals dels grans delinq¨¹ents fiscals prevalen al deure constitucional de contribuir al sosteniment de les despeses p¨²bliques. Salvada la intenci¨® dels signants, aquest posicionament incorre en un exc¨¦s de garantisme, ¨¦s contrari a la realitat social i pot ser qualificat de conservador i d'antimodern. El garantisme ha de ser aplicat amb moderaci¨® i si ¨¦s utilitzat a favor de la gran delinq¨¹¨¨ncia fiscal es posen en perill, gaireb¨¦ sense voler-ho, alguns dels fonaments de l'Estat social i de dret. L'experi¨¨ncia hist¨°rica ho corrobora: recordin exquisideses judicials a la Rep¨²blica de Weimar que van contribuir no poc a l'ascens del nazisme.

El Consell Fiscal ha mantingut una posici¨® m¨¦s contr¨¤ria, encara, en q¨¹estionar rotundament l'avantprojecte i interrogar-se sobre l'exist¨¨ncia d'inter¨¨s p¨²blic amb la pretesa publicaci¨®. Actituds com aquesta i altres de sostingudes per la fiscalia provoquen, com a m¨ªnim, perplexitat. Tornant al Consell General del Poder Judicial, la postura del sector progressista no ¨¦s coherent amb la defensada pel grup del mateix signe en seu parlament¨¤ria, cosa que no deixa de xocar. Tesis com les assenyalades s¨®n indicatives d'aquesta esp¨¨cie d'anarquisme dif¨²s i de falta de sentit d'Estat, encara massa presents en la nostra societat i que s¨®n m¨¦s cridaneres en sectors que les haurien hagut de superar.

Pensem que ¨¦s un projecte de llei d'un govern conservador i de dretes que, en aquesta ocasi¨®, legisla en contra dels interessos dels seus probables votants, els grans defraudadors fiscals i, malgrat aix¨°, produeix una reacci¨® negativa dels progressistes. Estrany. La pretensi¨® de protegir, amb aquesta oposici¨®, la intimitat i l'honor d'aquells ¨¦s il¡¤lus¨°ria, una vegada sotmesos durant tot el proc¨¦s a una intensa publicitat medi¨¤tica i social. Poca intimitat i honor, sobre els fets objecte de condemna, els quedar¨¤ en el moment de dictar sent¨¨ncia condemnat¨°ria. No sembla que la seva publicaci¨® al?Butllet¨ª Oficial de l'Estat, de m¨ªnima lectura, agreuja la seva situaci¨®, producte de la seva pr¨°pia conducta.

?ngel Garcia Fontanet ¨¦s jurista i va ser magistrat del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.?