A Felipe Gonz¨¢lez... i als espanyols

El diumenge 30 d'agost, Felipe Gonz¨¢lez va publicar l'article carta Als catalans. Li tinc afecte personal i sempre li he agra?t el respecte i l'atenci¨®. ?s l¨°gic que no coincidim en tot. Al mateix article em sembla sobrant l'al¡¤lusi¨® a l'aventura alemanya o italiana dels anys trenta del segle passat. A m¨¦s de posar en safata la cr¨ªtica f¨¤cil i permetre fixar l'atenci¨® en el dit i no en la lluna que assenyala, fereix innecess¨¤riament sentiments de molta gent, inclosos els meus. Per cert, fa menys d'un mes que un membre del Govern de Mas va dir que Espanya era com la desapareguda Alemanya comunista i ning¨² el va criticar. Per¨° les posicions i les idees de l'expresident del Govern espanyol compten a Espanya, a Europa, a l'Am¨¨rica Llatina i en altres llocs del m¨®n. D'aqu¨ª ve la import¨¤ncia de les seves opinions sobre el delicat moment que viu Catalunya amb l'aposta d'una part per la ruptura i la desconnexi¨® amb Espanya.

Per aix¨° em proposo comentar algunes de les seves reflexions des del recordatori de la meva gen¨¨tica pol¨ªtica. La dimensi¨® de Felipe Gonz¨¢lez fa innecessari recordar la seva. S¨®c, per sobre de qualsevol altra circumst¨¤ncia, alg¨² format en les idees del personalisme comunitari. No hi ha naci¨® sense persones. Abans de res situo la persona, la seva dignitat i la seva ra¨® de ser col¡¤lectiva. Des d'aquesta primera base em sento modestament orgull¨®s d'haver contribu?t encara que sigui m¨ªnimament al progr¨¦s econ¨°mic, pol¨ªtic i social de Catalunya i de tot Espanya. Una Espanya que m'agradaria diferent en molts ¨¤mbits. Entre d'altres, desitjaria que el reconeixement de la diversitat com a riquesa compartida, a la qual s'al¡¤ludeix en l'article esmentat, permet¨¦s una plasmaci¨® real de la seva pluralitat nacional, cultural i ling¨¹¨ªstica. Porto el projecte europeu a les entranyes pol¨ªtiques i precisament per aix¨°, si abans mai vaig ser independentista, ara, cada dia que passa, s¨®c m¨¦s conscient de les interdepend¨¨ncies a les quals Catalunya s'ha d'adaptar des de les interconnexions que imposa la globalitzaci¨®.

I finalment, i no per aix¨° menys important, he procurat fer del di¨¤leg la divisa principal de la pol¨ªtica. Felipe Gonz¨¢lez parla al seu article d'entesa, que sempre ¨¦s necess¨¤ria, i ara m¨¦s que mai. Di¨¤leg, pacte i transacci¨®. Despr¨¦s de la mort de Franco, no vam ser capa?os d'entendre'ns? Ara estem en m¨¦s mala posici¨® de sortida? Sincerament, crec que no. Durant anys he sumat la meva veu al que va ser Converg¨¨ncia i Uni¨® per reiterar que amb la Constituci¨® del 1978 i l'aplicaci¨® del nostre primer Estatut, Catalunya ha viscut els anys de m¨¦s progr¨¦s econ¨°mic, social i d'autogovern des de la seva mil¡¤len¨¤ria exist¨¨ncia. Mai m'he penedit d'haver defensat i haver votat aquell marc institucional. Hi ha hagut canvis significatius? S¨ª. No pocs errors dels uns i dels uns altres han fet possible que la situaci¨® hagi mutat notablement. Un canvi en el terreny de les realitats. I tamb¨¦ en el de les percepcions sovint controlades pels sentiments i no per la ra¨®.

La voladura del catalanisme moderat que representava CiU ¨¦s dolent per a tot Espanya

Sempre he dit que ens vam equivocar amb el nou Estatut. A Catalunya, no ho vam fer b¨¦. Va ser un error fer-ho nom¨¦s amb una de les Espanyes. Tamb¨¦ el PSOE es va equivocar. Ja abans ens hav¨ªem equivocat greument en garantir l'¨²ltima legislatura del president Pujol amb el suport d'un PP que tenia majoria absoluta a les Corts. Per¨° l'error m¨¦s greu el va protagonitzar el PP, amb la seva campanya en contra. Un c¨²mul d'errors que va concloure amb la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional i especialment amb el sainet viscut en el si d'aquesta alta magistratura arran del bloqueig pol¨ªtic per a la renovaci¨® d'alguns dels seus membres. Per¨° de fet, i aix¨° ¨¦s el que avui compta, en l'imaginari catal¨¤ nom¨¦s queda la realitat d'una sent¨¨ncia, que la majoria no ha llegit per¨° ha estat esgrimida com la prova del cot¨® fluix de l'exclusi¨® i la ruptura del marc constitucional.

En aquest sentit, cobra for?a la dial¨¨ctica sobre qui va deixar qui: la Constituci¨® a Catalunya o Catalunya a la Constituci¨®? Aix¨° ha estat amplificat durant els ¨²ltims quatre anys per lleis com la que va fer Jos¨¦ Ignacio Wert, processos de recentralitzaci¨®, discriminaci¨® en inversions i un finan?ament injust. Ara mateix la reforma expr¨¦s que atorga capacitat sancionadora al TC no resoldr¨¤ el problema de fons. Fa mal al cor de qui busquem di¨¤leg sentir del candidat del PP que s'ha acabat la broma. Per D¨¦u, que no som en un sal¨® del vell oest a l'espera de qui aixeca m¨¦s la veu! Per aix¨° no puc quedar-me insensible quan llegeixo elogis a l'article de Gonz¨¢lez de qui practica l'immobilisme que ell denuncia i va als tribunals presentant recursos ignorant que la pol¨ªtica no es fa a cop de sent¨¨ncia ni d'interlocut¨°ria.

En la carta article, qui va ser president del Govern espanyol adverteix dels riscos i els costos de la independ¨¨ncia. Conv¨¦ deixar clar ¨Cen contra de tesis sostingudes per qui, instrumentalitzant la unitat o la secessi¨®, nom¨¦s reconeixen efectes adversos per als altres¨C que la independ¨¨ncia ¨¦s negativa per a tothom. Per a Catalunya? S¨ª. Per a Espanya? Evidentment, tamb¨¦! I per a la Uni¨® Europea! Fa tres anys que reclamo l'atenci¨® del president del Govern central en seu parlament¨¤ria advertint que arribaria la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia, que no tindr¨¤ efectes jur¨ªdics en el marc europeu o internacional, per¨° s¨ª efectes econ¨°mics i socials per a tothom. O potser el repunt de la prima de risc nom¨¦s afecta els catalans? Tots els espanyols haurien d'exigir di¨¤leg dels seus governants, que ¨¦s el que Felipe Gonz¨¢lez anomena entesa. Fa pocs mesos els independentistes van aplaudir una declaraci¨® del Parlament de Dinamarca sobre Catalunya. Simplement instava el Govern de Catalunya i el de l'Estat a dialogar democr¨¤ticament i arribar a un acord. Aquest i nom¨¦s aquest ¨¦s el cam¨ª: arribar a reformes pactades que garanteixin els fets diferencials.

El cam¨ª ¨¦s arribar a reformes pactades que garanteixin els fets diferencials

Felipe Gonz¨¢lez no creu en la ruptura d'Espanya. Jo tampoc crec que Catalunya es trenqui. Per¨° s¨ª que em preocupa l'esquin?ament en l'una i l'altra. I que es produeixi entre totes dues. Ens conv¨¦ una massa cr¨ªtica que redueixi a la insignifican?a qui des d'Espanya fa irresponsablement vots perqu¨¨ els catalans se'n vagin d'una vegada i qui, des de Catalunya, menysprea la resta. La voladura del catalanisme moderat que representava Converg¨¨ncia i Uni¨® ¨¦s una mala not¨ªcia per a tot Espanya. Per aix¨°, alguns, contra vent i marea, intentem reduir al m¨¤xim possible l'abast de l'orfandat.

Lamentablement, confrontar Catalunya amb Espanya o Espanya amb Catalunya d¨®na r¨¨dits electorals. Nom¨¦s veig una manera d'avan?ar, i ¨¦s superant la ignor¨¤ncia en aquest debat. I ignor¨¤ncia no ¨¦s no con¨¨ixer o saber de les coses: la ignor¨¤ncia que permet aquests r¨¨dits ¨¦s la que no vol con¨¨ixer o saber aquestes coses. ?s cosa de Felipe Gonz¨¢lez i de tots els espanyols fer-la desapar¨¨ixer.

Josep Antoni Duran Lleida ¨¦s president del comit¨¨ de govern d'Uni¨®.