Els Estats Units s¡¯acosten a la plena ocupaci¨® en baixar l¡¯atur al 5,1%

L'economia dels?Estats Units va sumar 173.000 ocupats durant el mes d'agost. ?s una moderaci¨® destacada en la creaci¨® d'ocupaci¨® quan es compara amb els 245.000 registrats tant al juny com al juliol, unes dades que s'han revisat a l'al?a. A m¨¦s, est¨¤ considerablement per sota del que s'havia anticipat. Per¨° l'atur es va reduir dues desenes i es va col¡¤locar en el 5,1%. ?s la taxa de desocupaci¨® m¨¦s baixa des de l'abril del 2008 i a aquest nivell?ja?frega la plena ocupaci¨®, cosa que podria justificar l'al?a de tipus d'inter¨¨s.

La dada ¨¦s mixta i aix¨° complica la decisi¨® de la Reserva Federal. Wall Street fa setmanes que busca un senyal clar per entendre qu¨¨ far¨¤ l'equip de Janet Yellen d'aqu¨ª dues setmanes. A mitjan juliol, es donava pr¨¤cticament per fet que la reuni¨® del 16 i el 17 de setembre marcaria el moment simb¨°lic de l'al?a de tipus. Per¨° els dubtes sobre l'economia xinesa i la volatilitat que va seguir la devaluaci¨® del iuan van crear incertesa.

La divisi¨® que s'observa entre els economistes dels grans bancs d'inversi¨® sobre quan s'ha d'adoptar aquest primer pas cap a la normalitzaci¨® de la pol¨ªtica monet¨¤ria ¨¦s la mateixa que es palpa en el si del banc central nord-americ¨¤. Per aix¨° l'evoluci¨® de l'ocupaci¨® a l'agost, i les revisions dels dos mesos precedents, era clau a l'hora d'anticipar si l'opci¨® de la pujada es mant¨¦ o cau de moment de la taula.

El consens de mercat esperava 217.000 nous ocupats el mes passat i que la taxa d'atur baix¨¦s una desena, al 5,2%. Amb qualsevol xifra que hagu¨¦s superat els 250.000 ocupats, la pujada de tipus estava pr¨¤cticament assegurada. Per¨° la combinaci¨® de dada publicada, que?encara?est¨¤ subjecte a dues revisions, nom¨¦s fa que alimentar el debat perqu¨¨ hi ha elements que juguen a favor i en contra de la pujada de tipus.

La creaci¨® d'ocupaci¨® a l'agost va ser inferior als 212.000 de mitjana dels ¨²ltims vuit mesos, per¨° contrasta amb un descens a l'atur m¨¦s pronunciat del que s'esperava. A m¨¦s, la millora de la desocupaci¨® es va produir per bons motius, ja que no est¨¤ associat a una contracci¨® en la taxa de participaci¨®, que es va mantenir per tercer mes consecutiu en el 62,6%. Podria ser suficient per justificar l'al?a aquest mes. A m¨¦s, es d¨®na la circumst¨¤ncia que l'agost ¨¦s un mes molt vol¨¤til.

Tot i que una taxa d'atur del 5,1% es considera molt propera t¨¨cnicament a la plena ocupaci¨®, encara?hi ha vuit milions de persones sense feina. El 28% d'aquest total s¨®n de llarga durada. A aquests cal sumar-hi els 1,8 milions que estan apartats del mercat laboral i 6,5 milions que continuen treballant a temps parcial perqu¨¨ no tenen optaci¨®. Tot sumat, la taxa de subocupaci¨® ¨¦s del 10,3%, en aquest cas ¨¦s la m¨¦s baixa des del juny del 2008.

Creixement s¨°lid

El Llibre Beix de la Fed, la refer¨¨ncia m¨¦s recent sobre la marxa de l'economia als Estats Units, va certificar que la major part de les regions del pa¨ªs estan experimentant s¨°lides taxes de creixement. Nom¨¦s les zones afectades per la caiguda del preu de l'energia fan de llast en aquest moment. La previsi¨® ¨¦s que aquest rendiment es mantingui els pr¨°xims mesos, tot i que s'anticipa que la creaci¨® d'ocupaci¨® ser¨¤ modesta.

Aquesta an¨¤lisi, com reflecteix tamb¨¦ la dada d'ocupaci¨® de l'agost i es va veure en el PIB del segon trimestre, indicava que es comen?a a registrar pressi¨® de la banda dels salaris, perqu¨¨ les empreses tenen cada vegada m¨¦s dificultat per ocupar les places vacants. ?s un dels senyals que estava esperant la Fed tamb¨¦ per justificar l'al?a de tipus, per anticipar-se a un repunt en la inflaci¨®. De moment, els?preus?baixos li permeten continuar sent prudent.

Jeffrey Lacker, president de la Fed de Richmond, sense esperar 15 minuts a con¨¨ixer la dada d'ocupaci¨®, insisteix en un discurs que s'han d'apujar tipus sense esperar m¨¦s perqu¨¨ les condicions de l'economia i del mercat laboral no canviaran pel que passi un mes. La volatilitat recent als mercats financers, afegeix, t¨¦ un efecte ¡°bastant limitat¡± en les perspectives.

¡°No dic que l'economia sigui perfecta¡±, admet, per¨° el seu argument ¨¦s que no necessita tenir els tipus a zero per sostenir-se. Lacker ¨¦s un dels membres amb dret de vot en les pr¨°ximes tres reunions de la Fed aquest any. ?s tamb¨¦ el m¨¦s actiu en fer causa per l'encariment del preu del diner, una cosa que ve fent des del mes de mar?.

Borses a la baixa

Las borses nord-americanes, les que a priori m¨¦s patirien una al?a en els tipus d'inter¨¨s, han obert aquest dijous amb fortes p¨¨rdues. L'¨ªndex industrial Dow Jones queia un 1,7% en els primers compassos de la sessi¨®; el selectiu Nasdaq, en qu¨¨ cotitzen els valors tecnol¨°gics, es deixava un 1,2% i el S&P 500 retrocedia un 1,5%.