¡°Qualsevol lloc ¨¦s millor que l¡¯horror que deixem enrere¡±

Els soldats van arribar a casa de Muoatasem Alafande disposats a reclutar-lo per a la guerra de S¨ªria i ell va optar per fugir, segons relata. Fa un any i mig que va deixar enrere casa seva a Damasc i ara busca el seu futur despr¨¦s de recalar al L¨ªban, Alg¨¨ria, el Marroc i, finalment, Espanya. "No volia disparar, ni el meu germ¨¤ tampoc", explica des de Sevilla, on ja fa quatre mesos que s'est¨¤ despr¨¦s de quatre mesos m¨¦s a M¨¤laga.

La fam¨ªlia del jove, de 20 anys, va abandonar el seu comer? de roba a la capital siriana per fugir i ara els seus pares i tres germanes s¨®n al L¨ªban i un germ¨¤, a Holanda. Despr¨¦s de pagar 50 d¨°lars per arribar en un cotxe amb altres tres homes al L¨ªban, on va arribar l'abril del 2014, Alafande va volar amb el seu germ¨¤ Hassan fins a Alg¨¨ria quatre mesos despr¨¦s, amb un bitllet que li va costar 400 d¨°lars (360 euros). D'all¨¤, tots dos van marxar fins a Nador (el Marroc) en un altre cotxe. "La policia marroquina volia que torn¨¦ssim enrere perqu¨¨, ens van explicar, que no volien sirians", afirma. No obstant aix¨°, van tornar, i del Marroc van entrar a Melilla. La policia els va traslladar fins a M¨¤laga, on va passar quatre mesos en un centre d'acolliment per a refugiats, i d'aqu¨ª el van traslladar al Centre d'Acollida al Refugiat (CAR) de la capital andalusa.

El jove va sortir de Damasc amb 100 d¨°lars a la butxaca i despr¨¦s la seva fam¨ªlia li va anar fent diferents transfer¨¨ncies per subsistir i prosseguir el seu periple. Ara rep classes d'espanyol tres hores al dia de dilluns a divendres i nom¨¦s pensa a trobar una feina al m¨¦s aviat possible. "S¨ª, aniria amb una fam¨ªlia si m'obren casa seva", comenta en un precari castell¨¤ com a prefer¨¨ncia davant el centre de refugiats de Sevilla Este, que ara allotja 120 persones. Les ofertes de particulars per allotjar l'allau d'immigrants a les seves pr¨°pies cases s'han dirigit a la capital andalusa cap a la Comissi¨® Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), segons confirmen fonts del centre.

"A l'Iraq nom¨¦s li espera la destrucci¨®. Em van posar una bomba al cotxe, van disparar r¨¤fegues de metralladores contra casa meva, em van enviar missatges al m¨°bil i amenaces per carta. Vaig marxar al nord i al sud, per¨° les amenaces seguien arribant". A. A. relata que va abandonar Bagdad quan formava part del Govern iraqui¨¤, cansat de sobreviure a les amenaces de l'Estat Isl¨¤mic i de fugir per salvar la seva fam¨ªlia del desastre.

Aquest iraqui¨¤ de 30 anys, que sol¡¤licita l'anonimat perqu¨¨ els seus pares encara s¨®n a Bagdad, amena?ats, va arribar a Sevilla procedent d'Estocolm (Su¨¨cia) el novembre passat, ja fa gaireb¨¦ un any. Havia viatjat al pa¨ªs escandinau com a primera destinaci¨® per escapar del malson que vivia a Bagdad. "Vaig denunciar els trets contra el meu domicili, per¨° la policia no va fer res", recorda.

Ara viu al Centre d'Acollida al Refugiat (CAR) de la capital andalusa amb la seva dona i les seves dues filles de quatre i un anys. "A Bagdad tenia un lloc de responsabilitat per fixar el di¨¤leg i les relacions necess¨¤ries del Govern central amb les diferents comunitats religioses. De tenir cont¨ªnues reunions he passat a una rutina molt grisa amb classes d'espanyol i poc m¨¦s. Per¨° nom¨¦s s¨¦ que vull pau". A. A. ent¨¦n que l'Iraq afronta una guerra civil perqu¨¨ la manca actual en aspectes com el menjar i la salut s¨®n alarmants i la desesperaci¨® de la poblaci¨® porta a protestes constants. "A aix¨° se li suma com afecta la caiguda del preu del petroli a l'economia del pa¨ªs", matisa.

Sobre la situaci¨® en el centre de refugiats sevill¨¤ relata: "No em queixo, per¨° no ¨¦s un privilegi viure aqu¨ª". No es penedeix d'abandonar el seu pa¨ªs i a Espanya li agradaria treballar en alguna professi¨® vinculada a la seva formaci¨®, la inform¨¤tica, quan domini el castell¨¤. "La situaci¨® ¨¦s cada dia pitjor i els terroristes ja es troben tan sols a 20 quil¨°metres de Bagdad".

Els tres nens d'Ali Alshawish juguen al seu voltant. Amb 9, 7 i 2 anys, amb prou feines paren quiets al costat del seu pare, un venedor de cotxes siri¨¤ de 33 anys que va fugir de la guerra amb la seva fam¨ªlia. "Ten¨ªem un lloc per viure i una feina. Per¨°, d'una nit per l'altra, ens vam quedar sense res", relata a Madrid, on ha arribat amb la seva esposa i els seus fills. Aquest refugiat va marxar de S¨ªria a Jord¨¤nia. All¨¤ va demanar asil a l'ONU. I, despr¨¦s d'acceptar la seva sol¡¤licitud, va volar amb avi¨® fins a Madrid. Per aix¨° es considera "afortunat". No va haver de jugar-se la vida al Mediterrani. I ara? "Si puc assegurar el futur dels meus fills, em quedar¨¦ a Espanya. Si no, buscar¨¦ un altre lloc".

"El nostre pa¨ªs est¨¤ absolutament destru?t. La situaci¨® a la meva ciutat, Hama, ¨¦s molt dif¨ªcil", continua Alshawish, que encara t¨¦ part de la seva fam¨ªlia a Jord¨¤nia. Ara sap que ser¨¤ molt complicat trobar feina a Espanya. "No sabem qu¨¨ farem. Tenim por de quedar-nos al carrer. Molts sirians han anat a Alemanya i expliquen que all¨¤ no hi ha tants problemes, que hi ha diners", relata l'home, que explica que Espanya nom¨¦s li d¨®na una ajuda de 18 euros al mes per mantenir els seus fills. "Vivim els cinc en una habitaci¨® de 3,5 metres quadrats", sentencia.