La vida sense Internet en l¡¯Espanya del 2015

En un temps en qu¨¨ gaireb¨¦ tot funciona amb Internet ¨Cl'Administraci¨®, la sanitat, el comer?¨C, existeixen encara illes en qu¨¨ accedir a la xarxa ¨¦s una esp¨¨cie de mal de queixal continu. Les reconeixeran f¨¤cilment pel nodrit grup de persones que s'arremolinen a la pla?a del poble amb la tauleta o el port¨¤til per xuclar la wi-fi de la biblioteca. O perqu¨¨ en qualsevol passeig es creuaran amb un ve¨ª indignat que no ha pogut comprar el seu medicament amb la recepta electr¨°nica o fer una operaci¨® a la sucursal del banc per culpa d'una connexi¨® que tan bon punt ve com se'n va. Aix¨° ¨¦s el que passa, per exemple, al sud de la prov¨ªncia de Conca, a Santa Mar¨ªa del Campo Rus, la vila rural on va morir el poeta Jorge Manrique i on avui, gaireb¨¦ cinc segles i mig despr¨¦s, els seus 800 habitants protesten amargament per l'abs¨¨ncia d'una Internet ¡°com d¨¦u mana¡±.

No ¨¦s que no tinguin cap possibilitat de connectar-se, sin¨® que les opcions que els ofereixen s¨®n molt m¨¦s lentes i, sobretot, molt m¨¦s intermitents del que els agradaria, ja que el cablejat de l'ADSL no hi arriba. Segons les ¨²ltimes dades del Ministeri d'Ind¨²stria, a Espanya hi ha m¨¦s de 800.000 llars que no poden navegar a dos megues per segon i en 2.766 pobles no hi arriben els deu megues perqu¨¨ les companyies no han desplegat xarxes de banda ampla fixa.

Les necessitats de cada usuari s¨®n molt diferents ¨Cmirar el correu electr¨°nic, v¨ªdeos, la tele, jugar a videojocs, pujar informaci¨®...¨C, per¨° valgui per fer-se una idea que l'objectiu de la UE ¨¦s que tots els ciutadans de la Uni¨® tinguin acc¨¦s a una velocitat de 30 megues el 2020. ¡°Si en una casa amb dos fills adolescents hi ha connectats a la wi-fi quatre m¨°bils i dos ordinadors, ¨¦s impossible que funcioni amb dos ni amb tres megues¡±, diu Jos¨¦ Luis G¨¢rate, director comercial de l'operadora d'Internet per sat¨¨l¡¤lit Quantis.

Municipis ¡°en blanc¡±

Quantis va fer un estudi l'any passat en qu¨¨ va baixar al detall dels municipis ¡°en blanc¡±, aquells amb serioses dificultats d'acc¨¦s. Els que sortien m¨¦s mal parats eren a Gal¨ªcia (126.000), Castella i Lle¨® (79.000) i Andalusia (49.000), per¨° tamb¨¦ comptabilitzava 45.000 persones en aquesta situaci¨® a Castella-la Manxa.

De Santa Mar¨ªa del Campo Rus va calcular que la immensa majoria dels habitants (prop de 700 de 800 censats) estaven desconnectats. I la ferida cou m¨¦s perqu¨¨, asseguren els vilatans, a tots els pobles del voltant s¨ª que els arriba b¨¦ el senyal.

¡°El cable hauria de passar pels terrenys de tres ve?ns que es neguen a donar perm¨ªs, aix¨ª que a les operadores no els surt rendible fer passar el cablejat per un altre lloc¡±, explica la secret¨¤ria municipal, Teresa Santos. ¡°Hem enviat escrits a Telef¨®nica, a la Diputaci¨®, a la Conselleria de Foment, al Govern central¡­ i res¡±, continua, sortint al pas de les cr¨ªtiques dels ve?ns, molts dels quals acusen el consistori de no esfor?ar-se prou per arreglar el problema. ¡°Estem disposats a anar on faci falta, per¨°?ja?no sabem on anar¡±, afegeix l'alcalde, Carlos Cano.

No es tracta, insisteixen, d'un capritx, sin¨® d'una necessitat imperiosa per a la gesti¨® municipal dels pressupostos i d'innombrables tr¨¤mits ¨C¡°Hem d'enviar informaci¨® cont¨ªnuament¡±¨C o per comunicar-se amb el servei de salut de Castella-la Manxa, el Sescam. ¡°S'alenteix molt¨ªssim l'atenci¨® del metge que passa consulta di¨¤riament. I el contacte amb emerg¨¨ncies tamb¨¦ es fa per la xarxa¡±, afegeix Santos.

Despoblaci¨®

El poble tot just resisteix la despoblaci¨® rural gr¨¤cies a la feina que els ofereixen el camp i una resid¨¨ncia per a persones grans de la ONG Mensajeros de la Paz, i a uns bons serveis sanitaris, educatius (hi ha un col¡¤legi p¨²blic) i esportius (amb instal¡¤lacions que inclouen piscina i pistes de p¨¤del). Per aix¨°, els preocupa profundament aquesta gran m¨¤cula tecnol¨°gica.

Per als negocis tamb¨¦ ¨¦s un gran problema. ¡°El Nadal passat ens vam quedar dos dies sense Internet, cosa que ens va causar unes p¨¨rdues enormes¡±, es queixa Javier Olivares, amo de la Queser¨ªa Campo Rus, els productes de la qual han guanyat diversos premis i rep comandes de Su¨¨cia, el Regne Unit, Alemanya i B¨¨lgica. ¡°Hem provat de tot, i sempre amb connexions cares i deficients¡±.

El contratemps nadalenc els va passar amb l'operadora Excom, que els oferia tecnologia WiMAX. Aquesta envia el senyal a trav¨¦s d'ones electromagn¨¨tiques a partir d'antenes repetidores. La seva qualitat dep¨¨n de la proximitat de l'antena (cobreixen uns 50 quil¨°metres de dist¨¤ncia), dels obstacles f¨ªsics que hi hagi entremig i de la gent que es connecti alhora. Acostumen a oferir d'un a tres megues, tot i que algunes companyies estan arribant a 15. Des de fa anys s'est¨¤ anunciant la mort d'aquesta tecnologia, per¨° encara aguanta com a primera opci¨® als pobles encara que hagi perdut espai, assegura Pepe Xagar¨®s, portaveu del portal especialitzat conexionrural.es: ¡°Mentre no millori la resta, aix¨° es mantindr¨¤ aqu¨ª¡±.

A Santa Mar¨ªa del Campo Rus, efectivament, ¨¦s la xarxa m¨¦s estesa. ?s la que utilitzen l'Ajuntament i l'hotel restaurant La Posada Real. Tots dos van pensar a canviar-se, com ha fet el formatger Olivares, a Orange, que ofereix connexi¨® fixa a trav¨¦s de xarxes m¨°bils 3G (la mateixa que per als tel¨¨fons). Per¨° al restaurant no li serveix perqu¨¨ l'antena que l'alimenta l'agafa lluny, explica el seu amo, Juli¨¢n Garc¨ªa, que el 2013 va guanyar un concurs internacional de paelles a la localitat valenciana de Sueca.

P¨¨rdues

Garc¨ªa ara ha de canviar el programa de gesti¨® del local que va comprar fa uns mesos per 4.000 euros perqu¨¨ funciona nom¨¦s si est¨¤ connectat a la xarxa, per la qual cosa les desconnexions li desbaraten cont¨ªnuament la feina di¨¤ria. Per¨° el que m¨¦s li dol ¨¦s una mala cr¨ªtica a la p¨¤gina Tripadvisor d'un client que no va poder connectar-se a la wi-fi. ¡°Em va demanar la clau i li vaig dir que no podia donar-l'hi perqu¨¨ llavors no ens funcionaria gens. Per¨° no ho va entendre¡±, relata.

L'altra opci¨® que li quedaria a Garc¨ªa ¨¦s la connexi¨® per sat¨¨l¡¤lit, la que s'acostuma a ?escollir si falla la resta. ¡°Continua sent la m¨¦s cara¡±, explica Xagar¨®s. Ara est¨¤ oferint velocitats de fins a 22 megues, per¨° tamb¨¦ pot fallar, per exemple, si hi ha molts n¨²vols, afegeix.

Tamb¨¦ hi ha illes urbanes

L'estudi de l'operadora Quantis sobre cobertura a Internet, fet el 2014 amb estad¨ªstiques del Ministeri d'Ind¨²stria i l'INE, diu que tamb¨¦ hi ha illes amb mala connexi¨® de banda ampla en ¡°zones suburbanes i municipis de grand¨¤ria mitjana¡±.

Pepe Xagar¨®s, portaveu del portal especialitzat conexionrural.es, parla ¡°de grans urbanitzacions a la costa que es van construir fa 15 anys, quan ning¨² pensava en les connexions a Internet, i avui tenen seriosos problemes¡±.

En realitat, aquestes illes poden estar en qualsevol punt on no sigui rendible desplegar la xarxa de banda ampla fixa. Segons les ¨²ltimes dades del Ministeri d'Ind¨²stria, m¨¦s del 10% de la poblaci¨® de municipis entre 50.000 i 100.000 habitants nom¨¦s poden navegar a dos megues de velocitat.

Aquesta ¨¦s, en tot cas, la que tenen a la biblioteca p¨²blica i ¨¦s sens dubte una de les que funciona m¨¦s b¨¦ al poble. ¡°L'estiu passat, quan es connectaven quatre alhora s'encallava. I ara va estupendament, encara que es connect¨¦s molta gent alhora, als quatre ordinadors que tenim dins o amb la clau wi-fi que donem a tothom que es tregui el carnet¡±, explica Palmira Higueras, la bibliotec¨¤ria. ¡°En pobles com aquest fem esfor?os especials¡±, assegura el director general de Telecomunicacions de la Conselleria de Foment, Alipio Garc¨ªa, del departament del qual dep¨¨n la connexi¨® de la biblioteca. ¡°Ara estem tractant d'estendre les xarxes m¨°bils¡±, afegeix.

Aquestes xarxes de nova generaci¨® (el 4G) s¨®n la gran esperan?a per portar Internet d'alta velocitat a zones rurals, ja que pot arribar fins als 100 megues. Per¨° encara trigar¨¤ a arribar a aquestes zones, ja que el desplegament ha comen?at per les grans poblacions. ¡°Les solucions no s¨®n d'un dia per l'altre, sobretot en llocs amb poca demanda i, per tant, menys rendibilitat¡±, conclou Xagar¨®s.