L¡¯Ailan podria ser el nostre fill

Fa poc, recorrent el sinu¨®s cam¨ª entre Portbou i Cervera de la Marenda que van seguir els republicans que fugien de les tropes franquistes despr¨¦s de la caiguda de Barcelona al gener de 1939, no podia deixar de pensar en aquelles dones carregades de farcells que arrossegaven penosament els seus fills i avis camins amunt. Despr¨¦s, a la platja d'Argelers, sota un cel encapotat, em vaig imaginar com de terribles havien hagut de ser aquelles nits interminables de febrer a la intemp¨¨rie, sense roba, sense menjar, dormint al ras sobre la sorra humida. En aquella platja hi havia m¨¦s de cent mil persones, tancades entre filferros d'ar?. Molts no van sobreviure.

Aquests dies, he pensat molt en Argelers. La hist¨°ria es repeteix, i tamb¨¦ les dram¨¤tiques conseq¨¹¨¨ncies de la insensibilitat col¡¤lectiva i de la incapacitat per reaccionar. Nom¨¦s que ara, tot ¨¦s molt diferent. La trag¨¨dia se'ns mostra amb profusi¨® de detalls, i no obstant aix¨°, podem mirar sense arribar a veure. Les tecnologies de la comunicaci¨®, que ens permeten viure en directe els grans drames del nostre temps, actuen al mateix temps com un poder¨®s anestesiant. En primer lloc, per saturaci¨®. Les trag¨¨dies humanes se succeeixen a un ritme tan vertigin¨®s que ens situen al l¨ªmit de la nostra capacitat d'assimilaci¨®.

La realitat ¨¦s, a m¨¦s, enormement complexa, per¨° se'ns presenta en porcions de mig gram. De manera que tenim grans quantitats d'informaci¨®, per¨° molt poca capacitat de comprensi¨®. La informaci¨® ¨¦s necess¨¤ria, per¨° no garanteix el coneixement. I menys en una situaci¨® tan canviant i complexa com la que ha portat quatre milions de sirians a buscar refugi fora del seu pa¨ªs. Al principi Assad era el dolent; ara cal salvar Asad, perqu¨¨ l'aliat inicial s'ha convertit en un dolent pitjor. Fa poc, l'Iran formava part de l'eix del mal. Avui ¨¦s un aliat imprescindible. Davant de missatges tan contradictoris, la racionalitat se'n ressenteix i al final queda una sensaci¨® d'impot¨¨ncia que condueix a la passivitat.

De tant en tant,? una imatge ens fueteja amb m¨¦s for?a del que ¨¦s habitual i es resisteix a abandonar la nostra retina

Per¨° de vegades, enmig d'aquest caos, l'emoci¨® ve per rescatar-nos. Aquella realitat complexa, inaprensible, irromp de sobte en una dimensi¨® emocional que d¨®na sentit a la percepci¨®. Potser no acabem d'entendre l'embolic geoestrat¨¨gic que s'ha organitzat a l'Orient Mitj¨¤, per¨° est¨¤ clar que aquesta gent que lluita desesperadament per pujar dalt d'un tren, agafant amb for?a els seus fills petits enmig de l'agitaci¨®, ha de tenir raons poderoses per fugir. Aquestes imatges ens fan posar-nos al seu lloc, experimentar la seva desesperaci¨®. Per¨° la nostra capacitat d'empatia tamb¨¦ t¨¦ un l¨ªmit. No podem estar permanentment commoguts per les successives trag¨¨dies. Necessitem generar la nostra pr¨°pia anest¨¨sia, aquelles defenses end¨°genes que fan que, quan ja no podem suportar-ho m¨¦s, apaguem el televisor i tornem a les nostres rutines.

De tant en tant, per¨°, una imatge ens fueteja amb m¨¦s for?a del que ¨¦s habitual i es resisteix a abandonar la nostra retina. Gaireb¨¦ sempre que aix¨° passa, ¨¦s perqu¨¨ aquella imatge ens xiuxiueja a cau d'orella alguna cosa que ens estremeix: Et podria haver passat a tu! ?s aix¨ª. L'Ailan podria ser el nostre fill. Aquest nen que hauria hagut d'estar corrent darrere d'una pilota a la platja i que ara jeu inert sobre la sorra, vomitat per un mar saturat de mort, podria ser el nostre fill. Tot en ell ens resulta tremendament i angoixantment familiar: els seus bracets, la seva roba, les seves sabates... I no ens resulta dif¨ªcil imaginar-nos-hi a prop, agenollats amb el seu cosset, plorant desesperadament per alguna cosa que ja ¨¦s inexorable per¨° que podria haver-se evitat. Com ha pogut ser possible? Qui n'¨¦s el culpable?

El que fa insuportable aquesta imatge ¨¦s que no ¨¦s fruit de l'atzar, de la for?a d'un hurac¨¤ o de qualsevol altra fatalitat inesperada. A aquest nen l'han matat. En primer lloc, els qui han obligat la seva fam¨ªlia a fugir. Per¨° tamb¨¦ nosaltres en som responsables, per la nostra inacci¨®, per no ser capa?os d'organitzar un acolliment als refugiats d'acord amb els tractats que hem signat i amb els est¨¤ndards de civilitzaci¨® dels quals ens agrada presumir. Pel nostre egoisme. Em costa imaginar el rostre dels altres nens que es van ofegar en el mateix lloc que l'Ailan. I no vull ni tan sols pensar com estaria la dels quatre que es van asfixiar, amb altres 67 adults, en aquell cami¨® segellat. A ells no els hem vist. Com no n'hem vist molts d'altres, i per tant, no els hem plorat. En aquest temps de trag¨¨dies televisades, veure ¨¦s sentir. Sentir ¨¦s preguntar i aix¨° hauria de portar-nos a actuar. A dir prou. A exigir respostes. A ajudar.

Ailan, fill meu, deixa que t'abraci abans que t'oblidem.