El gran negoci de Franco amb la guerra

Franco va fer fortuna amb la Guerra Civil. Al seu proper llibre, l'historiador ?ngel Vi?as (Madrid, 1941) revela aspectes desconeguts sobre l'origen del patrimoni del dictador, mort fa 40 anys, que desmunten el mite del seu desinter¨¨s cap als diners. Al marge dels seus honoraris oficials, Franco es va enriquir per vies que avui acabarien davant els tribunals, com la venda de caf¨¨ donat el 1939 pel Brasil o una ¡°gratificaci¨® mensual¡± que li va pagar la companyia Telef¨®nica.

A La otra cara del Caudillo (Cr¨ªtica), que es publicar¨¤ el 22 de setembre, Vi?as desvela que el dictador va ingressar el 1940 en un dels seus comptes 7,5 milions de pessetes, que equivalen ¡°m¨¦s o menys a 85,6 milions d'euros del 2010¡±, per la venda de caf¨¨ que havia donat el dictador brasiler Get¨²lio Vargas. ¡°No veig la ra¨® per la qual Vargas podria haver fet un donatiu a Franco a t¨ªtol personal, de dictador a dictador. Probablement devia suposar que el seu hom¨°leg no es beuria el caf¨¨ que podria obtenir amb 600 tones de grans. Entenc, doncs, que el m¨¦s probable ¨¦s que es fes impl¨ªcitament b¨¦ al poble o l'Estat espanyols¡±, sost¨¦ l'historiador a l'obra. El caf¨¨ era un dels productes que m¨¦s escassejaven durant la postguerra i, per tant, un dels m¨¦s demandats en els circuits il¡¤legals de l'estraperlo.

Sota la direcci¨® de Francisco Franco Salgado-Ara¨²jo, primer i responsable de la Secretaria d'Estat de Franco, el caf¨¨ brasiler es va lliurar a la Comissaria de Prove?ment i Transports, organisme estatal que depenia del Ministeri d'Ind¨²stria i Comer?, perqu¨¨ el distribu¨ªs als governs civils, que es van encarregar de vendre'l a les seves prov¨ªncies segons el preu p¨²blic marcat per l'Administraci¨® (12,48 pessetes per quilo). Vi?as va descobrir l'import total de la venda en un document de l'arxiu del Palau Reial, on consta que la recaptaci¨® total va ascendir a 7,5 milions de pessetes, ¡°exactament l'import que figura a la relaci¨® de comptes del Caudillo tancada a 31 d'agost del 1940¡±.

D¡¯on surten, tants diners?

L'extracte dels comptes de Franco corresponents a aquella data va ser dif¨®s per la revista Tiempo el 2010, tot i que no s'aclaria l'origen d'aquells 7,5 milions. All¨¤ s'observen sortides de diners, que el dictador destinava arbitr¨¤riament a diferents obres o persones, com la reconstrucci¨® del castell de la Mota o l'ampliaci¨® d'un col¡¤legi religi¨®s de les Adoratrius de Valladolid. El m¨¦s sorprenent es troba al cap¨ªtol d'ingressos, on consta un ¡°donatiu mensual¡± de 10.000 pessetes de la Compa?¨ªa Telef¨®nica Nacional, l'accionista principal de la qual era llavors l'empresa nord-americana ITT. La quantitat equivaldria a 11.000 euros actuals, segons Vi?as. ¡°Pol¨ªticament el cas ¨¦s significatiu. Des d'abans de la Guerra Civil el Govern espanyol havia tingut relacions no sempre harmonioses amb la ITT. Durant el conflicte, la Compa?¨ªa Telef¨®nica va assegurar el servei a les dues zones en qu¨¨ va quedar dividit el pa¨ªs, tot i que el president de la ITT, el conegut i temut coronel Sosthenes Behn, anticomunista furibund, no va trigar a declarar-se a favor dels revoltats. Acabat el conflicte Franco va bloquejar els esfor?os de la ITT per reprendre les seves operacions a Espanya¡±, es recull a l'obra.

Vi?as no ha aconseguit esbrinar quan Telef¨®nica comen?a a pagar el dictador ni durant quant temps ho fa, per¨° considera ¡°totalment improbable que actu¨¦s al marge de la ITT en aquest delicat assumpte¡±. ¡°Com ¨¦s notori, la nacionalitzaci¨® es va retardar¡±, afegeix.

El 31 d'agost del 1940, Franco disposava de 34,30 milions de pessetes en diversos comptes, nodrits en bona part amb aportacions de simpatitzants de la seva causa despr¨¦s de la subscripci¨® nacional oberta per finan?ar la guerra. Malgrat que ?ngel Vi?as puntualitza que Franco tamb¨¦ va fer donatius i obres amb aquests diners, pressent una altra finalitat ¨²ltima: ¡°Les meves sospites apunten cap a la possibilitat que es qued¨¦s amb la major part dels fons acumulats¡±. En un parell d'anys, afirma, ¡°va aconseguir una fortuna gens menyspreable, en part gr¨¤cies a mecanismes fins ara no aclarits¡±.

El seu milionari saldo bancari el 1940 resulta sorprenent tenint en compte que la seva n¨°mina mensual el 1935 era de 2.493 pessetes (desvelada al mar? per EL PA?S) i que el 1940, ja com a cap d'Estat, va percebre 50.000 pessetes en concepte de salari anual. ¡°En qualsevol cas, ni estalviant tots els seus emoluments com a cap de l'Estat i com a capit¨¤ general, m¨¦s la gratificaci¨® de Telef¨®nica, ¨¦s possible que Franco pogu¨¦s acumular els saldos bancaris de qu¨¨ disposava l'agost del 1940¡±, afirma Vi?as. ¡°Aquesta, versemblantment, no va poder ser cap altra que la reassignaci¨® de donatius¡±, agrega. ¡°L'altra via d'enriquiment possible ¨¦s que Franco s'hagu¨¦s apropiat de part de la dotaci¨® de la presid¨¨ncia de Govern o de cap de l'Estat a partir del 1937. Fos quin fos l'origen, em sembla immoral¡±, explica l'autor per tel¨¨fon.

Malgrat que durant les ¨²ltimes d¨¨cades s'ha avan?at notablement en la investigaci¨® hist¨°rica sobre la guerra i la dictadura, les finances de Franco encara estan entre ombres amb excepcions com la de Mariano S¨¢nchez Soler al seu llibre Los Franco, S.A. (Oberon, 2003) o el reportatge de Javier Otero a Tiempo.