¡°La UE ha de donar exemple en la crisi dels refugiats¡±

Mirem l¡¯emigraci¨® que ve a Europa. Ens hem tornat sords? Aquest segle fa m¨¦s bona pinta que el XX, un horror fins despr¨¦s de la II Guerra Mundial. Si veiem la perspectiva dels moviments migratoris veiem que es mantenen constants en el 3% de la poblaci¨® mundial. Despr¨¦s de la guerra van ser massius, dur¨ªssims, demolidors per a molts pobles.

Com se sent quan veu aquests refugiats o quan sent que Espanya s¡¯equipara a Pol¨°nia en la seva capacitat d¡¯acceptar-los? Vam tenir una crisi migrat¨°ria el 2006; la vam resoldre. Vaig dur a terme una regularitzaci¨® de 700.000 emigrants; vaig ser criticat perqu¨¨ es va dir que aix¨° produ?a un efecte crida. Falta a la UE, a m¨¦s d'assumir el concepte de refugiat com a clau per a un ordre democr¨¤tic, un pla d'acci¨® econ¨°mica als pa?sos d'origen i de tr¨¤nsit. Europa ha de donar exemple. No ¨¦s f¨¤cil: les opinions p¨²bliques pressionen. Per¨° m'ha tranquil¡¤litzat veure Merkel visitant un centre d'immigrants i combatre els xen¨°fobs a Alemanya.

Aquest pa¨ªs. Quin ¨¦s el seu estat d¡¯¨¤nim pel que fa a Catalunya? El de fer una crida a la conviv¨¨ncia. Cada paraula compta. Hi ha un sentiment que ha fet m¨¦s profunda la fractura m¨¦s enll¨¤ dels interessos pol¨ªtics. Faria com en el b¨¤squet: si fos possible, demanaria temps.

En demanar¨¤? S¨ª, per¨° no em correspon. Faria una convocat¨°ria per al di¨¤leg. Ja despr¨¦s del 27 de setembre. El PP va negar l'Estatut i amb aix¨° una capacitat de reforma i interlocuci¨®. I l'independentisme sembla que ara nega la capacitat de continuar recorrent un cam¨ª en el context del proc¨¦s constitucional.

I quan dir¨¤ alguna cosa, la UE? Si ho ha de dir, ho dir¨¤, i ser¨¤ inequ¨ªvoca; no m'agradaria que aquest fos el final. Espanya ha de demostrar al m¨®n que ella mateixa amb el seu di¨¤leg ¨¦s capa? de retrobar-se. El final ¨¦s un retrobament. I s¨ª, ho veig possible.

L¡¯han alarmat les comparacions que fa Felipe Gonz¨¢lez sobre el que pot passar? La UE ¨¦s una gran vacuna i una garantia perqu¨¨ al seu si no arribem a viure una situaci¨® de m¨¤xima tensi¨® i tot es canalitzi a trav¨¦s d'un exercici de racionalitat pol¨ªtica. El di¨¤leg trigar¨¤ m¨¦s a arribar i ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil si elevem m¨¦s les paraules. Les paraules pesen; sempre he preferit aplicar una pol¨ªtica de molta prud¨¨ncia.

Li ve a la mem¨°ria el que li va dir a Maragall en aquell m¨ªting? S¨ª, per¨° em sembla que sobre aix¨° s'ha constru?t una interpretaci¨® descontextualitzada en el temps i en el lloc. Va ser el 2003. I despr¨¦s vam fer l'Estatut, l'¨²ltim gran moment de retrobament de Catalunya amb el conjunt d'Espanya. Mas va dir al Congr¨¦s que no era el principi del final, sin¨® el final, que l'Estatut era el referent. Vam tenir la sent¨¨ncia del Constitucional, un fet no assumible per a la societat i les forces pol¨ªtiques catalanes.

I per a vost¨¨? Jo no estava d'acord amb la sent¨¨ncia, per¨° ¨°bviament l'assumeixo. Penso que caldr¨¤ tornar a aquell Estatut, per¨° abans cal resoldre problemes i asseure's a dialogar.

Un problema fonamental? Un d'essencial: la reacci¨® que va tenir el PP davant de l'Estatut. No hi haur¨¤ una resposta que sigui per a l'entesa si hi ha una part important de la societat, pol¨ªticament organitzada com el PP, que no acompanyi un proc¨¦s com va ser el de l'Estatut. I hi ha una part, sincerament crec que minorit¨¤ria, en la societat catalana a la qual li ¨¦s igual quin model de pa¨ªs, quin model d'Espanya, se li proposa.