La significaci¨® de les ciutats

Creix la urbanitzaci¨® a tot el m¨®n. No tant les megaciutats, sin¨® que cada vegada m¨¦s les que creixen s¨®n les ciutats de grand¨¤ria mitjana. Un m¨®n m¨¦s urb¨¤. Una ruralitat tamb¨¦ m¨¦s urbana, m¨¦s connectada, amb m¨¦s oportunitats. Cada esgla¨® que ascendim en la globalitzaci¨®, l'avancem tamb¨¦ en una pres¨¨ncia i connexi¨® m¨¦s important entre ciutats. Com afirma Benjamin Barber (Si els alcaldes governessin el m¨®n, Arcadia Editorial), les ciutats viatgen globalment millor que els Estats. ?s m¨¦s f¨¤cil entendre's entre els alcaldes d'Amsterdam, Bogot¨¤, Nairobi i Barcelona, que entre els presidents de cadascun d'aquests pa?sos. Tenen m¨¦s coses que les apropen i que les uneixen, i menys coses que les distancien i enfronten. Ho comprovem cada dia que passa.

La t¨ªmida reacci¨® dels pa?sos europeus en el tema dels refugiats contrasta amb la rapidesa amb la qual moltes ciutats s'han mobilitzat. La iniciativa que va llan?ar Ada Colau des de Barcelona de les ¡°ciutats refugi¡±, ha aconseguit r¨¤pidament adhesions. No nom¨¦s de les ciutats que s'han reunit aquest cap de setmana a Barcelona (Madrid, Saragossa, Pamplona, Cadis, la Corunya, Badalona i Santiago de Compostel¡¤la), sin¨® de moltes m¨¦s de Catalunya, de la resta de l'Estat i, fins i tot, d'algunes europees que volen afegir-se a la xarxa.

Mentre la vicepresidenta de Rajoy deia divendres que les coses no podien fer-se a corre-cuita i que havia de ser el Govern central el que reun¨ªs i coordin¨¦s ordenadament a la resta d'Administracions, els refugiats a Budapest comen?aven a caminar cap a ?ustria, i en cinc hores es rebien m¨¦s de mil propostes de col¡¤laboraci¨® ciutadana a l'adre?a ciutatrefugi@bcn.cat que l'Ajuntament va posar a disposici¨® dels interessants ajudar.

En una declaraci¨® d'Eurocities es posa de manifest la incomoditat de les ciutats quan s¨®n espais on es dirimeixen les condicions de vida de les persones que hi busquen asil i refugi

En aquests moments hi ha 40 espais habilitats per a refugiats a Berl¨ªn, que acullen fins a 11.000 refugiats, i se'n crearan d'altres abans que acabi l'any. L'esfor? que estan fent moltes ciutats alemanyes ¨¦s notable, i aquest esfor? no seria possible sense les facilitats que genera el fet de compartir responsabilitats en l'escenari local entre autoritats municipals, entitats del tercer sector, voluntaris de tot tipus i ve?ns disposats a acollir i cuidar persones. En una declaraci¨® recent d'Eurocities es posa de manifest la incomoditat de les ciutats quan s¨®n espais on es dirimeixen les condicions de vida de les persones que hi busquen asil i refugi, per¨° que en canvi no tenen gaires mitjants per afrontar-ho. Hi ha una clara desproporci¨® entre les ciutats i la seva posici¨® clau en la qualitat de vida de la gent (per proximitat i rellev¨¤ncia), i la seva marginalitat en les responsabilitats i capacitats legals i econ¨°miques sobre aquest tema.

Hi ha molts dubtes i incerteses sobre com governar un m¨®n m¨¦s complex i en qu¨¨ cada vegada funciona menys la l¨°gica westfaliana dels estats-naci¨® arreglant coses a trav¨¦s d'interminables reunions de diplom¨¤tics i especialistes. Es necessiten altres perspectives. A l'octubre del 2016, a Quito (Equador) va a celebrar-se la Confer¨¨ncia de las Nacions Unides H¨¤bitat III. Es tracta d'una confer¨¨ncia que se celebra cada vint anys. La primera es va fer a Vancouver el 1976 i es va centrar essencialment als assentaments il¡¤legals en les perif¨¨ries de les grans urbs dels pa?sos en desenvolupament. La segona va ser a Istanbul, i el tema clau va ser la gran assignatura pendent de l'habitatge. La propera tindr¨¤ com a tema estrella de la gobernan?a, la concepci¨® del p¨²blic i del com¨² en un m¨®n cada vegada m¨¦s conflictiu, heterogeni i dif¨ªcil de governar.

El conegut expert en relacions internacionals de Harvard, Joseph S. Nye, parlant de futurs escenaris de gobernan?a en l'era d'Internet, esmentava com un dels m¨¦s probables el de les megaciutats o ciutats estat capaces de controlar i governar extensos territoris i establir pautes d'intercanvi i col¡¤laboraci¨® entre si. Tot apunta a un paper m¨¦s i m¨¦s rellevant de les ciutats i de les seves ¨¤rees metropolitanes en l'escenari de la gobernan?a global. ?s on viu la gent. Persones amb m¨¦s recursos i capacitats per decidir per si mateixos. Com podem comprovar en el tema dels refugiats, ¨¦s la gent la que actua i es mobilitza. Va davant dels Governs. Assumeix protagonisme i responsabilitat en els temes globals i centrals de dignitat, just¨ªcia i solidaritat.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB