¡°Era a la llista d¡¯enemics de Baixar al-Assad¡±

El Kamal ¨¦s un jove siri¨¤ de 27 anys que va trigar cinc dies a rec¨®rrer a peu, en ple hivern, a trav¨¦s de la neu, els 135 quil¨°metres que separen Damasc de Beirut, al L¨ªban. ¡°Una de les nits, ens vam haver d'amagar en un riu, amb l'aigua gelada fins al coll, i morts de fred fins que vam poder reprendre el viatge¡±, recorda. El trajecte el va fer de nit, per evitar els llocs fronterers (fins a vuit) i les emboscades dels milicians. Mostra al m¨°bil, una de les poques pertinences que conserva, les fotos del seu poblet, a pocs quil¨°metres de Damasc i que prefereix no fer p¨²blic, ja que el seu pare i el seu germ¨¤ segueixen atrapats sense poder sortir-ne. A les imatges es pot veure un jove estudiant de Medicina, ple de vida. Ara, la seva mirada est¨¤ apagada; ¡°¨¦s la guerra¡±, explica. Tenia 23 anys quan va esclatar el conflicte a S¨ªria el 2011. Recorda que feia segon de Medicina a la Universitat de Damasc, quan va veure morir el seu amic. ¡°Una bala aqu¨ª ¨Cassenyala¨C, enmig dels ulls¡±.

El Kamal va decidir llavors tornar al seu poble per muntar un hospital de campanya, amb tres dels seus companys de la universitat per oferir assist¨¨ncia m¨¨dica als seus familiars i amics. ¡°No ¨¦s religi¨®, ni ¨¦s ideologia, eren els meus ve?ns qui estava morint en aquella guerra¡±, relata. El seu poblet, el 2013 estava pr¨¤cticament derru?t i la meitat dels seus ve?ns havien intentat fugir del pa¨ªs. Van haver de rec¨®rrer a traficants per aconseguir material sanitari de pobles ve?ns, per poder atendre els ferits. ¡°Amb els bombardejos, ens qued¨¤vem sense llum, aix¨ª que hav¨ªem d'utilitzar generadors per poder treballar en condicions. Tamb¨¦ hi havia talls en el subministrament de l'aigua. ¡°Fins a cinc dies vaig estar una vegada sense dutxar-me. T'imagines, un metge sense dutxar-se?¡±, fa broma el Kamal.

La seva odissea li va costar molt cara. Tant que va haver de fugir del pa¨ªs. ¡°No va ser la guerra la que em va expulsar, va ser la publicaci¨® del meu nom a les llistes d'enemics del r¨¨gim¡±, relata. El Kamal va aconseguir arribar el 2014 a Madrid i m¨¦s tard a Barcelona, gr¨¤cies a una carta d'invitaci¨® de la seva cosina, que li va permetre obtenir un visat de turista. Aquest any tornar¨¤ a comen?ar la carrera de Medicina a Santiago Compostel¡¤la. La universitat li ha aconseguit una beca. Va haver de presentar-se a les proves de selectivitat, com qualsevol estudiant espanyol, perqu¨¨ no li convalidaven cap assignatura de la Universitat de Damasc. No t¨¦ ajudes del Govern i tampoc sap on podr¨¤ quedar-se allotjat. "Somiava salvar vides i ara nom¨¦s espero salvar la meva", explica el jove.

Dos milions de refugiats sirians s'han vist obligats a escapar cap al L¨ªban, com el Kamal, per¨° tamb¨¦ fins a Egipte i Turquia. Una vegada all¨¤, demanen el visat a les ambaixades per poder arribar a Europa. Els refugiats no poden demanar asil al seu pa¨ªs d'origen, segons recull el Decret de Dubl¨ªn III de la UE, per aix¨° acaben arriscant la vida nom¨¦s per sortir del seu pa¨ªs. La majoria ha de fer front a enormes quantitats de diners per poder arribar a Europa. ¡°Nom¨¦s per anar a Beirut, des de Damasc, pots arribar a pagar fins a 1.000 d¨°lars. Per arribar fins a Europa, la quantitat pot pujar fins als 20.000-30.000 d¨°lars¡±, explica el Mohammad, de 38 anys. ?s int¨¨rpret d'angl¨¨s i coneix doblement el significat de ser refugiat. Va n¨¦ixer a S¨ªria, en un camp de refugiats palestins. Va aconseguir sortir del pa¨ªs el 2013 i ara viu a Barcelona, amb la seva parella Nadja. ¡°Moltes fam¨ªlies han de vendre tot el que tenen, a un ¨ªnfim preu per reunir la quantitat que cobren els traficants de persones¡±, afirma el Mohammad. ¡°?s incomprensible que no se'ns ajudi a sortir i que una vegada que ho aconseguim ens posin tantes traves per poder arribar a Europa¡±, es lamenta.

El Firas ¨¦s arquitecte i tamb¨¦ viu a Barcelona. Confiava que les coses li anirien millor una vegada que arrib¨¦s a Europa. Res m¨¦s allunyat de la realitat. Aquest jove palest¨ª jord¨¤ de 27 anys ha aconseguit una beca de l'Acad¨¨mia d'Arts de Viena, la m¨¦s prestigiosa d'Europa i a la qual es postulen cada any uns 2.000 alumnes. Malgrat ser el segon de la seva promoci¨®, no pot viatjar a ?ustria. La targeta vermella l'hi impedeix.

Aquest document, l'¨²nica identificaci¨® que tenen els refugiats fins a obtenir el perm¨ªs de resid¨¨ncia, no li permet sortir d'Espanya. El temps fixat per aconseguir la resid¨¨ncia ¨¦s d'un any, per¨° la majoria de les vegades l'espera es perllonga fins a tres. Les classes a l'acad¨¨mia comencen a l'octubre i el Firas ha hagut de renunciar a l'asil perqu¨¨ li retornin el passaport i poder viatjar a Viena. Fa 45 dies que espera, per¨° ho t¨¦ clar: arribar¨¤ a Viena encara que hagi de ser de manera il¡¤legal. ¡°Se sorprenen quan moren 70 persones en un cami¨® per arribar fins a Viena, o quan els refugiats s'ofeguen al mar per anar a Gr¨¨cia¡±, explica el Firas. ¡°Fa molt temps que anem d'un lloc a un altre, intentant aconseguir els mateixos drets que un ciutad¨¤ europeu. Estem molt cansats i no pararem fins aconseguir els nostres somnis¡±, afegeix el jove palest¨ª.

Avan?ant-se a les institucions, la societat es mobilitza per acollir els refugiats

Tant el Firas com el Mohammad denuncien la falta de recursos i ajudes governamentals per integrar els refugiats. El refugiat, amb la targeta vermella, t¨¦ l'opci¨® d'estar en un Centre d'Acolliment de Refugiats (CAR), o un pis d'acolliment, on poden quedar-se fins a un m¨¤xim d'un any, amb allotjament, menjar, cursos de formaci¨® i borsa de treball. No obstant aix¨°, les ajudes solen reduir-se a l'allotjament i a una contribuci¨® econ¨°mica mensual, que varia depenent de les comunitats, per¨° que no supera els 200 euros mensuals. La Comissi¨® Europea va aprovar l'agost passat destinar 521,7 milions d'euros a Espanya en el marc del seu programa de migraci¨® i asil. Despr¨¦s de Gr¨¨cia, el segon Estat de la UE que rep m¨¦s diners a aquesta finalitat. "Arribem aqu¨ª volent oblidar la guerra i ens trobem una altra guerra, en aquest cas burocr¨¤tica, per aconseguir el mateix tracte que la resta dels ciutadans", retreu el Mohammad.

¡°No puc oblidar la imatge del nen ofegat a la platja¡±

No obstant aix¨°, la lentitud dels governs a l'hora d'ajudar els refugiats xoca amb el creixent moviment de solidaritat per part de la societat civil. Els ciutadans espanyols s'estan mobilitzant, al marge de les institucions, per mostrar la seva solidaritat cap als refugiats.

La Noem¨ª t¨¦ 38 anys. ?s comptable fiscal en una empresa del centre de Barcelona i fa 17 mesos, els que t¨¦ la Mia ¨Cla seva ¨²nica filla¨C es va mudar a una caseta a Rub¨ª. El seu marit, l'Adri¨¤ (38), ¨¦s editor d'imatge i durant anys es va poder dedicar a la seva professi¨®. Amb la crisi, i l'arribada d'una filla, va haver de renunciar a la seva professi¨® per trobar feina, despr¨¦s que la seva empresa tanqu¨¦s, en una botiga dedicada a terres de cultiu. ?s una de les moltes fam¨ªlies que s'estan mobilitzant a Barcelona i obrint casa seva per acollir refugiats sirians. ¡°No em puc treure del cap la imatge del nen siri¨¤ ofegat en una platja turca. Obro els ulls al mat¨ª i m'imagino que podria ser la meva filla¡±, explica la Noem¨ª. Tenen un pis de 80 metres quadrats amb tres habitacions, una de les quals la destinen a les visites familiars. La tercera est¨¤ buida perqu¨¨ la petita encara dorm a l'habitaci¨® dels pares i ¨¦s la que ofereixen per acollir un refugiat. ¡°Ens sent¨ªem impotents amb el que est¨¤ passant. Fa anys que viuen en guerra i mort. ?s el m¨ªnim que podem fer¡±, lamenta.

Durant l'¨²ltima setmana, milers de ciutadans catalans estan prenent la iniciativa, avan?ant-se a les accions institucionals. La Gabriela, una jove equatoriana, va habilitar un registre de voluntaris a trav¨¦s de les xarxes socials. Per no duplicar tasques, es va posar en contacte amb la plataforma Benvinguts Refugiats, que dirigeix Jes¨²s Manzano a Madrid. La xarxa permet registrar i llistar cadascuna de les iniciatives per redirigir-les a escala local. El seu projecte ja ha rebut m¨¦s de 6.000 ofertes de col¡¤laboraci¨®.

L'Ismael, de 36 anys, gestiona de forma altruista un refugi d'animals abandonats al Pirineu amb la seva parella. Viuen amb una pensi¨® de 500 euros per¨° estan disposats a acollir qui ho necessiti. ¡°Aqu¨ª tindran menjar, sostre i podran gaudir de la calma de la muntanya. On mengen dos, hi mengen tres¡±, afirma l'Ismael.