Anar a l¡¯hort

La pla?a de la Farga, a Sants, normalment queda molt b¨¦ situada al podi dels guaniments festius. Els treballen amb inspiraci¨® i const¨¤ncia, aprofiten les giragonses per potenciar-ne els dissenys, aix¨ª que si no guanyen, queden segons. A Gr¨¤cia cal fer cua al cap del carrer com si es tract¨¦s d'un museu internacional; a Sants tot ¨¦s m¨¦s familiar, m¨¦s modest. Aquest any la Farga va reproduir una cala amb un pescador, i l'aigua de drap es movia impulsada per un ventilador que la feia tremolar de manera divertida. La imaginaci¨® al poder.

Els ve?ns que preparen aquests decorats, que suposen la feina de tot un any, tenen un local on guarden el material. L'espai havia estat propietat d'un ferroveller, quan aquesta activitat creava fortunes, i despr¨¦s va hi va haver un magatzem sense ofici ni benefici, el propietari del qual va cedir les claus. Va ser el 1981. La finca consta de tres parcel¡¤les, dues d'edificades, i un gran pati de terra, allargassat. Fa uns anys, es van plantejar fer-hi un hort. Els horts van comen?ar sent una excusa perqu¨¨ els jubilats prenguessin el sol: l'Ajuntament atribu?a les parcel¡¤les per torns i els avis hi anaven a plantar verdura i a recordar or¨ªgens. Per¨° avui els horts urbans s¨®n una altra cosa: s¨®n un s¨ªmbol. S¨®n la primera cosa que s'instal¡¤la en un espai que es reivindica, com si el que realment es conre¨¦s fos la ciutat del futur i no els tom¨¤quets i els carbassons.

Total, que es va netejar l'espai, es va analitzar la qualitat de la terra ¡ªhi van apar¨¨ixer metalls pesats de tota classe i condici¨®¡ª, es va buscar un sistema per plantar en cubetes, s'hi va posar terra nova¡­ en fi. Les collites van ser mir¨ªfiques. Llavors alg¨² va aconseguir la propietat de les finques el 2007, quan la bombolla ja tremolava. Aquest home va demanar un macrocr¨¨dit per construir-hi, no va poder, l'entitat s'ho va quedar tot i va enviar una nota als pagesos dient-los que havien de marxar en una setmana. El regidor d'aleshores, el convergent Jordi Mart¨ª, va aconseguir estendre el termini fins a finals d'aquest any. Ara jo estic asseguda sota un porxo precari i xerro, entre vegetals atabalats per la calor, amb el D¨ªdac, que t¨¦ 91 anys i ¨¦s l'expert: ¨¦s fill de jornalers murcians. M'explica la seva vida, fins i tot, amb mirada m¨²rria, les seves noces amb una v¨ªdua jove quan ell tenia 38 anys i semblava no servir per res, ¡°era un gan¨¤pia¡±, diu. El D¨ªdac ¨¦s el que li posa nom a les eines que jo desconec. Aquest home escriu poemes. ?s un pag¨¨s intel¡¤lectual, fet a m¨¤, s¨°lid, solidari, catalanista.

L'experi¨¨ncia de l'hort ¨¦s col¡¤laborativa i ¨¦s una organitzaci¨® perfecta

L'Antoni m'explica la doctrina. Al¡¤lega, somrient, la usucapi¨®, una figura del dret rom¨¤ que est¨¤ vigent en el codi catal¨¤, que estableix que l'¨²s continuat durant vint anys d¨®na pas a la propietat. Dues de les finques es poden construir, per¨° la de l'hort, no: no val res, doncs. No val per a la ciutat convencional, per a ells no t¨¦ preu. El manifest de l'Hortet de la Farga parla de reapropiaci¨®, parla d'especulaci¨® i parla ¡°d'un entorn hostil com ¨¦s la gran ciutat¡±, i em semblen paraules abusades i potser abusives, perqu¨¨ al marge de l'experi¨¨ncia individual, que aqu¨ª hi cap tot, Barcelona no ¨¦s exactament una ciutat hostil. Li pregunto a l'Antoni si som davant de dues ciutats en lluita. No, diu: estem en una ciutat en transformaci¨®. Aquell definici¨® m'agrada m¨¦s. Igual que els carbassons, alguna cosa creix als espais populars de Barcelona i ¨¦s el dret que ells defineixen com ¡°a tenir una ciutat habitable¡±. Qu¨¨ hi falta?, pregunto. Arbres, contesta.

L'experi¨¨ncia de l'hort ¨¦s col¡¤laborativa i ¨¦s una organitzaci¨® perfecta. Li compren l'aigua als jubilats que viuen al costat, calculant la despesa de cadascun. Treballen en horaris pactats, es reparteixen la collita. Reapropiaci¨®? Nova ciutat? Em suggereixen que passi per Can Vies, que hi ha una cursa de carretons, uns aparells que utilitzen el desnivell del carrer per agafar velocitat, entre rialles i aplaudiments. Hi ha molta gent i molta joventut vestida de negre, en perfecta harmonia. A la paret, una pintada: Som la mala herba que creix entre les runes. El barri com a tr¨¤nsit entre l'espai privat i l'espai an¨°nim que ¨¦s la ciutat tota. Just aqu¨ª est¨¤, a l'espera de ser inagurat, el calaix de les vies que ser¨¤ un jard¨ª estrany. Ja hi han plantat els arbres, per cert.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora