Germ¨¤ Bel contra tots

Germ¨¤ Bel arriba l'¨²ltim als estudis de R¨¤dio Barcelona, per¨° ¨¦s el que cremar¨¤ m¨¦s energia. Un debat amb sis candidats i tots coincideixen en una diana: Junts pel S¨ª. Bel ¨¦s l'¨²nic que no ¨¦s cap de cartell, per¨° aix¨° no el cohibeix. Fa cara de cansat per¨° replica a uns i altres, busca el cos a cos. Amb Xavier Garc¨ªa Albiol, al seu costat, els focs d'encenalls estan garantits. Amb la CUP, l'enfrontament ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil, tot i que Antonio Ba?os tamb¨¦ li busca les pessigolles: ¡°No li he sentit dir la paraula 'ruptura'. Trencaran amb la legalitat espanyola?¡±. ?s l'¨²nic moment en qu¨¨ sembla que s'esvaeix la caracter¨ªstica vehem¨¨ncia de Bel.

Germ¨¤ Bel t¨¦ ganes de gresca. Amb la primera interrupci¨® per part d'Albiol, el candidat per Tarragona de Junts pel S¨ª li etziba un crit: ¡°Escolti! No em talli!¡±. Albiol el mira des de les altures amb cara de pomes agres. Bel el provoca, li diu que no aixequi la m¨¤ que sembla que el vulgui pegar. Albiol no cau en la trampa. El del PP posa la directa amb el seu discurs de carregar contra l'independentisme de Junts pel S¨ª i culpar el PSC de bona part de les desgr¨¤cies que assoten el pa¨ªs. A In¨¦s Arrimadas, la seva rival directa, la ignora completament.

Bel tamb¨¦ actua en silenci. Quan intervenen la presidenciable de Ciutadans i Ramon Espadaler, els escolta amb un somriure foteta. La resta de candidats no gesticulen, es mantenen seriosos. Ba?os ¨¦s una esfinx. Mira fixament cap amunt i no mou cap m¨²scul, una proesa tenint en compte que els tamborets on s'asseuen semblen m¨¦s inc¨°modes que una caixa de tortura xinesa. Ba?os interv¨¦ poc per¨°, quan ho fa, a m¨¦s d'un oient d'ordre se li deu regirar el caf¨¨ i el croissant: ¡°No volem trencar amb Espanya sin¨® amb l'Estat borb¨°nic olig¨¤rquic espanyol¡±. Tamb¨¦ admet que la CUP planteja sortir de l'euro, de la UE i que ¨¦s anticapitalista. Durant la pausa, mentre la resta de candidats endrapa entrepans, Ba?os em mostra el seu m¨°bil, un Nokia sense Internet ni res que recordi que som al segle XXI. El seu timbre ¨¦s White riot, la can?¨® de The Clash, un himne punk que ¨¦s tota una declaraci¨® d'intencions.

Els set candidats vesteixen com s¡¯espera d¡¯ells, excepte Bel

Albiol evita el tr¨¤ngol de parlar de corrupci¨®; tampoc li demanen per la immigraci¨® o els refugiats que acollir¨¤ Espanya. Aix¨° el beneficia per projectar una imatge m¨¦s moderada, centrada en el liberalisme econ¨°mic i en el suport als empresaris. Fa un gir intel¡¤ligent quan assegura que ¡°no conec cap cas d'empresari que hagi dit que si es produeix la ruptura, invertir¨¤ a Catalunya; en canvi, del cas contrari, s¨ª que n'hi ha¡±. Bel repeteix els arguments habituals de Junts pel S¨ª per¨° n'afegeix un de nou: ¡°El nostre projecte ¨¦s el millor davant les incerteses globals¡±. Per ¡°incerteses globals¡±, Bel no es refereix a l'embolic de crear un nou Estat a Europa, sin¨® a la crisi dels refugiats i a la davallada de l'economia xinesa.

Bel t¨¦ dos estirabots que a l'audi¨¨ncia espanyola possiblement no els hauran fet gr¨¤cia. Arrimadas qualifica el proc¨¦s independentista de ¡°ci¨¨ncia-ficci¨®, mentre que hi ha fam¨ªlies que no poden pagar ni els llibres de text¡±. El representant de Junts pel S¨ª la interromp destacant que aix¨° passa ¡°sobretot a Catalunya, a difer¨¨ncia d'altres regions¡±. Entrar a comparar el patiment social per regions, en q¨¹estions tan populars com llibres escolars i en una crisi a tot l'Estat, ¨¦s un terreny tan delicat com encendre's una cigarreta en una botiga de petards. Bel afegeix que l'entesa entre Espanya i Catalunya ¨¦s impossible perqu¨¨ ¡°el 75-80% dels espanyols creuen que Catalunya ¨¦s la comunitat m¨¦s beneficiada, i el 75-80% dels catalans creuen el contrari¡±. Les creences s¨®n un mal assumpte quan es tracta d'argumentar.

Els set candidats vesteixen com s'espera d'ells, excepte Bel. Ba?os li diu que sembla de la CUP, i de ra¨® no n'hi falta: porta uns texans caiguts, que li fan bossa al cul, com si fos un patinador. El cintur¨® ¨¦s una mena de corda de cuir que li va trenta cent¨ªmetres llarga. La camisa ¨¦s de quadres llenyataires i m¨¤niga curta; Bel sembla un jove que empalma de la festa major del Poblenou.

Albiol i Bel s¨®n els ¨²nics que no tenen cap llibreta a la m¨¤ per prendre apunts. Llu¨ªs Rabell ¨¦s qui pren m¨¦s notes, en un quadern de color vermell. Rabell est¨¤ desaparegut. Parla poc i quan ho fa, no crida l'atenci¨®. Consumeix el debat escrivint a la llibreta i bellugant el cap i les parpelles com si estigu¨¦s en tr¨¤nsit. Rabell reacciona en dos moments: exagera indignaci¨® davant d'Albiol per assegurar que el PP no pot ser el canvi de res; tamb¨¦ recrimina al PSC que proposa un refer¨¨ndum per reformar la Constituci¨® no soluciona la q¨¹esti¨® catalana. Iceta se'l mira com si fos el moderador, amb inter¨¨s i sense que res sembli afectar-lo. Bel, morda?, diu a Rabell que parla com els del PSC dels vuitanta. ¡°Doncs no era un mal PSC¡±, afegeix Iceta, triomfant, com el tennista que guanya una pilota de set.