Entre dos focs

La setmana passada va ser sucosa en declaracions d'intencions, en articles i entrevistes. Em refereixo, esclar, a les de Felipe Gonz¨¢lez i Artur Mas. Manuel Vicent va tancar l'atrafegada setmana amb una pe?a que per mi encara continua sent un misteri. Per¨° abans vull ressaltar una q¨¹esti¨® que em t¨¦ preocupat. Per qu¨¨ encara se segueix insistint a dividir els catalans en independentistes i unionistes? Alguns col¡¤legues columnistes de signe inequ¨ªvocament sobiranista encara mantenen aquesta separaci¨®. No s¨®c independentista. Per¨° tampoc em considero unionista, si amb aix¨° es vol assenyalar els que combreguen amb un Estat de vocaci¨® centralista i amb una incorregible pulsi¨® antiperif¨¨rica. Si, com molts a Catalunya, creiem en una Espanya plurinacional i pluriling¨¹e, no arribo a entendre com se'ns pot etiquetar d'unionistes.

S¨®c conscient que considerar-me federalista no d¨®na valor afegit a la meva condici¨® de no unionista, perqu¨¨ entre els independentistes els federalistes som com gent que acaba de caure de la figuera. I tamb¨¦ s¨¦ que a molts dels que ara s'autoproclamen federalistes (no s¨¦ si de tota la vida), molts actualment amb tribuna a les tert¨²lies de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals, no recordo haver-los sentit mai aixecar la veu quan el PP va comen?ar la seva desvergonyida campanya contra la reforma de l'Estatut d'Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya i referendat a les Corts espanyoles.

De l'article de Felipe Gonz¨¢lez que tanta polseguera va aixecar, nom¨¦s dir¨¦ que encara em pregunto com va poder caure amb tanta facilitat en el t¨°pic del nazisme. Pensi el que pensi sobre el proc¨¦s independentista que viu Catalunya, citar el nazisme i el feixisme en el context pol¨ªtic actual era el que menys t'esperaves. Aix¨° t'ho esperes del PP o de C's, per¨° mai d'alg¨² que va governar sota les sigles d'un partit de centreesquerra. No oblidem que la gent d'esquerres acostuma a utilitzar (o almenys ho hauria de fer) amb m¨¦s precisi¨® sem¨¤ntica els termes nazisme i feixisme, entre altres coses perqu¨¨ els van patir en primera persona.

Gaireb¨¦ no tinc comentaris de la r¨¨plica de Mas. Com a ciutad¨¤ de Catalunya no em sento incl¨°s en el seu article. Vull dir que, en tot cas, si em sento alguna cosa, ¨¦s excl¨°s. A m¨¦s a m¨¦s, com em puc sentir incl¨°s en una carta als espanyols on se'ls diu que el seu salt al buit (la probable declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia) no t¨¦ ¡°marxa enrere¡±?

Dissabte passat, Enric Juliana entrevistava Felipe Gonz¨¢lez a La Vanguardia. L'exmandatari va mirar, sense gaire fortuna, de desdir-se del seu gran error a EL PA?S. Per¨° va dir unes paraules que, si no se les emporta el vent ¨Cfenomen atmosf¨¨ric que sol fer molt de mal en tots els ordres de la vida per¨° molt m¨¦s en pol¨ªtica¨C que tenen la seva import¨¤ncia en la conjuntura actual. Gonz¨¢lez va defensar que Catalunya hauria de ser considerada una naci¨®. A Catalunya aquesta declaraci¨® no va significar res per a l'independentisme, res estrany tenint en compte que ja no hi ha ¡°marxa enrere¡±. Per¨° si que va significar molt pels tristament famosos barons del PSOE, pujats per les parets de Ferraz amb nom¨¦s sentir les paraules naci¨® i Catalunya juntes.

Aquest dilluns mateix, el l¨ªder del PSOE, Pedro S¨¢nchez, ha defensat tamb¨¦ un estatus diferenciat per a Catalunya (encara que ha emprat poble i singularitat com a eufemismes per no anomenar la paraula tab¨², naci¨®). Aix¨° S¨¢nchez, que ja ¨¦s molt, ho ha afirmat a Tarragona, per¨° em sembla que fins que no ho repeteixi a viva veu al mateix cor d'Extremadura o de Castella, pocs catalans el creuran.

Acabo amb la columna del diumenge titulada Broma. Quan vaig llegir el t¨ªtol em vaig dir mira que b¨¦, Vicent posant al seu lloc Xavier Garc¨ªa Albiol, el pol¨ªtic catal¨¤ que no sap fer altra cosa que considerar que el greu enrenou que tant va col¡¤laborar a muntar el seu partit no ¨¦s res m¨¦s que una broma. Per¨° no. Vicent es dedica, amb l'art period¨ªstic que el caracteritza, a resumir la pel¡¤l¨ªcula dels germans Cohen, Fargo. A mi Fargo em va agradar molt¨ªssim. I despr¨¦s de llegir Vicent, em van agafar ganes de tornar-la a veure. Per¨° no acabo, fins i tot ara, d'entendre qu¨¨ t¨¦ a veure la cinta amb el suposat segrest de Catalunya per Artur Mas. Celebro que a Vicent li agradi tant Fargo. Per¨° per entendre el que passa a Catalunya no n'hi ha prou amb ser un enamorat dels germans Cohen.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.