Atrapats en el temps

Som el pitjor de cada casa. I som molts. M¨¦s del que sembla. M¨¦s del que tothom creu. Passem gaireb¨¦ desapercebuts, caminem de puntetes. Som els t¨ªmids que callem en les discussions perqu¨¨ no ens agrada discutir, els que no sabem a qui votar perqu¨¨ ens sembla que la votaci¨® est¨¤ mal plantejada d'arrel, els que estem tancats amb nom¨¦s una ?joguina i anhelem sortir perqu¨¨ pensem que sense joguines, aqu¨ª fora, tamb¨¦ s'hi pot jugar. Ens fan vergonya els crits, els himnes, les marxes, les banderes, els discursos. No s¨®n per a gent de la nostra mena, per¨° som perfectament capaces de tolerar-los i de respectar els qui vibren encara que ens falta aquest gen esquiu que ens permetria passar-nos-ho molt b¨¦ a les cercaviles.

Voldr¨ªem estar plens d'il¡¤lusi¨®, per¨° el nostre ADN est¨¤ severament malm¨¨s

Voldr¨ªem estar plens d'il¡¤lusi¨®, per¨° el nostre ADN est¨¤ severament malm¨¨s. Hem nascut amb una tara greu que arrosseguem amb resignaci¨®, per¨° sense orgull ni vergonya. Una tara que ¨¦s com una piga al bra?, que tenim des de petits, d'aquelles pigues de color marr¨® que ja no veiem perqu¨¨ han crescut amb nosaltres. Som com ombres que s'arrosseguen en silenci, com els tipus de La invasi¨® dels ultracossos, fingint que som com els altres, encara que per dins estiguem afligits, acollonits i perplexos.

Som catalans a qui la independ¨¨ncia i tot el que suposa ens fa una mandra immensa. Ciutadans de quarta, fr¨ªvols i mandrosos, conscients d'estar cometent un sacrilegi espant¨®s pel qual assumim la penit¨¨ncia i el c¨¤stig que caur¨¤ inexorablement sobre els nostres caps. Ja ho he dit: el pitjor de cada casa. La idea d'Espanya no ens fascina, per¨° no ens repugna. No sabem si els rumors sobre la llista negra dels catalans de fireta s¨®n certs, per¨° per descomptat estem a favor de la seva exist¨¨ncia: gent com nosaltres no hauria de tenir cabuda ni veu en aquesta gran naci¨® que, pel que sembla, s'acosta.

La idea d¡¯Espanya no ens fascina, per¨° no ens repugna

No ens agafem de la m¨¤, no posem banderes a les balconades, ens traiem, amb educaci¨® per¨° amb fermesa, de damunt els postulants que criden per explicar-nos la bona nova. Contemplem els l¨ªders dels partits d'aqu¨ª i d'all¨¤ amb la mateixa mirada d'estupefacci¨® que reservem per als moments ¨¤lgids dels reality de la tele. El que ¨¦s dolent ¨¦s que no parem de preguntar-nos en bucle: tant costava relaxar-se una mica i aparcar les amenaces i els victimismes? Tant? Per qu¨¨ no van deixar en el seu moment l'"i tu m¨¦s" de pati d'escola? Per qu¨¨?

Com que ens sentim a casa tant a Olot com a Orense o a Or¨¤, ens anomenen, merescudament per descomptat, botiflers, espanyolazos, xarnegos, desgraciats i fins i tot cosmopolites. Per a la nostra desgr¨¤cia, no hem estat ungits amb la fe i la confian?a en un pa¨ªs millor que il¡¤luminen la vida quotidiana de molts dels nostres compatriotes. Creiem que la hist¨°ria no ¨¦s un memorial de greuges, sin¨® un instrument per aprendre dels errors. Pensem i sentim d'una altra manera: som els pusil¡¤l¨¤nimes que en el seu moment vam votar a Maragall confiant (s¨ª, gran error) que el di¨¤leg pol¨ªtic aniria per altres rumbs: igualtat, just¨ªcia, fraternitat, solidaritat, honestedat, harmonia, ajudar els ve?ns, sentit com¨²... aquelles coses que ens semblaven fonamentals per construir una societat una mica millor i ens trobem amb una triple tassa de brou d'un debat que en la nostra est¨²pida innoc¨¨ncia, cr¨¨iem que pertanyia a una altra ¨¨poca.

Ens trobem amb una triple tassa de brou d'un debat que en la nostra est¨²pida innoc¨¨ncia, cr¨¨iem que pertanyia a una altra ¨¨poca

Som tan il¡¤lusos que l'¨²nica cosa que volem ¨¦s viure en un lloc que es digui com es digui i tingui la bandera que tingui, per¨° on la just¨ªcia funcioni sense traves, els que manen no fiquin la m¨¤ a la caixa, les carreteres tinguin el ferm en bon estat, els metges i les infermeres de la sanitat p¨²blica tinguin temps per atendre'ns, on cadasc¨² pugui parlar i cantar i treballar en l'idioma que vulgui, les escoles p¨²bliques ensenyin els nens a pensar i una mica de matem¨¤tiques i nataci¨® (sense exagerar el de les matem¨¤tiques), la llum, el gas i l'aigua i un sostre estiguin garantits, els bars serveixin un caf¨¨ decent i poca cosa m¨¦s. I on, si pot ser, els discursos, tret que els escrigui David Foster Wallace, quedin relegats als banquets de noces o als aniversaris dels centenaris de la fam¨ªlia.

Ara, des de fa massa anys, ens sentim com Bill Murray a la pel¡¤l¨ªcula Atrapat en el temps, per¨° ni tan sols tenim una Andie McDowell per la qual valgui la pena despertar una vegada i una altra en el mateix dia etern i escoltar fins a l'avorriment a Sony i Cher cantar I've got you babe. Segur que hi ha coses pitjors, per¨° ara mateix no se'ns acut res.

Isabel Coixet ¨¦s directora de cinema.