Independ¨¨ncia del 3%

Artur Mas ¨¦s el quart candidat de la principal llista secessionista catalana, presidenciable emboscat, titular en funcions de la Generalitat i president de la semiextinta Converg¨¨ncia. En aquestes millorables condicions patrocina avui ¡ªalguna cosa creixent en els seus ef¨ªmers mandats¡ª un acte hegemonitzat pel partidisme.

Per¨° ser¨¤ la primera ocasi¨® en qu¨¨ la Diada nacional catalana ¡ªocasi¨® per principi per a tots els ciutadans de la comunitat¡ª hagi estat segrestada per una heter¨°clita coalici¨® partid¨¤ria de la ruptura amb Espanya (i que assegura, nom¨¦s transit¨°riament, amb la Uni¨® Europea) com a inici d'una campanya electoral.

?s molt dif¨ªcil no vincular aquest desplegament d'activitat esbiaixada amb els problemes coetanis plantejats per les aromes de corrupci¨® que afecten el seu partit, el seu padr¨ª pol¨ªtic Jordi Pujol, i el seu entorn proper (mentre que Daniel Os¨¤car, el tresorer convergent, va ser abans el seu secretari particular). Obeeix el seu desplegament activista, l'¨²nic en qu¨¨ va destacar com a pol¨ªtic ¡ªen ser insubstancial la seva obra de govern¡ª, a la urg¨¨ncia de difuminar les irregularitats del seu partit?

El c¨²mul de finan?ament obtingut per la seva fundaci¨® CatDem a compte del saqueig del Palau de la M¨²sica ¡ªm¨¦s de sis milions acreditats judicialment, i que li han valgut l'embargament de 15 seus locals¡ª s'ha agreujat. Se li afegeixen indicis de comissions il¡¤legals generalitzades per Converg¨¨ncia i les seves terminals, com a presumpte suborn per l'adjudicaci¨® d'obres p¨²bliques dels governs de Pujol i Mas i els ajuntaments controlats pel seu partit.

En comptes d'oferir explicacions solvents, Mas va atribuir al Parlament la responsabilitat d'aquells moviments a conspiracions alienes. Ja ¨¦s estrany que una fundaci¨® financi el seu partit-mare, i no a l'inrev¨¦s; ja ¨¦s significatiu que el 3% es computi en diferents adjudicacions i que les concessions a les adjudicat¨¤ries d'obres p¨²bliques es produ?ssin a continuaci¨® de sospitoses donacions; ja ¨¦s simptom¨¤tic que Mas i la seva gent s'excusessin del c¨¤lcul del 3% escrit per alguns donants com a expedient per espantar les sospites del 3%. Excusa no demanada, acusaci¨® manifesta. Tot aix¨° ¨¦s m¨¦s estrany que la coincid¨¨ncia de les investigacions amb el calendari electoral, alguna cosa que tamb¨¦ va passar amb el PP de B¨¢rcenas o el PSOE dels ERO andalusos. Passa que Mas mai acaba els seus mandats. I aix¨ª, Catalunya est¨¤ en permanent contesa electoral, per la qual cosa no ¨¦s estrany que coincideixin amb les innombrables investigacions per corrupci¨®.

M¨¦s greus encara si s¨®n producte no de la investigaci¨® policial o fiscal, sin¨® d'un jutge predeterminat, com el del Vendrell. ?s probable que les sospites llan?ades sobre el mateix aparell judicial que va rebutjar perseguir els turbulents negocis bancaris de Pujol acabin caient sobre els qui les ordeixen per embrutar el bon nom de tots els qui no comparteixen l'absurda aventura del pupil d'aquell espanyol de l'any que un dia va ser Pujol, segons la caverna carpetovet¨°nica.

Per desgr¨¤cia, aquestes derives tenen conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques. Mostrant incomoditat per elles, el cap de la llista secessionista apadrinada per Mas, Ra¨¹l Romeva, s'ha negat a participar en qualsevol debat electoral amb els seus rivals (excepte el de TV3, garant de parcialitat en prohibir una entrevista amb Josep Borrell), per por que se li imputessin a ell ¡ªun postcomunista diner¨¤riament impol¡¤lut¡ª les presses convergents. Perd aix¨ª la qualitat del debat.

Per al necessari contrast d'idees, la conversi¨® de la convocat¨°ria en una elecci¨® presumptament plebiscit¨¤ria ¨¦s una desgr¨¤cia que degradar¨¤ encara m¨¦s la qualitat democr¨¤tica a Catalunya. Si s'accept¨¦s la insensatesa que aquesta elecci¨® del 27-S t¨¦ valor de plebiscit, ni tan sols s'examinarien els resultats de la gesti¨® del Govern sortint, ni el grau de corrupci¨® del seu entorn. ?s justament la distorsi¨® que es pret¨¦n.

Si les eleccions fossin un plebiscit, com volen Mas i els seus, el criteri de vict¨°ria dependria de la comptabilitzaci¨® del nombre de vots: l'enquesta publicada ahir pel CIS els augura en aquest sentit una cat¨¤strofe sense pal¡¤liatius. I si es computessin els escons, com en una elecci¨® normal, no bastaria per a la independ¨¨ncia el 50% m¨¦s un, com especiosament postulen els seus promotors, sin¨® una majoria refor?ada d'almenys 90 escons, dos ter?os del nou Parlament, com exigeix el mateix Estatut per a la seva reforma.

Aix¨ª que aquesta convocat¨°ria manca de validesa jur¨ªdica i pol¨ªtica ¡ªuna altra cosa ¨¦s la morbositat de la simplificaci¨® medi¨¤tica¡ª perqu¨¨ Catalunya, fins i tot amb el millor resultat sobiranista avui imaginable, pugui iniciar el cam¨ª de la separaci¨® d'Espanya. Per¨° perqu¨¨ s'imposi aquesta assenyada lectura de l'envit, es precisa un grau de participaci¨® tamb¨¦ refor?at. Si nom¨¦s voten els conjurats en pro de la ruptura, aquesta tindr¨¤ les millors bases propagand¨ªstiques en el futur.