Piqu¨¦, per aclamaci¨®

A Piqu¨¦ el xiulaven fins ara cada cop que tocava la pilota amb la selecci¨® espanyola, ja fos a Lle¨® o a Oviedo, i l¡¯escridassaven si el trobaven pel carrer a la porta d¡¯una discoteca, com va passar a Gij¨®n. No hi fa res que tingu¨¦s perm¨ªs del seleccionador per sortir la nit abans de viatjar a Skopje per jugar contra Maced¨°nia. Al cap i a la fi, tamb¨¦ hi ha qui q¨¹estiona Del Bosque, no nom¨¦s futbol¨ªsticament, sin¨® per la seva manera de fer, sempre tolerant, pr¨°pia d¡¯un home enraonat, disposat a dir coses que no volen sentir molts dels que precisament l¡¯hi tenen jurada a Piqu¨¦.

El seleccionador va comentar a la SER que hi ha algun mitj¨¤ que incita a la viol¨¨ncia i convida a odiar Piqu¨¦, ni que sigui perqu¨¨ avui ven molt ficar-se amb els catalans, afirmaci¨® que situaria el problema en una q¨¹esti¨® pol¨ªtica. No ¨¦s pas que Piqu¨¦ justifiqu¨¦s els aficionats que van xiular l¡¯himne espanyol a la final de Copa, ni tampoc s¡¯ha declarat independentista, sin¨® que despr¨¦s de participar a la manifestaci¨® de la Diada s¡¯ha mostrat sempre partidari de la llibertat d¡¯expressi¨® i del dret a decidir, m¨¦s o menys igual que Del Bosque.

Ning¨² discuteix en qualsevol cas que n¡¯hi ha que no el poden ni veure perqu¨¨ el consideren un separatista i, com a tal, indigne de portar la samarreta d¡¯Espanya. Alguns d¡¯aquests fan pinya amb els madridistes que no li perdonen la seva condici¨® de culer radical i les seves bromes amb el club de Chamart¨ªn. No hi ha celebraci¨® blaugrana sense una refer¨¨ncia de Piqu¨¦ al Madrid: ¡°?Gracias Kevin, contigo empez¨® todo!¡±, va proclamar a la festa del triplet amb relaci¨® al cantant que va amenitzar l¡¯aniversari de Cristiano. I despr¨¦s de conquerir la Supercopa d¡¯Europa hauria cridat: ¡°Que se jodan los del Madrid, que nos vean dar la vuelta¡±.

Tamb¨¦ hi ha aficionats als quals cau malament, pel fet de ser guapo, ric i fam¨®s, i l¡¯hi fan pagar cada cop que el veuen per aquests camps d¡¯Espanya. T¨¦ el seu car¨¤cter provocador i d¡¯alguna manera s¡¯ha buscat estar en boca de tothom, tamb¨¦ d¡¯alguns seguidors del Bar?a, a qui no acaba de fer el pes. Els mateixos entrenadors blaugrana l¡¯han assenyalat a vegades quan li ha costat posar-se en forma i les seves supl¨¨ncies sovint s¡¯han vist com un c¨¤stig exemplificador per al jugador i la plantilla del Bar?a. Els mateixos companys no l¡¯han triat mai com a quart capit¨¤, tampoc amb la sortida de Xavi, sin¨® que l¡¯elegit ha estat Mascherano.

El personatge s¡¯ha menjat la persona per culpa seva i tamb¨¦ dels periodistes, que hem trobat una mina d¡¯or en Piqu¨¦. La premsa esportiva funciona a vegades com un calaix de sastre, semblant als mitjans populistes brit¨¤nics, agra?ts amb figures com la del defensa del Bar?a. No hi ha un esportista millor per fomentar la rivalitat en la premsa de club que domina la nostra vida que Piqu¨¦, excessiu en tot, al camp i al carrer. Avui dia, per guanyar-se la vida n¡¯hi ha prou amb posar una c¨¤mera darrere Piqu¨¦ perqu¨¨ subministra material per a qualsevol secci¨®.

Atrau els periodistes esportius, els de pol¨ªtica, tamb¨¦ els de successos (s¡¯ha barallat amb la Gu¨¤rdia Urbana i cada incident ¨¦s not¨ªcia), no cal dir que la premsa del cor (la seva parella ¨¦s la cantant Shakira) i la de l¡¯oci (va al casino), fins i tot l¡¯econ¨°mica (t¨¦ una empresa de videojocs i un restaurant en qu¨¨ controla el proc¨¦s de producci¨® de les hamburgueses), i tal vegada els de la sanitat (la seva mare ¨¦s la refer¨¨ncia de l¡¯Institut Guttmann). I, ¨¦s clar, t¨¦ fama de gamberro: les seves sortides s¨®n sempre motiu de pol¨¨mica (tirar bombes f¨¨tides a l¡¯avi¨®, escopir al trajo d¡¯un delegat federatiu com Pedro Cort¨¦s o parlar per m¨°bil des de la banqueta). No ¨¦s estrany que, en correspond¨¨ncia, se¡¯l sancioni sense miraments (quatre partits per dir fill de puta a un jutge de l¨ªnia).

Tot plegat fa que a Piqu¨¦ el xiulin tamb¨¦ per ser com ¨¦s en un pa¨ªs, d¡¯altra banda, que ¨¦s ple de mal educats, sense gaire sentit de l¡¯humor i especialment sensible amb la simbologia patri¨°tica, i m¨¦s quan juga la selecci¨® d¡¯Espanya. A Piqu¨¦ ja no li serveix de res donar explicacions despr¨¦s de dir a la revista Jot Down que ¡°¨¦s impossible opinar sobre pol¨ªtica, perqu¨¨ ens utilitzen¡± i argumentar tamb¨¦ que li agradava jugar al p¨°quer per la seva competitivitat, ¡°pel fet de ser un joc de matem¨¤tiques, c¨¤lcul, probabilitats¡±. No se¡¯l creuen. Nom¨¦s cal recordar que va ser espiat pel mateix club despr¨¦s de ser considerat la pe?a clau del primer triplet amb Guardiola. ¡°Sense Piqu¨¦, ens hauria caigut l¡¯invent¡±, va proclamar Tito Vilanova.

Xiular Piqu¨¦ surt de franc, res a veure amb xiular l¡¯himne.

Hi ha qui li ha recomanat que deixi la selecci¨®, que despr¨¦s de tornar a ser un dels millors centrals del m¨®n no li cal aguantar els xiulets que li dediquen cada cop que juga amb la Roja, que fins i tot la federaci¨® ha descartat Madrid i prefereix Alacant pel proper partit d¡¯Espanya amb Anglaterra. Hi ha la sensaci¨® que una part de l¡¯afici¨® agrairia que Del Bosque no convoqu¨¦s Piqu¨¦. El problema ¨¦s que si Piqu¨¦ continua ¨¦s tamb¨¦ en part per Del Bosque. Molts jugadors s¨®n m¨¦s fidels al seleccionador que a la selecci¨®, i no per animadversi¨® a Espanya, sin¨® per la gesti¨® que es fa del ¡°sentiment espanyol¡±, un assumpte que no sempre hem sabut tractar a la premsa esportiva, aparentment m¨¦s a gust amb personatges que nom¨¦s parlin de futbol, tot i que es guanyi la vida amb polifac¨¨tics com Piqu¨¦, un provocador amb un coeficient intel¡¤lectual molt alt que en el futur vol ser president del Bar?a.

?s comprensible fins a cert punt que Piqu¨¦ s¡¯hagi d¡¯entendre amb Sergio Ramos, per¨° que li demani explicacions Alfonso P¨¦rez (¡°todo es tan sencillo como decir p¨²blicamente que me siento espa?ol y catal¨¢n, pero no lo har¨¢, (Piqu¨¦) no lo siente¡±) est¨¤ fora de mida i resulta fins a cert punt humiliant i sectari si tenim en compte que Piqu¨¦ va ser decisiu per fer campiona d¡¯Europa i del m¨®n una selecci¨® que fins aleshores no passava mai dels quarts de final dels grans tornejos amb futbolistes de la talla de l¡¯exinternacional del Reial Madrid, el Betis i el Bar?a.

Piqu¨¦ va ser decisiu per fer campiona d¡¯Europa i del m¨®n una selecci¨® que fins aleshores no passava mai dels quarts de final dels grans tornejos amb futbolistes de la talla de l¡¯exinternacional del Reial Madrid, el Betis i el Bar?a.

Piqu¨¦ ha donat per escriure un llibre des de les xiulades de Lle¨® i Oviedo, i segurament continuar¨¤ generant pol¨¨mica i donant molta vida als diaris, la r¨¤dio i la televisi¨®. L¡¯avantatge per als que no es vulguin intoxicar ¨¦s que des d¡¯ahir poden posar el v¨ªdeo de la seva intervenci¨® a la ciutat esportiva del Bar?a. Va ser una declaraci¨® extraordin¨¤ria, no se¡¯n recordava segurament cap d¡¯altra des que Guardiola va desfigurar Mourinho a Madrid. Piqu¨¦ es va explicar sense embuts ni complexos, ambici¨®s i radicalment culer, l¡¯exponent d¡¯una generaci¨® que ha perdut la por i ridiculitza els poders m¨¦s rancis del pa¨ªs. El Madrid t¨¦ Sergio Ramos, i el Bar?a Gerard Piqu¨¦ i Bernab¨¦u. Trieu!