Rajoy ironitza amb la llista dels suposats ¨¨xits del Govern de Mas

"Per a qui ha servit tot el que hem viscut i les tres eleccions auton¨°miques en cinc anys, m¨¦s les municipals, europees i generals?" El president del Govern espanyol i del PP, Mariano Rajoy, s'ha autoformulat ret¨°ricament aquesta pregunta i a partir d'aqu¨ª ha constru?t aquest mat¨ª a la Llotja de Lleida tot el seu discurs contra la presumpta inutilitat del proc¨¦s separatista empr¨¨s pel president catal¨¤, Artur Mas, i els seus socis sobiranistes a Catalunya. Ha estat la seva resposta a la manifestaci¨® massiva de la Diada 2015 de divendres a la Meridiana de Barcelona. Rajoy ha elaborat tot un cat¨¤leg negatiu d'aquests suposats assoliments de Mas i el seu equip per acabar demanant una participaci¨®?massiva?dels votants a les urnes el 27-S per posar fi a aquesta etapa i perqu¨¨ el futur executiu catal¨¤ torni "a la moderaci¨® i la normalitat".

Rajoy es resisteix a etiquetar aquestes eleccions auton¨°miques catalanes com "les m¨¦s importants de la democr¨¤cia", com les ha considerat en algun moment el seu candidat Xavier Garc¨ªa Albiol, per treure'ls una mica de valor i que no sembli ni tan sols indirectament que tenen cap mat¨ªs plebiscitari, que ¨¦s el que pretenen Mas i els seus socis. I el que admeten en privat molts dirigents del PP, que confessen que est¨¤ en joc nom¨¦s i fonamentalment si al final?hi ha?m¨¦s partidaris que Catalunya segueixi a Espanya o no. Rajoy s¨ª que accepta que aquests comicis s¨®n "realment importants". I per aix¨° demana que tots els catalans vagin a votar perqu¨¨ ning¨² ho faci per ells ni els determini quina condici¨® o nacionalitat haurien de triar si l'objectiu de la independ¨¨ncia s'aconsegu¨ªs.

El l¨ªder popular va emprendre ahir el seu cam¨ª en aquesta campanya determinant de les eleccions catalanes del 27-S, amb el seu primer m¨ªting dels cinc previstos, amb l'objectiu que tot l'electorat potencial prengui consci¨¨ncia del que es juga en aquesta disputa. I va ser aix¨ª com va elaborar el seu discurs per desmuntar que el Govern d'Artur Mas no hagi aconseguit res en aquests anys de proc¨¦s.

Rajoy ha fet el seu propi balan? d'aquesta deriva independentista. I ha comen?at per apuntar que aquest cam¨ª "ha servit per dividir la societat catalana, les fam¨ªlies, els amics i els companys de feina". Despr¨¦s ha agregat que "ha servit per generar incertesa pol¨ªtica i econ¨°mica" i per constatar "una irresponsabilitat molt important". Ha continuat apuntant que "ha servit per treure forces a la recuperaci¨® i per no governar" i tamb¨¦ "per no prendre decisions dif¨ªcils i antip¨¤tiques per a molta gent" com ell sost¨¦ que va haver de fer al comen?ament de la crisi per definir prioritats. En aquest punt, el pol¨ªtic popular ha contraposat la funci¨® salvadora del seu Govern quan a la Generalitat ning¨² li donava cr¨¨dits ni la finan?ava.

El cap del Govern central ha abundat en les seves hip¨°tesis de per a qu¨¨ ha servit el proc¨¦s sobiranista d'aquests anys: "Per pagar errors i disbarats, per trencar la coalici¨® de CiU despr¨¦s de 37 anys d'uni¨®, per encap?alar ara la llista (Junts pel S¨ª) amb un comunista (Ra¨¹l Romeva) i tres persones d'Esquerra Republicana de Catalunya".

Davant aquest c¨²mul de desgr¨¤cies que va voler perfilar al m¨¤xim, el president del Govern va contraposar a continuaci¨® el que proposa ara Mas i els seus socis, i els va acusar de no explicar la veritat del que podrien suposar les conseq¨¹¨¨ncies de seguir per aquest cam¨ª d'incertesa: "Que caldria abandonar Europa, que no se sap qu¨¨ passaria amb la PAC (Pol¨ªtica Agr¨¤ria Comuna europea), que per vendre els productes a Europa caldria arribar a complicats convenis i acords de comer?, que no se sap on quedarien les seus de les entitats financeres, ni les ajudes europees, ni si els catalans continuarien sent europeus, ni qu¨¨ passaria amb els drets que els catalans tenen ara com a espanyols, ni quina seria la nacionalitat de la gent".

Davant de tots aquests mals, Rajoy va assegurar que el PP proposa "superar aquesta etapa per veure la llum al final del t¨²nel, per posar fi als conflictes, els greuges, les queixes permanents i les confrontacions". El l¨ªder del PP va tornar a afirmar que la fi ¨²ltima que pretenen els sobiranistes amb la independ¨¨ncia de Catalunya no s'aconseguir¨¤ de cap manera i va demanar a Mas que "carregui" amb les seves responsabilitats com ell fa amb les seves encara que de vegades signifiqui que cal prendre decisions complicades.

El president del Govern va reiterar que ning¨² vulnerar¨¤ la Constituci¨® ni la llei, que es respectar¨¤ la sobirania nacional, que dep¨¨n de tots els espanyols i que espera que la convocat¨°ria electoral serveixi per obrir una altra etapa amb Catalunya de "m¨¦s di¨¤leg" i no "mon¨°legs o imposicions ni contractes d'adhesi¨®". Un per¨ªode que va anhelar de "moderaci¨®" amb m¨¦s "estabilitat, seguretat i certitud, i un govern que no amenaci d'incomplir la llei" i tamb¨¦ amb un PSOE i un PSC que no aposti a Catalunya per "la radicalitat" de donar suport a alcaldes de Podem o de la CUP perqu¨¨ no governi el PP com ha passat despr¨¦s de les ¨²ltimes eleccions municipals en alguns casos molt concrets.

El candidat del PP catal¨¤, Xavier Garc¨ªa Albiol, va incidir en la seva intervenci¨® tamb¨¦ en un altre cap¨ªtol de la seva s¨¨rie del "mal negoci sentimental i econ¨°mic" que significaria la independ¨¨ncia si al final s'aconsegu¨ªs. Ell creu que aix¨° no ser¨¤ possible en cap cas, per¨° cada dia i en cada poblaci¨® rescata una xifra de com perjudicaria aquesta situaci¨® als habitants de la zona visitada en concret. Aquest diumenge el m¨ªting era a Lleida, una zona agr¨ªcola, i Albiol va quantificar en 2.500 milions els fons europeus que es posarien en q¨¹esti¨® i va xifrar en un 80% les vendes dels agricultors lleidatans dels seus productes a Espanya i Europa.

L'aspirant del PP tamb¨¦ va q¨¹estionar "les ballarugues" di¨¤ries dels dirigents del PSOE i del PSC, Pedro S¨¢nchez i Miquel Iceta, perqu¨¨ ent¨¦n que amb aquesta imatge de diversi¨® demostren que no es prenen de deb¨° aquests comicis i els veuen nom¨¦s com una "avantsala" o "preescalfament" per a les generals de desembre.