Tiretes contra la pobresa

El 20,9% dels catalans es troba en risc de pobresa. Aquesta xifra, de juliol, ¨¦s 1,4 punts major que la de 2011, segons l'Institut Catal¨¤ d'Estad¨ªstica (Idescat). L'¨ªndex aconsegueix la magnitud del 28,8% quan s'analitza la poblaci¨® menor de 16 anys. L'organisme tamb¨¦ revela com en un any el nombre dels anomenats pobres energ¨¨tics ha crescut un 77%. Els ciutadans que afirmen no poder tenir casa seva a una temperatura adequada ja s¨®n el 9,5% de la poblaci¨® (683.000 persones).

La llista de xifres que perfilen els efectes de la crisi a Catalunya no acaba aqu¨ª. Continua, per exemple, amb els menors amb necessitats aliment¨¤ries. Un total de 79.635 nens van rebre una beca menjador el curs passat, un nombre que va superar en un 16% les previsions inicials. Es tracta de l'11,8% dels menors en l'etapa escolar obligat¨°ria. I segons CCOO, un 11% dels treballadors ¨¦s pobre malgrat que t¨¦ un sou.

El Govern encap?alat per Artur Mas ha assegurat per activa i per passiva que el benestar de les persones i la lluita contra la pobresa ¨¦s una de les seves prioritats. Sense ignorar les fortes retallades dudes a terme pel Govern central (l'Estat, per exemple, ha deixat de donar diners per 11 dels 16 programes que hauria de confinanciar), la gesti¨® de la Generalitat ¨¦s vista per les entitats socials com una mera tireta davant la dessagnada realitat de la pobresa. No ¨¦s que no s'hi hagin posat recursos, sin¨® que les solucions presentades, segons les entitats, s¨®n m¨¦s pal¡¤liatives que no pas reformes estructurals.

¡°Durant aquests?tres?¨²ltims anys, el Govern ha anat resolent les emerg¨¨ncies per¨° ha quedat demostrat que el sistema falla i que ja no serveix¡±, sintetitza Oriol Illa, president de la Mesa del Tercer Sector, que aplega a 6.000 entitats. ¡°Les pol¨ªtiques socials que es fan avui dia estan orientades a pal¡¤liar cadascuna de les pobreses identificades de manera reactiva i parcial, obviant que les diverses manifestacions s¨®n senyals d'una problem¨¤tica m¨¦s profunda¡±, agrega Teresa Crespo, presidenta de Entitats Catalanes d'Acci¨® Social (ECAS).

La pressi¨® social va portar el Parlament a fer al mar? de l'any passat un ple monogr¨¤fic sobre la pobresa i l'exclusi¨® social. Les entitats van criticar que la cita va acabar convertida en un intercanvi de retrets entre partits pol¨ªtics. Les propostes aprovades en el debat, segons la Generalitat, ja s'ha complert en un 69%. Una de les m¨¦s destacades ¨¦s un pla contra la pobresa, amb 165 actuacions, transversal perqu¨¨ incumbeix tots els departaments del Govern i amb una dotaci¨® d'1.066 milions d'euros. D'aquests, 58 milions corresponien a la posada en marxa de la targeta integrada de transport. La Generalitat tamb¨¦ es va veure obligada a crear un nou mecanisme per ajudar els pobres energ¨¨tics, despr¨¦s que el Govern central va recon¨¨ixer un primer decret que nom¨¦s va beneficiar 900 persones.

La situaci¨® de malnutrici¨® a moltes escoles va obligar a desplegar un operatiu especial per a l'estiu, aplaudit per les entitats, per poder assegurar que els nens m¨¦s vulnerables no perdessin una font d'aliments important, que se'ls ofereix en casals o als centres oberts.

D'un possible esborrany de la reforma de la Renda M¨ªnima d'Inserci¨® no se n'ha sabut res, ¨¦s l'¨²ltima ajuda per a les persones que ja no tenen cap ingr¨¦s. Es tractava, asseguren les entitats, d'una de les reformes estructurals de m¨¦s envergadura i que la Generalitat va esquivar. A m¨¦s, molts receptors continuen estant a l'espera de cobrar els endarreriments que el mateix Govern convergent va generar el 2011, quan va reformar sense avisar el programa. Si no existissin transfer¨¨ncies socials com la renda m¨ªnima ¡ªincloent-hi pensions¡ª les taxa de pobresa es dispararia fins al 46,4%.