Lorenzo cau, Rossi ¨¦s cinqu¨¨ a Misano

El cel es va tancar de sobte. I va ser agafant tons cada vegada m¨¦s negres. Com si estengu¨¦s la m¨¤ al seu ambaixador m¨¦s il¡¤lustre, Valentino Rossi, que dues setmanes enrere va oferir una lli?¨® magistral sota la cortina d'aigua de la plujosa Anglaterra, que sabia que a Misano li faltaven dues, tres i fins a quatre d¨¨cimes per volta per poder seguir el ritme del seu company d'equip, Jorge Lorenzo, en condicions de sec i sota el sol que havia escalfat l'asfalt durant tot el cap de setmana. I quan es va comen?ar a formar la graella de sortida de MotoGP van caure tres gotes. En van ser quatre quan van passar un parell de girs. I tot just comen?ada la cursa, es va mostrar als participants la bandera blanca, una mostra que podien entrar a canviar de moto (i, per tant, de pneum¨¤tics) quan volguessin.

Aix¨ª va comen?ar el gran premi de San Marino, amb tota la incertesa del m¨®n, amb un asfalt sec i un cel que amena?ava tempesta, per¨° que nom¨¦s deixava caure algunes petites gotes, la pitjor de les condicions, diuen els pilots, la pista m¨¦s relliscosa que un es pugui imaginar. I el m¨¦s important, la pitjor situaci¨® per prendre una decisi¨®, com es va veure. El resultat: caiguda de Lorenzo, cinqu¨¨ lloc de Rossi, que gaudeix aix¨ª de 23 punts d'avantatge, i vict¨°ria de M¨¢rquez, l'¨²nic dels tres que ja no s'hi juga res.

Mes enll¨¤ del talent, de la precisi¨® amb el gas, de la regularitat, la confian?a amb la moto, la bona posada a punt i el treball amb l'equip, l'atreviment en un cos a cos o la t¨¨cnica, hi ha una cosa que es fa dir "presa de decisions". I fa campions. I tria els millors entre els molt bons. En aquesta carrera amb tanta c¨¤rrega psicol¨°gica, que es corria a casa de Rossi, i en qu¨¨ Lorenzo s'hi jugava tant, el que va decidir millor va ser M¨¢rquez. I per aix¨° va guanyar. En un moment cr¨ªtic, quan ja feia estona que plovia, no plovia gaire (aix¨ª hauria estat molt f¨¤cil llavors), i els pneum¨¤tics llisos ja resistien amb dificultat les voltes, el pilot d'Honda, que a la pista, sense radi, sense ordres de ning¨², estava sol, com ho estan tots els pilots de motos, va decidir entrar a canviar de moto, encara que no ho fessin els seus rivals, que anaven per davant seu.

M¨¢rquez havia apr¨¨s la lli?¨®. Fa un any, a Arag¨®, va resistir i va resistir, fins que va caure a terra. Quan va decidir canviar de moto, aquesta vegada faltaven onze voltes per al final. I aquests dies Rossi rodava al capdavant, seguit de Lorenzo (a sis d¨¨cimes) i ell era a un del mallorqu¨ª, aix¨ª que gaireb¨¦ no va perdre temps. I li van quedar voltes de sobres per guanyar afablement, sense grans esfor?os. Hi havia altres pilots, com Redding i Smith, que acabarien al podi, que ja havien fet la parada pertinent. Ells no hi tenien res a perdre, a l'inrev¨¦s. Per¨° tots dos, de Yamaha, que s'hi juguen el t¨ªtol, no veien el moment de sortir de la pista.

Va ser Lorenzo qui ho va fer primer. La seva goma posterior estava totalment destrossada. Quedaven nou voltes. I ell ja rodava a 1,8 segons de Rossi, calia reaccionar. I ho va fer. Va triar b¨¦. Nom¨¦s que alguna cosa va fallar cam¨ª de la meta. Mentre Rossi decidia entrar a canviar de moto un gir despr¨¦s que el seu rival, aquest s'arrebossava per terra. Lorenzo va perdre el control de la moto al pen¨²ltim revolt de Misano: l'M1 el va escopir i va fer unes quantes voltes fins a acabar a la graveta, amb la moral enfonsada i la batalla perduda. L'itali¨¤, tot i que dels tres va ser el que va triar pitjor, va aconseguir, almenys, acabar cinqu¨¨. I amplia el seu avantatge al capdavant de la classificaci¨®. Aquest va ser el gran consol dels 92.315 aficionats que van omplir el circuit, la majoria, esclar, anaven amb el seu pais¨¤.