Naci¨® o Estat

Una vegada m¨¦s, es torna a plantejar el problema de la distribuci¨® territorial del poder en aquest pa¨ªs com un enfrontament entre Catalunya i Espanya, presentats com a ens essencials i monol¨ªtics en lloc de societats complexes on hi ha individus, grups i opinions molt diversos. Nom¨¦s cal llegir la carta del president Mas en qu¨¨ ens revela el que Catalunya ¡°vol¡±, ¡°estima¡± o ¡°busca¡±. Tant de bo aconsegu¨ªssim que ?baixessin de l'Olimp aquests ens i parlessin per si mateixos. Per¨° ens parlen els seus portaveus ¨Cautoproclamats¨C, que coincideixen, per cert, en alguna cosa: a negar al contrari el t¨ªtol de naci¨®. Catalunya no ¨¦s una naci¨®, diuen els espanyolistes; ja li vam concedir ¡°nacionalitat¡±, fa quaranta anys; va ser massa. Espanya no ¨¦s una naci¨®, repliquen els catalanistes, sin¨® un simple ¡°Estat¡±; o sigui, no ¨¦s una realitat ¡°natural¡±, dotada de drets, sin¨® un ens artificial i imposat.

Qu¨¨ ¨¦s una naci¨®? S'ha intentat mil vegades definir-la segons criteris ¡°objectius¡± i no n'hi ha cap que funcioni. Es basa en la ra?a? Vade retro, Satan¨¤s, el concepte ¨¦s perill¨®s i est¨¤, per sort, obsolet. En la religi¨®? Importa poc en les nostres secularitzades societats i, a m¨¦s, una religi¨® compr¨¨n moltes nacions i una naci¨® t¨¦ diverses religions. En la llengua? Hi ha diversos milers de lleng¨¹es al planeta, sense comptar?dialectes (que ning¨² sap en qu¨¨ es diferencien de les lleng¨¹es), i tampoc coincideixen amb les nacions. Al final, el que de deb¨° defineix la naci¨® ¨¦s un element subjectiu: s¨®n grups d'individus que creuen compartir certs trets culturals i viuen sobre un territori que consideren propi. El factor clau ¨¦s, per tant, la creen?a, la voluntat, l'adhesi¨® emocional dels seus components.

Vistes aix¨ª les coses, ¨¦s innegable que Catalunya ¨¦s una naci¨®, perqu¨¨ aix¨ª ho creuen i volen la majoria dels seus habitants. Per¨°, exactament per la mateixa ra¨®, Espanya tamb¨¦ ho ¨¦s; perqu¨¨ hi ha molts milions de persones que se senten espanyols. I els que es neguen a dir ¡°Espanya¡±, substituint-ho per ¡°Estat espanyol¡±, estan ofenent ¨Ci ho saben¨C?tots aquells per a qui aquesta paraula t¨¦ un alt contingut emocional.

L'altre dia, en una carta oberta ¨Cben intencionada, crec¨C, l'expresident Felipe Gonz¨¢lez comparava incidentalment la situaci¨® catalana amb els feixismes dels anys trenta. Va ofendre amb aix¨° el nacionalisme catal¨¤, que presumeix d'un passat democr¨¤tic impecable. Va ser un error. Per¨° aix¨° no significa que entre nacionalismes i feixismes no hi hagi cap relaci¨®. Per contra, el feixisme ¨¦s, entre altres coses, una afirmaci¨® radical de la naci¨®.

Per¨° el nacionalisme es pot combinar amb molts altres projectes i programes pol¨ªtics. Per comen?ar, pot fonamentar la democr¨¤cia; en definitiva, el dret d'una col¡¤lectivitat a decidir les seves pr¨°pies destinacions. Per¨° compte, perqu¨¨ tamb¨¦ pot justificar una dictadura, el dret d'un l¨ªder il¡¤luminat, que coneix com ning¨² els desitjos i destinacions de la seva p¨¤tria, a imposar-los als seus conciutadans sense consultar-los mai res. Igualment, el nacionalisme es pot combinar amb un programa radicalment modernitzador (la revoluci¨® Meiji, al Jap¨®), per posar el pa¨ªs en condicions de competir amb els seus rivals; i, a l'inrev¨¦s, pot ser contrari a tota innovaci¨®, en nom de les tradicions heretades que constitueixen la identitat nacional. El nacionalisme ¨¦s igualment compatible amb un imperialisme expansionista, sobre pobles considerats inferiors, aix¨ª com amb l'oposat, un moviment d'alliberament nacional antiimperialista. I pot servir per ampliar els espais pol¨ªtics (Alemanya, It¨¤lia, al segle XIX) o per dividir-los, com pretenen avui els nacionalismes secessionistes.

El nacionalisme pot fonamentar la democr¨¤cia, justificar una dictadura i ampliar o dividir espais

El nacionalisme ¨¦s, en resum, una f¨®rmula pol¨ªtica vers¨¤til, la m¨¦s vers¨¤til de totes les que al m¨®n modern han servit per legitimar el poder. Amb el que indiscutiblement el nacionalisme es relaciona sempre ¨¦s amb la creaci¨® i l'enfortiment dels estats moderns. Aix¨ª va passar a Europa i aix¨ª s'ha repetit als territoris que un dia van ser les seves col¨°nies. Aquest ens incorpori anomenat "naci¨®" ha estat la justificaci¨®, la coartada, en qu¨¨ s'han recolzat amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia els estats moderns, aquelles estructures pol¨ªtico-administratives que controlen un territori i la poblaci¨® que l'habita.

Centrem-nos, doncs, en l'Estat i deixem de banda la naci¨®. Deixem l'aspecte emocional ¨Cla?mama t'estimava m¨¦s que a mi¨C, sobre el qual l'acord ¨¦s sempre impossible, i discutim el pr¨¤ctic ¨Cel pis que et va deixar val m¨¦s que el meu¨C, els avantatges i inconvenients que avui pot tenir posseir un Estat. Qu¨¨ significaria un Estat independent per a un ciutad¨¤ catal¨¤ actual? Fronteres, els independentistes diuen que no volen crear-les, que pretenen seguir a l'espai Schengen. Moneda, tampoc, ja que prometen continuar amb l'euro. Ex¨¨rcit, no ¨¦s la seva prioritat. D¨¨ficit fiscal, ¨¦s discutible i, a m¨¦s, asseguren que s¨®n i continuaran sent molt solidaris. Bandera i himne, ja els tenen, els tenim tots, i en abund¨¤ncia. En termes pr¨¤ctics, fins i tot si el proc¨¦s de secessi¨® no fos traum¨¤tic ni cost¨®s ¨Ccosa improbable¨C, la vida del ciutad¨¤ del carrer continuaria sent molt semblant a l'actual. L'¨²nica cosa nova serien unes compensacions emocionals: saber que est¨¤ a casa seva, a Catalunya, fora de les urpes de l'opressora Espanya.

Els que s¨ª que obtindrien una mica m¨¦s que recompenses simb¨°liques serien les elits pol¨ªtiques barcelonines, que passarien de ser autoritats regionals a estatals. Pujarien de rang, augmentarien el seu poder i rebrien m¨¦s honors en les seves visites a l'exterior. Els ciutadans catalans haurien de pensar-se si val la pena embarcar-se en una aventura tan arriscada perqu¨¨ se'n benefici?n nom¨¦s els pol¨ªtics de la seva capital.

Al m¨®n actual hi ha 200 estats, davant d'unes 6.000 comunitats humanes que es consideren nacions

Plantejar l'operaci¨® en termes d'estats, i no de nacions, tamb¨¦ t¨¦ l'avantatge que es poden calcular millor les seves perspectives d'¨¨xit. Al m¨®n actual hi ha 200 estats, davant d'unes 6.000 comunitats humanes que es consideren nacions. El planeta, reconeguem-ho, seria molt m¨¦s dif¨ªcilment gobernable si multipliquem per trenta l'actual xifra d'estats. Augmentar el nombre d'ens sobirans ¨¦s el contrari de l'objectiu de la Uni¨® Europea, que ¨¦s disminuir la sobirania dels estats fins a acabar, idealment, fusionant-los. Per¨°, sobretot, no ¨¦s realista pensar que els estats actuals acceptaran iniciar aquest proc¨¦s de subdivisi¨®. Menys encara quan el somni independentista catal¨¤ ha portat algun visionari a anunciar les seves ambicions sobre els pa?sos del seu imperi medieval (tamb¨¦ sota el franquisme ensenyaven els nens a somiar amb les possessions ¡°espanyoles¡± del gran moment imperial: Am¨¨rica, Portugal, Or¨¤, Alger¡­). ?s obvi que Fran?a no vol ni sentir parlar d'un Estat nou amb ambicions irredemptistes sobre el seu territori.

No es veu, per tant, viabilitat a una declaraci¨® d'independ¨¨ncia que el Govern espanyol recusaria, que no seria reconeguda pels estats europeus ni per gaireb¨¦ cap altre del m¨®n, que seria conflictiva i costosa i que nom¨¦s beneficiaria alguns pol¨ªtics. Aquesta ¨¦s la meva an¨¤lisi. Espero haver-ho exposat de manera raonada i no haver escrit cap ¡°libel incendiari¡±, senyor Mas. Per cert, la carta de Gonz¨¢lez tampoc ho era, excepte aquella desafortunada refer¨¨ncia.

Jos¨¦ ?lvarez Junco ¨¦s historiador.