Identitats plurals

Hipot¨¨ticament, tot i que tots els greuges exposats pel nacionalisme catal¨¤ fossin certs, justifiquen la voluntat abismal de separar-se d¡¯Espanya i quedar-se fora de la UE? Aquesta ¨¦s la gran pregunta per a la ciutadania de Catalunya i no l¡¯aclareixen ni les manifestacions massives ni unes eleccions auton¨°miques tergiversades perqu¨¨ els vots siguin interpretats com un s¨ª o un no a la independ¨¨ncia, entel¨¨quia sense ra¨® jur¨ªdica. ?s un nou ab¨²s pol¨ªtic i institucional a c¨¤rrec del nacionalisme. Un vici nacionalista d'origen ¨¦s parlar en nom de tots els catalans. Per¨° en realitat hi ha diverses classes de descontentament, com hi ha diferents graus de victimisme, com hi ha zones d'indifer¨¨ncia, zones temperades, zones t¨°rrides i zones g¨¨lides. I en cada cas, la pol¨ªtica hauria de saber distingir i prevenir, delimitar conflictes i raonar solucions que possiblement mai seran definitives.

Artur Mas es va fer secessionista quan Espanya estava feble a causa de la crisi del 2008 i ell mateix, amb les seves retallades, havia tingut una contestaci¨® social molt acusada. Despr¨¦s del que ha passat aquests anys, fins i tot la soluci¨® m¨¦s imaginativa no apaivagaria els sectors radicals. Per¨° aquests sectors no representen la interrelaci¨® d'identitats ¨Ccatalana, espanyola, europea¨C que ¨¦s la realitat de Catalunya. Una realitat m¨²ltiple i hist¨°ricament beneficiada per l'estabilitat econ¨°mica. Per exemple, la necessitat d'un pacte fiscal ha estat ratificada per molts estaments de la societat catalana i ¨¦s negociable, per¨° ¨¦s obvi que un no pot fer la comptabilitat segons li convingui. Sense rigor, les institucions decauen. Ara, en plantejar-se la q¨¹esti¨® catalana no ¨¦s sobrera la m¨¤xima prud¨¨ncia, distingir el gra de la palla, tenir molt en compte els diferents graus de la sentimentalitat de Catalunya i crear m¨¦s empatia amb els molts ciutadans que veuen amb alarma el que pot passar. Fa falta una dosi extra d'equanimitat. Per¨° al final la llei ¨¦s la llei.

Des dels seus or¨ªgens, en el nacionalisme m¨¦s primitiu es va estendre el desig d'una no-Espanya, per¨° el catalanisme tamb¨¦ va tenir la seva hora regeneracionista i va saber que el millor era intervenir en la governaci¨® d¡¯Espanya. A partir de la Transici¨®, de manera gradual, el sistema educatiu en m¨¦s o menys mesura ha assumit aquella voluntat de no-Espanya. No s'explica d¡¯una altra manera el fervor secessionista de part de les noves generacions. ?s el resultat d'un somni ahist¨°ric que ha donat motiu a un sentimentalisme de la inevitabilitat, la versi¨® m¨ªtica de la historiografia nacional que considera inevitable, lineal, que la naci¨® somiada acabi sent un Estat. ?s m¨¦s: en la seva molt recent Hist¨°ria m¨ªnima de Catalunya, el professor Jordi Canal addueix amb clar rigor que abans del segle XX no existia cap naci¨® anomenada Catalunya, de la mateixa manera que el catal¨¤ ¨¦s la llengua prim¨¤ria de Catalunya per¨° mai ha estat l'¨²nica perqu¨¨ la pluralitat ling¨¹¨ªstica ha estat una constant en la societat catalana. Abstret pel seu instint de superviv¨¨ncia, a Artur Mas li falta sentit hist¨°ric. Fins i tot Prat de la Riba, quan es decidia que el mite de l'11 de setembre fos dia nacional de Catalunya, va suggerir que convenia menys passat i m¨¦s futur. S¨®n i van ser les conseq¨¹¨¨ncies d'una historiografia unidimensional en qu¨¨ a la naci¨® imaginada se la considera per sobre de l'acci¨® humana, fins a l'extrem que la predetermina i suplanta. Sorpr¨¨n que despr¨¦s d'un segle XX en qu¨¨ els determinismes han caigut del pedestal, en el secessionisme catal¨¤ proliferi el fet emotiu que la naci¨® somiada ¨¦s ineluctable i que no hi ha altres versions factibles ni oficialment dignes de consideraci¨®, equitatives. Societat dividida significa cultura dividida perqu¨¨ es pret¨¦n que estigui adherida al sistema simb¨°lic del nacionalisme, com la invenci¨® d¡¯Els segadors, la sardana o la q¨¹estionable racionalitat hist¨°rica de l'11 de setembre. Hist¨°ria cr¨ªtica ¨Comesa institucionalment¨C o hist¨°ria nacional no ¨¦s un dilema exclusiu per a historiadors: ¨¦s un dilema per a tota una societat d'identitats plurals.

?s versemblant que les pol¨ªtiques de poder instrumentades per Mas acabin generant una crisi de la catalanitat, ja que trenquen amb els consensos m¨ªnims i supleixen el catalanisme pel secessionisme populista. En aquest moment, la confusi¨® ¨¦s molt gran i els vots (indecisos, amagats) es desplacen vertiginosament. El resultat potencial ¨¦s un panorama molt m¨¦s polaritzat i d'articulaci¨® m¨¦s que ¨¤rdua. La possibilitat d'un catalanisme aggiornato ¨¦s incerta. Probablement el m¨¦s immediat siguin la fragmentaci¨® i la inestabilitat.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.