En blanc i negre

D¡¯en?¨¤ del seu debut el 2011 amb Belfondo, Jenn D¨ªaz (Barcelona, 1988) ha anat construint amb tenacitat una literatura que camina i gesticula segons unes lleis que s¡¯allunyen dels recursos utilitzats habitualment per capturar l¡¯atenci¨® del lector: Jenn D¨ªaz no recorre a les facilitats de l¡¯humor ni als acudits enginyosos, no busca la complicitat de ning¨² a trav¨¦s de la ironia, no es parapeta rere la gratu?tat de l¡¯experimentaci¨® metaliter¨¤ria, ni dota els seus textos d¡¯una ¡°frescor¡± refinada o excessiva. Amb El duelo y la fiesta, Mujer sin hijo i Es un decir, Jenn D¨ªaz ha anat forjant una narrativa que avan?a a una velocitat diferent a la instaurada pels seus contemporanis, que no es pot dir que sigui ni lenta ni r¨¤pida, sin¨® que s¡¯instal¡¤la en una mena d¡¯emoci¨® pura i neta per fer prevaldre els paisatges interns i per remarcar els estats d¡¯¨¤nim, herm¨¨tics i asfixiants, d¡¯uns personatges que habiten en uns llocs geogr¨¤fics tan poc identificables com la seva dimensi¨® temporal. Despr¨¦s de llegir les vicissituds dels habitants d¡¯un poble a?llat que eren sotmesos a la vigil¨¤ncia d¡¯un amo totpoder¨®s, per exemple, o els infortunis de tres generacions diferents de dones que havien de sobreviure en un m¨®n claustrof¨°bic despr¨¦s de la mort de l¡¯home de la casa, el lector tenia la sensaci¨® que segurament no havia topat amb cap paraula que fos una nota de color. I la pregunta pertinent era si a Mare i filla, l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Jenn D¨ªaz i primera que escriu en catal¨¤, hi continuaria persistint la virtut de poder escoltar les enraonies, les confid¨¨ncies i els secrets d¡¯una determinada fam¨ªlia en un l¨¨xic concebut en blanc i negre.

La resposta ¨¦s que s¨ª, que el canvi de llengua no ha afectat gens l¡¯esquema literari ni el to de les seves novel¡¤les anteriors, i que Jenn D¨ªaz ha constru?t una altra hist¨°ria desenganyada, l¨ªmpida i sinistra, despietada i molt natural, sobre les passions dom¨¨stiques d¡¯una tribu salvatge de dones que hauria d¡¯esdevenir mat¨¨ria d¡¯estudi antropol¨°gic. L¡¯argument de Mare i filla ¨¦s m¨ªnim, l¡¯acci¨® ¨¦s min¨²scula, i el drama gaireb¨¦ no ¨¦s visible, com si fos un simple tr¨¤mit perqu¨¨ la vida continu?: un cop mor l¡¯home de la fam¨ªlia, en efecte, la vida continua, i la mare possessiva continua sent possessiva, la tieta soltera continua sent soltera, res no altera l¡¯actitud de la filla divorciada, i la filla que s¡¯ha convertit en l¡¯amant perp¨¨tua d¡¯un home important aix¨ª segueix fins a la mort d¡¯aquest. Tots aquests personatges viuen unes vides edificades sobre uns maldecaps petits que, a vegades, l¡¯a?llament an¨ªmic transmuta en unes imaginades adversitats enormes i insalvables; la falta de di¨¤leg i comunicaci¨® reals entre ells, i la tirania de les frases fetes, els aboca al mal humor resignat, al deca?ment, a dessecar-se com vegetals tendres, i contemplen el pas del temps com una aventura d¡¯inter¨¨s esc¨¤s. M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquest panorama desolador, narrat amb una versemblan?a liter¨¤ria impassible, l¡¯entramat de Mare i filla bascula sobre dos eixos: d¡¯una banda, hi ha la voluntat d¡¯explorar l¡¯experi¨¨ncia moral que resulta de les relacions entre els homes i les dones ¡ªi de les que Jenn D¨ªaz tra?a aqu¨ª, Gabriel Ferrater n¡¯hauria pogut extreure la base d¡¯uns bons poemes¡ª, i de l¡¯altra, hi ha l¡¯an¨¤lisi meticulosa d¡¯un sistema de forces dins d¡¯una c¨¨l¡¤lula familiar, com si la veu narradora s¡¯endins¨¦s dins d¡¯un camp de batalla d¡¯una inabastable ferocitat silenciosa per oferir el retrat d¡¯unes ¨¤nimes deformes, cruels i orgulloses que busquen, sobretot, posseir el domini del poder i executar-lo. A Mare i filla els actes bondadosos nom¨¦s provenen de la debilitat i la covardia.

Llegint Mare i filla ¨¦s inevitable que es recordin les novel¡¤les de Merc¨¨ Rodoreda ¡ªno deu ser casualitat que una de les filles es digui Nat¨¤lia, com la Colometa, i que el cognom del seu amant etern coincideixi amb el d¡¯Armand Obiols, l¡¯ombra constant de l¡¯autora de Mirall trencat¡ª, per¨° que totes les protagonistes hagin de guardar per a elles el seu secret in¨²til sobre la seva fr¨¤gil vida per evitar que ning¨² les pugui ferir encara m¨¦s, tamb¨¦ podria emparentar Jenn D¨ªaz amb la crueltat i el rancor impecable de les novel¡¤les d¡¯Yvy Compton-Burnett.