L¡¯¨²ltim titanosaure era catal¨¤
Una v¨¨rtebra trobada al Pirineu correspon a l¡¯individu m¨¦s modern de l¡¯esp¨¨cie abans de l¡¯extinci¨®
L'¨²ltim titanosaure que va despla?ar el seu sorprenent i corpulent cos sota l'amena?ador cel del cretaci superior vivia en el que ara ¨¦s el Bergued¨¤. Ho afirmen investigadors de l'Institut Catal¨¤ de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) a partir de l'estudi d'un fragment de v¨¨rtebra que correspon al f¨°ssil m¨¦s modern d'aquest dinosaure trobat a Europa. El titanosaure ¨Cun saur¨°pode de gran mida i coll i cua caracter¨ªsticament molt llargs¨C va viure a la conca pirinenca entre 220.000 i 130.000 anys abans de l'extinci¨® dels dinosaures, que poden semblar un munt d'anys per¨° que en realitat ho aproximen molt a aquell esdeveniment definitiu i en bona mesura encara misteri¨®s.
Els titanosaures van ser un grup molt abundant en aquella fase final dels dinosaures, el cretaci superior, fa entre 100 i 66 milions d'anys, que va ser quan van desapar¨¨ixer. Com ¨¦s sabut, nom¨¦s un petit grup van sobreviure convertits en antecessors de les aus.
Els investigadors de l'ICP descriuen en un article publicat a la revista Historical Biology el fragment de v¨¨rtebra cervical del titanosaure, que va ser trobat juntament amb altres restes (tortugues de riu extingides, una dent de cocodril, un fragment de di¨¤fisi que podria pert¨¤nyer a un ter¨°pode i f¨°ssils d'hadrosaure) durant les campanyes del 2012 i el 2013 en punts propers a la ciutat de Berga i la Nou del Bergued¨¤. Concretament la v¨¨rtebra es va trobar, segons explica l'ICP en una nota, al ¡°gres dels r¨¨ptils¡± que aflora a la localitat de Portet, prop de la serra de Queralt. Es tracta d'un estrat geol¨°gic dipositat poc abans del l¨ªmit K-T (cretaci-terciari), un cronohoritzont geol¨°gic que coincideix amb l'extinci¨® dels dinosaures.
¡°Nom¨¦s hi ha una altra localitat europea, al municipi de Larcan, a Fran?a, que t¨¦ restes de dinosaures una mica m¨¦s recents, per¨° no corresponen a titanosaures sin¨® hadrosaures¡± (dinosaures de bec d'¨¤nec), explica Albert Sell¨¦s, un dels autors de l'estudi. L'an¨¤lisi de la v¨¨rtebra suggereix que aquell ¨²ltim titanosaure era un individu adult, per¨° no ha estat possible associar-lo a una esp¨¨cie concreta dins de la diversitat dels titanosaures.
Tradicionalment, la disminuci¨® dels titanosaures al sud-oest d'Europa es relacionava amb l'entrada d'hadrosaures. De totes maneres, els estudis de l'ICP reflecteixen que no es va produir una disminuci¨® significativa de la diversitat de dinosaures a la zona almenys fins als ¨²ltims centenars de milers d'anys (una min¨²cia en termes geol¨°gics i evolutius) abans de l'extinci¨®. ¡°Aix¨° d¨®na suport a la hip¨°tesi que l'extinci¨® dels dinosaures no avians (antecessors de les aus) va ser sobtada i no gradual¡±, comenta Josep Marmi, que ha participat en els estudis.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.