Albiol: ¡°La campanya del PP contra l¡¯Estatut es va veure com una agressi¨®¡±

Xavier Garc¨ªa Albiol (Badalona, 1967) ¨¦s el renovat candidat del PP per a les eleccions catalanes en substituci¨® d'Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho. Durant els ¨²ltims quatre anys va ser alcalde de Badalona i en les eleccions de maig va ser un dels pocs candidats locals del PP a tot Espanya que va revalidar el triomf i va augmentar en vots, per¨° va perdre l'alcaldia despr¨¦s que la seva particular personalitat provoqu¨¦s un pacte de totes les forces d'esquerra. El seu lema ¨¦s plantar cara.

Pregunta. Si guanya les eleccions, ser¨¤ el president de tots els catalans? Tamb¨¦ dels independentistes?

Resposta. Jo he demostrat, com a alcalde de Badalona, que s¨®c capa? de governar per a tots els ve?ns, independentment de les ideologies. Hem de governar per a tothom. I hem de fer un exercici de pedagogia per intentar sortir d¡¯aquesta situaci¨® complexa. Per¨° ¨¦s evident que amb aquells que vinguin amb plantejaments inassumibles i de ruptura ¨¦s molt dif¨ªcil.

P. Qu¨¨ pot oferir al sector independentista de la societat?

R. Un projecte que no exclogui ning¨². Hem de deixar de banda les disputes ideol¨°giques per treballar en la mateixa direcci¨®. No obligar¨¦ ning¨² a renunciar al seu sentiment, per¨° els proposar¨¦ mesures perqu¨¨ Catalunya pugui tirar endavant i ser un motor d¡¯Espanya.

El que vaig veure el dia 9-N em va doldre

P. Qu¨¨ va fer la passada Diada durant la manifestaci¨®?

R. No me¡¯n recordo.

P. Per¨° ha vist les imatges? Qu¨¨ en pensa?

R. Que totes aquelles persones mereixen el meu respecte, una altra cosa ¨¦s que no ho comparteixi.

P. Despr¨¦s de veure aquella multitud, encara creu que aix¨° ¨¦s un projecte nom¨¦s d¡¯Artur Mas?

R. Els pol¨ªtics han inflat el proc¨¦s i altres persones han creat unes expectatives que han fet que una part de la gent cregui que la independ¨¨ncia ¨¦s la soluci¨®, per¨° ¨¦s un sentiment que amb el pas del mesos s¡¯est¨¤ desinflant. Des d¡¯un punt de vista rom¨¤ntic est¨¤ molt b¨¦, per¨° portat a la pr¨¤ctica seria una ru?na per als catalans.

P. Vost¨¨ va dir fa uns dies que li va fer mal veure les imatges de la consulta del 9-N i ho va qualificar d¡¯espectacle. Tenint en compte que van votar m¨¦s de dos milions de persones, no creu que alg¨² s¡¯ho pot prendre com una falta de respecte?

R. Jo s¨®c molt respectu¨®s amb les persones que pensen diferent que jo, per¨° s¨ª, el que vaig veure el dia 9-N em va doldre.

P. Per qu¨¨ la gent no pot votar sobre la independ¨¨ncia?

R. A Catalunya estem votant cada any i mig, m¨¦s o menys. Aix¨ª que els que volem participar en unes eleccions ho podem fer amb normalitat. Per¨° que una part pretengui decidir una cosa que ens afecta a tots no ¨¦s seri¨®s.

Em sembla excessiu l¡¯entramat de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals

P. Tampoc s¡¯ha plantejat un refer¨¨ndum en l¡¯¨¤mbit estatal.

R. ?s que tampoc entenem que sigui una prioritat.

P. Tem que l¡¯actitud de confrontaci¨® acabi sent contraproduent per al seu partit?

R. La pol¨ªtica d¡¯enfrontament no acostuma a donar bons resultats, per¨° si qui tens a la taula no para de donar-te puntades de peu per sota la taula, tu t¡¯has de posar en alerta.

P. Vist amb perspectiva, creu que el recurs contra l¡¯Estatut va ser un error?

R. El recurs contra l¡¯Estatut no motiva cap reacci¨®. La reacci¨® es produeix el 2012, quan la Generalitat ¨¦s incapa? de gestionar la crisi i decideix fer una fugida cap endavant reclamant un nou model de finan?ament per a Catalunya en un moment que era impossible assumir-ho per una q¨¹esti¨® econ¨°mica. Llavors amb el proc¨¦s intenta tapar les dificultats i la seva mala gesti¨®. Aix¨° no impedeix que potser alguna de les accions no van ser gaire encertades.

P. Oblida la gran manifestaci¨® del 2010 arran de la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut.

R. Reconec que hi ha molta gent independentista i que la sent¨¨ncia els va molestar, per¨° l¡¯explosi¨® del sentiment va ser motivada per l¡¯actitud de la Generalitat amb el finan?ament i la crisi econ¨°mica.

P. Pot posar un exemple d'alguna acci¨® que diu que no va ser encertada?

R. Com a acte carregat de simbolisme, la recollida de signatures que es va fer el 2006 contra l'Estatut podia tenir molt bona voluntat i intenci¨® per¨° aqu¨ª a Catalunya no es va entendre i va ser entesa com una agressi¨®. Per tant, el temps ha demostrat que aquella acci¨® va ser molt poc afortunada.

Sempre he apostat perqu¨¨ governi la llista m¨¦s votada, per¨° som a una situaci¨® excepcional

P. Aposta per un model de finan?ament amb un tracte diferenciat per a Catalunya?

R. No, la meva inquietud no ¨¦s un model que ens diferenci? d¡¯altres comunitats, ¨¦s aconseguir que les comunitats que fan m¨¦s esfor? siguin compensades. Jo aposto per la solidaritat limitada i que la Generalitat pugui gestionar els seus propis impostos.

P. D¨®na suport a la reforma constitucional?

R. Cal fer-ho quan hi hagi un clima de consens i lleialtat institucional. Per¨° cal plantejar-ho sota el prisma d'actualitzar-la a la realitat d¡¯Espanya, per¨° no per satisfer els que volen trencar Espanya.

P. Per qu¨¨ considera que cal tancar el Canal 33 i les emissores p¨²bliques musicals?

R. Em sembla excessiu l¡¯entramat de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals i ens sembla que no cal que es paguin amb diners p¨²blics emissores per escoltar m¨²sica, perqu¨¨ ja hi ha altres canals.

P. Pel mateix criteri s¡¯hauria de tancar La2 o Radio 3?

R. No, s¨®n contexts diferents. RTVE t¨¦ una estructura molt austera, cosa que no passa amb els mitjans de la Generalitat.

P. Critica TV3 per poc objectiva, per¨° els treballadors dels mitjans p¨²blics de Badalona van denunciar pressions i control pol¨ªtics.

R. S¨®n coses diferents, perqu¨¨ a Badalona denunciaven una situaci¨® que deien que es repetia en tots els governs de la ciutat, sense refer¨¨ncia expressa a la meva persona. Si hi ha una televisi¨® que sense pudor es dedica a adoctrinar ideol¨°gicament ¨¦s TV3, i aix¨° ¨¦s un esc¨¤ndol.

No s¨®c partidari ni de suspendre l¡¯autonomia ni d¡¯enviar els tancs a Catalunya.

P. Tamb¨¦ hi ha qui critica TVE de poc plural. Els mitjans p¨²blics estatals estan explicant b¨¦ el que passa a Catalunya?

R. A les tert¨²lies es parla de molts temes, no es pot pretendre tenir alg¨² fix amb un posicionament ideol¨°gic concret sobre un fet concret que passa a una part del pa¨ªs.

P. Els sobiranistes plantegen el 27-S com un plebiscit. A la campanya vost¨¨s b¨¤sicament parlen de la independ¨¨ncia. En el fons accepten que ¨¦s un plebiscit?

R. En un plebiscit es compten vots, no escons. S¨ª, estem davant de les eleccions m¨¦s importants i on ens juguem que s¡¯inici? un proc¨¦s de trencament amb Espanya, per¨° seria una estafa dir que s¨®n plebiscit¨¤ries.

P. Vost¨¨ va criticar que a Badalona hi va haver un pacte de perdedors, per¨° ara planteja una cosa semblant en l¡¯¨¤mbit auton¨°mic amb els partits constitucionalistes.

R. En condicions normals sempre he apostat perqu¨¨ governi la llista m¨¦s votada, per¨° som davant d¡¯una candidatura que est¨¤ dient que se saltar¨¤ l¡¯Estat de dret i que far¨¤ el que li doni la gana. En aquesta situaci¨® excepcional, la reacci¨® ha de ser extraordin¨¤ria.

P. Mariano Rajoy va assegurar que no descarta utilitzar tots els mecanismes que t¨¦ a l¡¯abast per evitar la secessi¨®. A qu¨¨ es refereix?

R. Si es produ¨ªs un estat de bogeria de la Generalitat, l¡¯Estat de dret inclou mecanismes per evitar-ho, per¨° jo no s¨®c partidari ni de suspendre l¡¯autonomia ni d¡¯enviar els tancs a Catalunya.

P. Vost¨¨ ¨¦s conegut per pol¨¨miques en mat¨¨ria d¡¯immigraci¨®, per¨° en campanya no en parla. Est¨¤ amagant el tema perqu¨¨ no el perjudiqui?

Si alg¨² vol una mesquita l¡¯ha de pagar de la seva butxaca

R. No, per¨° a Catalunya ara el debat sobre la immigraci¨® no ¨¦s prioritari. Les meves idees s¨®n les mateixes que fa sis mesos, per¨° una cosa ¨¦s la immigraci¨® econ¨°mica i, una altra, els refugiats que fugen d¡¯una guerra.

P. Seria partidari de construir mesquites per afavorir la integraci¨®?

R. Si alg¨² vol una mesquita l¡¯ha de pagar de la seva butxaca, ha de situar-se en un lloc adequat, que no molesti, i complint les ordenances municipals.

P. Qu¨¨ significa que no molesti?

R. Que no generi mol¨¨sties als ve?ns.

P. Al seu programa aposta per donar prefer¨¨ncia a la immigraci¨® amb una cultura propera a la nostra.

R. Els hispans, s¨ª. S¡¯ha demostrat que hi ha algunes cultures a qui els costa m¨¦s integrar-se.

P. Considera que el model d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica ha fracassat?

R. Crec que ¨¦s poc apropiat per a la Catalunya real. Segurament en alguns llocs de l¡¯¨¤rea metropolitana cal un refor? del catal¨¤ i que a l¡¯interior cal refor? en castell¨¤. Nosaltres el que defensem ¨¦s el triling¨¹isme, amb un 33% de catal¨¤, castell¨¤ i angl¨¨s.

P. En la pol¨¨mica del 25% de castell¨¤, molts es pregunten per qu¨¨ ha de prevaldre el dret d¡¯una fam¨ªlia per sobre de 25 o 30 fam¨ªlies.

R. No seria el m¨¦s l¨°gic, per¨° no ¨¦s el debat. El model educatiu falla perqu¨¨ si una fam¨ªlia demana m¨¦s hores en castell¨¤ hi ha una pressi¨® social a les escoles que la fa desistir. Per¨° el tema ling¨¹¨ªstic no ¨¦s el principal problema, ¨¦s la manca de qualitat de l¡¯ensenyament.

Cal reformar la Constituci¨® quan hi hagi un clima de lleialtat

P. Per¨° el seu partit quan parla d¡¯educaci¨® se centra b¨¤sicament en la llengua.

R. Jo ser¨¦ el proper president del grup parlamentari i per sobre d¡¯aquest tema vull que els nens estudi?n en bones condicions, no pot ser que molts nens hagin comen?at el curs en barracons. Tamb¨¦, evidentment, el tema de la llengua ¨¦s una prioritat.

P. Parla d¡¯augmentar la despesa social, per¨° tamb¨¦ de controlar el d¨¨ficit, reduir impostos, i el seu partit recorre contra els intents de la Generalitat per buscar nous ingressos. Aix¨ª, com es quadren els comptes?

R. Augmentant els ingressos a base d¡¯un increment de l¡¯activitat, per exemple bonificant les empreses que s¡¯implantin a Catalunya i reduir despesa no priorit¨¤ria, com ara les estructures d¡¯Estat, les ambaixades o suprimir organismes p¨²blics no necessaris.

P. Com el Consell Audiovisual de Catalunya i el Memorial Democr¨¤tic, segons consta al seu programa?

R. Sobre el CAC crec que no necessitem cap organisme que vetlli, ja no per la pluralitat dels mitjans p¨²blics, sin¨® perqu¨¨ darrerament vol influir en els privats, cosa que ¨¦s un atemptat a la llibertat. Tampoc crec que el Memorial Democr¨¤tic sigui una prioritat per al conjunt dels catalans. Si tens recursos pots fer projectes que incideixen en una part de la societat, per¨° no arribes a final de mes, no ¨¦s el m¨¦s prioritari.

P. En una campanya tan polaritzada, seria un frac¨¤s per al PP no superar els 19 diputats actuals?

R. Fa dos mesos est¨¤vem en una situaci¨® molt complicada, per¨° ara estem remuntant i esperem convertir-nos en un referent per als no independentistes. No parlo de xifres, per¨° repetir resultats en un panorama tan fragmentat ¨¦s dif¨ªcil.