Escarabats a la guerra

L'escarabat ¨¦s present, ¨°bviament, als tractats sobre fauna, a la literatura m¨¦s fant¨¤stica (Allan Poe, Kafka, M¨²jica L¨¢inez...), a la simbologia eg¨ªpcia o a les icones d'esgl¨¦sies sat¨¤niques, per¨° m¨¦s xocant resulta que un escarabat tingui a veure amb episodis b¨¨l¡¤lics. Aix¨° li passa a l'escarabat de la patata (Leptinotarsa decemlineata) que, malgrat el nom, pot degustar igualment les plantes de l'alberg¨ªnia i del tom¨¤quet.

Originari d'Am¨¨rica del Nord, amb l'extensi¨® del cultiu de la patata a Europa es va estendre pel continent al segle XIX. Per¨° no va arribar a Espanya fins l'any 1935. La seva entrada est¨¤ documentada per primera vegada a Ma?anet de Cabrenys, un discret i delici¨®s poble de l'Empord¨¤, on va arribar des de la ve?na Fran?a. El mestre local, Joan Batlle, en va presentar un exemplar, dins d'una caixa de f¨°sfors, a l'Ajuntament advertint del mal que podia fer als cultius. El municipi va tramitar la den¨²ncia, acci¨® que va permetre documentar l'entrada de la plaga. Les autoritats de llavors van enviar brigades d'homes per fumigar els camps, col¡¤locar xarxes als rierols perqu¨¨ l'insecte no baix¨¦s a les valls i es recompensava els pagesos per destruir la collites i els nanos que recollien fulles de patatera amb els ous. Tot aix¨° m'ho explica Pere Roura, historiador local, qui millor coneix tot el que expliquen de Ma?anet inventaris notarials o de l'esgl¨¦sia, actes i documents de tota mena.

Per¨° l'episodi no tindria m¨¦s que una nota a peu de p¨¤gina als manuals d'hist¨°ria agr¨¤ria si no hi hagu¨¦s hagut la revolta franquista. Les brigades es van retirar per atendre les sobtades necessitats b¨¨l¡¤liques de la necessitada rep¨²blica i l'escarabat de la patata, ja sense enemics ni obstacles, es va estendre per tot el territori. Una veritable plaga que pot avan?ar 180 quil¨°metres l'any. D'una fam vora?, ¨¦s un perill¨®s defoliant de la planta (no menja la patata sin¨® la fulla) afeblint-la o destruint-la.

La Rep¨²blica Democr¨¤tica Alemanya va acusar els Estats Units de voler provocar la fam de la seva poblaci¨® infestant els seus camps amb el llan?ament aeri d¡¯eixams d¡¯aquests escarabats

Per¨° la hist¨°ria militar d'aquest cole¨°pter no s'acaba aqu¨ª. La revista Signal, que editava a Berl¨ªn l'ex¨¨rcit nazi, va publicar l'any 1941 un llargu¨ªssim article explicant el seu itinerari des d'Am¨¨rica del Nord, la seva capacitat de destrucci¨® i, naturalment, com l'organitzaci¨® alemanya que lluitava contra ell havia demostrat la seva efic¨¤cia i exemplaritat. El llenguatge de l'article ¨¦s militar. Es titula Un enemic d'Europa i el subt¨ªtol explica que l'ofensiva de l'escarabat havia quedat detinguda a Alemanya.

I si n'hi havia en territori alemany, no era culpa seva. La propaganda nazi va acusar l'aviaci¨® nord-americana d'haver bombardejat el seu territori amb aquests escarabats. Per¨° no es tractava d'una idea tan aliena als seus propis plans b¨¨l¡¤lics. Ho va explicar la BBC: l'any 1943 un petit grup de cient¨ªfics alemanys va provar aquest m¨¨tode de guerra biol¨°gica que finalment es va rebutjar.

En qualsevol cas, l'any 1950, la Rep¨²blica Democr¨¤tica Alemanya va acusar formalment els Estats Units de voler provocar la fam de la seva poblaci¨® infestant els seus camps amb el llan?ament aeri de veritables eixams d'aquests escarabats. La RDA tenia llavors problemes per disposar dels verins m¨¦s efica?os per combatre'ls. Als cartells de propaganda de la RDA on es denunciava aquest suposat crim, apareixen les ratlles negres dels ¨¨litres de la bestiola substitu?des per franges vermelles com les de la bandera nord-americana. R¨²ssia va presentar una protesta davant dels Estats Units per aquesta agressi¨® al pa¨ªs amic.

A Espanya, als anys quaranta, l'escarabat ja era un problema end¨¨mic. Tant que l'any 1945 el Ministeri d'Agricultura va difondre un documental fet per Francisco Gonz¨¢lez de la Riva, marqu¨¨s de Villa Alc¨¢zar, on, amb les ¨¨mfasis del No-Do franquista i un particular sentit de l'humor, s'explica el problema de la plaga i la manera de combatre-la. Segurament sense cap altra intenci¨® que la po¨¨tica parla d'una "invasi¨® de paracaigudistes" apuntant als millors patatars. Despr¨¦s d'explicar que, a la planta, l'insecte ¨¦s feli? perqu¨¨ hi abunda el menjar per a les cries, ¡°que mengen molt¡±, relata que s'instal¡¤len en una mata "amb tots els privilegis de fam¨ªlia nombrosa, i a menjar i a engreixar-se". Despr¨¦s d'enumerar els sistemes de polvoritzaci¨® de ver¨ª, mostra l'agonia d'un d'ells. I acaba afirmant solemnement que la prosperitat pot seguir regnant a les regions on la patata ¨¦s una de les principals collites perqu¨¨ els serveis agron¨°mics saben com es combat. El poble inventat on tot passa es diu¡­ Alegria.