Obra p¨²blica congelada

Santi Vila es va presentar com a conseller de Territori amb el comprom¨ªs de construir ponts amb Madrid. Es distanciava aix¨ª de l'actitud del seu antecessor, Llu¨ªs Recoder, sempre cr¨ªtic amb qualsevol decisi¨® presa des del Govern central. La veritat ¨¦s que Vila ha mantingut una viva relaci¨® amb la ministra de Foment, Ana Pastor: cr¨ªtiques limitades i moltes reunions. I acords, o compromisos. Aquells anuncis havien de permetre compensar la minsa capacitat financera de la Generalitat, les inversions en obra p¨²blica de la qual es troben deprimides a nivells del 1999. Per¨° els pactes no han estat correspostos amb diners i la inversi¨® pressupostada de l'Estat a Catalunya va caure un 15% entre el 2013 i el 2015. Pocs aven?os doncs en mat¨¨ria d'infraestructures a Catalunya durant l'¨²ltima legislatura.

Per¨° el conseller pot presumir d'alguns acords rellevants, tot i que nom¨¦s n'ha pogut veure un d'executat. El va acordar amb el Ministeri de Foment i la concession¨¤ria Abertis per treure els camions de la N-II a Girona, un dels punts negres de la xarxa vi¨¤ria catalana. A Tarragona, en aquest cas per a la N-340, anhelen un acord similar que rebaixi la sinistralitat que acumula la carretera.

L'altre gran acord el va tancar amb la banca per aconseguir els 250 milions d'euros que li faltaven per culminar les obres de la l¨ªnia 9 del metro entre la Diagonal i l'aeroport de Barcelona, evitant aix¨ª un nou retard. Els assistents al World Mobile Congress podran utilitzar-la el febrer proper i estrenar l'estaci¨® que fa anys que espera al subs¨°l del recinte firal de l'Hospitalet de Llobregat.

I ha arrencat altres compromisos de Foment. Va desencallar la f¨®rmula per construir els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona i fins i tot va obligar Pastor a comprometre's a engegar una llan?adora de tren que uneixi el centre de Barcelona amb l'aeroport amb una freq¨¹¨¨ncia de 15 minuts. Per¨° aquests projectes continuen a l'espera, malgrat la col¡¤locaci¨® de primeres pedres, com d'altres que segueixen a la carpeta de pendents del Govern central a Catalunya.

La Generalitat, sense recursos, ha buscat compromisos d¡¯inversi¨® per part de l¡¯Estat

La patronal Foment del Treball va desgranar abans de l'estiu una vintena de projectes que no avan?aven malgrat que fa anys que els projectes estan a punt. N'hi ha un, considerat prioritari per la Uni¨® Europea, que preocupa especialment. Es tracta del corredor mediterrani, que hauria de ser una de les principals portes de sortida de les exportacions de Catalunya i de la Comunitat Valenciana. El succedani aprovat, consistent a muntar en alguns trams un tercer rail a la via actual per adaptar-se a l'ample internacional, va igualment amb retard, com demostra el fet que les obres entre Martorell i Castellbisbal estiguin paralitzades malgrat que es van licitar fa dos anys.

Per¨° el problema m¨¦s recurrent de Foment a Catalunya ha estat un altre, molt m¨¦s popular per als seus centenars de milers d'usuaris diaris: Rodalies. Malgrat les bones intencions de Vila i Pastor, la xarxa de curta dist¨¤ncia ferrovi¨¤ria ha seguit sent una font de topades entre les dues administracions. Foment, Adif i Renfe han acabat admetent en un moment o un altre que el servei no era el que tocava i la Generalitat ha acabat arrencant una inversi¨® de m¨¦s de 300 milions. Una millora en la senyalitzaci¨® als t¨²nels de Barcelona i el desdoblament de via entre Montcada i Reixac i Vic s¨®n les principals operacions previstes, tot i que moltes han caigut de la llista de 4.000 milions que va pactar ¨Ci va incomplir¨C el PSOE amb el tripartit.

Catalunya continua tenint altres obres pendents que fa m¨¦s d'una d¨¨cada que esperen. Des de la B-40 (conegut com a quart cintur¨®) fins a la connexi¨® de l'AP-7 amb l'A-2 a Castellbisbal. Des del desdoblament de la N-II fins al de la N-340. O l'estaci¨® de la Sagrera, la finalitzaci¨® de la qual el 2019 ¨¦s nom¨¦s una previsi¨®.