Roger Pel¨¤ez: ¡°El reduccionisme convergent portar¨¤ a l¡¯extinci¨® una cultura tan salvatge com ¨¦s la catalana¡±

¡°?s tan evident que Catalunya ¨¦s una merda que vaig fer una llista de coses que s¨®n una merda i Catalunya hi surt dues vegades¡±. Aquest ¨¦s un dels dos-cents acudits que recull Ejaculant diarrea (Males Herbes), una recopilaci¨® de les vinyetes que Roger Pel¨¤ez (la Roca del Vall¨¨s, 1972) reparteix en fullets a l¡¯entrada de l¡¯espectacle de stand-up hom¨°nim que, des de fa m¨¦s de set anys, forma part de la programaci¨® de L¡¯Antic Teatre. Pel¨¤ez tamb¨¦ ¨¦s un dels impulsors del p¨°dcast Maximum clatellot i cantant del grup de punk Zombi Pujol. Despr¨¦s d¡¯Hegemonia persecut¨°ria, El Proc¨¦s explicat als idiotes i Una pand¨¨mia d¡¯estar per casa, Pel¨¤ez torna a les llibreries amb un t¨ªtol que explora els l¨ªmits de l¡¯humor seguint la seva estrat¨¨gia habitual: endossar-hi una c¨¤rrega de nitroglicerina.

PREGUNTA. Un dels personatges d¡¯Ejaculant diarrea diu: ¡°Hi ha tantes coses per reivindicar que no em queda temps per fer xistes¡±. Alguna vegada has tingut problemes per fer conviure el teu comprom¨ªs pol¨ªtic i el sentit de l¡¯humor?

RESPOSTA. Problemes, no, per¨° sempre est¨¤s en terra de ning¨². Perqu¨¨ per als humoristes ets massa politiquero, i per als pol¨ªtics ets un xitxarel¡¤lo addicte a la barrila barata que no es pot prendre seriosament ni a si mateix. Per¨°, vaja, me la rebufa. Has de buscar aquest equilibri entre no acabar fotent pena per voler fer riure i no acabar fotent cara de cagarina per fer-te el transcendental.

P. Un cop que el vaig entrevistar, el dibuixant de c¨°mics Miguel Brieva em va dir que l¡¯humor, eminentment, t¨¦ una naturalesa destructiva. Hi est¨¤s d¡¯acord?

R. T¨¦ una naturalesa destructiva, evidentment. Per¨° jo crec que l¡¯humor que utilitzo ¨¦s b¨¤sicament autodefensa. Hi ha tot d¡¯agressors que et volen vendre motos, discursos, estils de vida i merdes amb patates, i tu els has d¡¯aturar els peus, perqu¨¨ se¡¯t foten a casa o dins teu i et converteixen en un titella de plastilina. Una desferra humana sense criteri, a merc¨¨ dels seus capricis i les seves bajanades. Un esclau del producte. Un adorador de l¨ªders infantils, paranoides i coca?n¨°mans. L¡¯humor actua de defensa contra tot aix¨°. Ells tenen el poder, els jutges, la policia, la Constituci¨®, les televisions, els feixistes; ells tenen els feixistes, i nosaltres tenim fer xistes. Xistes que els destrueixin.

P. ¡°Ja no recordeu aquells temps en qu¨¨ les fam¨ªlies del poble baixaven un dissabte en comunitat a Barcelona per anar a El Corte Ingl¨¦s a comprar una tapa de v¨¤ter nova?¡±. Creus que la nost¨¤lgia es pot posar al servei d¡¯una cosa diferent del reaccionarisme?

R. La nost¨¤lgia no serveix absolutament per a res. Evocar un suposat passat glori¨®s o llegendari ¨¦s fer-se palles amb la m¨¤ plena de xinxetes contra el vent. Tant se val si enyores Franco, l¡¯EGB o Bola de drac: la nost¨¤lgia ¨¦s mem¨°ria que paralitza. Jo estic a favor de la mem¨°ria a seques, que ¨¦s evocar el passat per projectar-lo cap al present i cap al futur. Parlar del passat per arrebossar-s¡¯hi com un porc al fang no porta enlloc i suposa donar per fet que les coses no poden ser millors del que eren en aquell moment. I s¨ª que poden ser-ho.

P. A Ejaculant diarrea, un personatge que ja no trempa perqu¨¨ la seva dona t¨¦ millor sou que ell, deixa anar: ¡°Tot el que guanya de m¨¦s la meva dona ens ho gastem en psiquiatres per a mi¡±. Sota la bafarada, hi afegeixes: ¡°Noves masculinitats!¡±.

R. No me¡¯n ric, de les noves masculinitats, em ric de les masculinitats r¨¤ncies, de la gent que se sent tan i tan amena?ada pel feminisme. Com si el feminisme fos una amena?a. Els mitjans tamb¨¦ parlen repetidament en el mateix to dels immigrants, dels okupes¡­ M¡¯hi pixo i m¡¯hi cago. Per qu¨¨ ha de significar una amena?a per a mi que les dones reclamin igualtat i respecte? Si ¨¦s just el que vull per a les dones. I per a tothom. No vull ser tan cutre d¡¯aprofitar cap dels avantatges, els abusos, que la societat patriarcal em convida a fer tota l¡¯estona. No vull estiregassar la broma aquesta de fer veure que vivim en igualtat, quan ¨¦s m¨¦s que evident que ¨¦s una mentida absoluta. Nom¨¦s un idiota vol viure en una societat on les dones s¨®n tractades com merda nom¨¦s perqu¨¨ a ell li paguen 20 euros m¨¦s al dia.

Hi ha tot d¡¯agressors que et volen vendre motos, discursos, estils de vida i merdes amb patates, i tu els has d¡¯aturar els peus, perqu¨¨ se¡¯t foten a casa o dins teu i et converteixen en un titella de plastilina

P. Amb Zombi Pujol, el teu grup, dediqueu la can?¨® ¡®Ni podem, ni volem¡¯ a Podemos. Per qu¨¨ et genera aquesta animadversi¨®, l¡¯esquerra a l¡¯esquerra del PSOE?

R. En principi no suporto l¡¯esquerra institucional, perqu¨¨ no crec en la via institucional. Crec que la instituci¨® ofereix un debat amb un marc que invalida qualsevol cosa que es vulgui proposar des de l¡¯esquerra. Un marc de fals debat. Tamb¨¦ ¨¦s cert que hi ha gent lluitant per la via institucional que realment hi va de bones i que mira d¡¯aconseguir el que es pugui. Doncs mira, tu: que facin! Si ¨¦s per arrencar quatre duros que acabarien anant a l¡¯extrema dreta ¡ªel 89% dels partits que hi ha actualment ho s¨®n¡ª, doncs endavant amb el tema.

P. A Zombi Pujol feu m¨²sica punk. Per qu¨¨ creus que primeres espases del moviment com Johnny Rotten o Marky Ramone s¡¯han tornat conservadors?

R. Tampoc soc un superexpert en punk, per¨° per a mi ni l¡¯un ni l¡¯altre s¨®n primeres espases del punk. De fet, jo entenc precisament el punk com un moviment on no hi ha i no hi ha d¡¯haver primeres espases. Entenc que quan et fas iaio repapieges, i si tens quatre xavos sempre ¨¦s molt f¨¤cil que et tornin un idiota feixista dient-te que vindran els xinesos i els gais amb bicicleta a prendre-te¡¯ls. Fot-te¡¯ls pel cul, els teus diners.

P. Tornem a Ejaculant diarrea. La publicaci¨® ¨¦s, b¨¤sicament, un c¨°mic. Parla¡¯m de les teves influ¨¨ncies; jo hi veig molt Johnny Ryan i molt Kaz.

R. Els tres volums del Submundo (Autsaider) de Kaz em semblen del millor que s¡¯ha editat en tebeos en els ¨²ltims 15 anys. Johnny Ryan no l¡¯he llegit gaire. Crec que una influ¨¨ncia fonamental per a mi ¨¦s la primera encarnaci¨® de la revista Makoki; ¨¦s la meva B¨ªblia. Gallardo i Mediavilla, Mart¨ª, Vall¨¨s, Xavi Soler, P¨¤mies, Sim¨®nides, Pons, Nazario¡­ Despr¨¦s tamb¨¦ hi ha els primers El V¨ªbora o el TMEO. En catal¨¤, sempre m¡¯han fascinat Cul de sac, Papitu, El B¨¦ Negre. Autors com Apa, Xavier Nogu¨¦s o Francesc Trabal tamb¨¦ s¨®n referents absoluts. Que no vull dir que m¡¯hi assembli: vull dir que intento imitar-los, amb m¨¦s pena que gl¨°ria.

Charlie Pee i Oye Sherman haurien de dirigir la CCMA, Catalunya seria un lloc molt millor

P. ¡°L¡¯¨²nica cosa que no ¨¦s fantasia de les pel¡¤lis d¡¯en Batman ¨¦s que els alcaldes sempre s¨®n imb¨¨cils¡±. Un dels guionistes m¨¦s esbojarrats que ha tingut Batman ¨¦s Grant Morrison, un autor que, em consta, t¡¯interessa molt.

R. Val a dir que mai no s¨¦ qui m¡¯agrada m¨¦s, si Alan Moore o Grant Morrison. Tots dos s¨®n enormes i tenen obres absolutament al¡¤lucinants, que combinen amb coses que s¨®n una merda carregosa i insofrible. De Grant Morrison els que m¨¦s m¡¯agraden s¨®n El asco i Nameless, per¨° si nom¨¦s en vols llegir un llibre, evidentment, que sigui Los invisibles.

P. Monologuistes amb qui comparties micr¨°fon a El Soterrani han acabat a l¡¯aixopluc de Minoria Absoluta, la productora de Toni Soler, a qui dediques un parell d¡¯acudits al llibre. L¡¯has rebutjada o no t¡¯ha arribat mai, una oferta dels mitjans mainstream?

R. Vaig anar un parell de cops a El Soterrani, i el segon cop la gran majoria del p¨²blic eren de TV3. Es va crear una situaci¨® estranya i tensa, i em vaig sentir una mica com l¡¯Eugenio actuant per Pinochet, salvant les dist¨¤ncies. La meva m¨¤nager em va prohibir taxativament tornar-hi. Tot i aix¨°, crec que molta gent d¡¯El Soterrani haurien de tenir programa propi a TV3, o incl¨²s fer-ne la programaci¨®. El que passa ¨¦s que els de la ¡°generaci¨® emb¨²s¡± els han dit: ¡°Us acceptem nom¨¦s com a col¡¤laboradors¡±, i en aix¨° estan. Charlie Pee i Oye Sherman haurien de dirigir la CCMA, Catalunya seria un lloc molt millor. No m¡¯ha arribat cap oferta i no l¡¯he rebutjada perqu¨¨ no m¡¯ha arribat; encara que dubto que la meva m¨¤nager l¡¯accept¨¦s. Aix¨ª que res: tuguris fins que em mori.

P. En un altre dels acudits parles de les pol¨¨miques liter¨¤ries, i defineixes els escriptors que les protagonitzen com a ¡°tristos capullos¡±. A banda d¡¯aquestes picabaralles, quins altres distintius et grinyolen del sistema literari catal¨¤?

R. No ¨¦s el sistema literari catal¨¤, el que em grinyola. Em grinyola aquest encaparrament de certs mitjans, certes productores i formacions pol¨ªtiques de vendre la cultura catalana com una unitat de pulcres escolanets clenxinats arribistes i panxacontents. Aplicar aquest reduccionisme convergent a una cultura salvatge i indomesticada com ¨¦s la catalana em sembla que l¡¯est¨¤ portant al llindar de l¡¯extinci¨®. La cultura catalana no s¨®n tota aquesta colla de llepats refistolats. La cultura catalana ¨¦s plena de garrulos ind¨°mits i de noies en peu de guerra, que no paren de crear en catal¨¤ coses esgarrifoses que si les sentissis o llegissis abandonaries el teu lloc de treball, la teva classe social i la teva construcci¨® de g¨¨nere i aniries amb ells i elles a emboscar-te a la bardissa.

P. La llibretera Isabel Sucunza, de La Calders, un cop va piular que tenies molta m¨¤ amb la canalla; que eres un molt bon pare. Com ¨¦s pujar canalla amb una inclinaci¨® tan orientada al caos i al rebuig a l¡¯autoritat com la que traspua la teva obra?

R. B¨¦, la canalla es cria sola, eh? Tu no has de fer-hi gaire. De fet, com menys hi facis, millor. A l¡¯escola aprenen a odiar l¡¯autoritat, mirant el m¨°bil aprenen a detectar els gilipolles, i escoltant la r¨¤dio saben el que no han de dir i les m¨²siques que no han de respectar; amb aix¨° n¡¯hi ha prou. I ¨¦s veritat que potser el caos no ¨¦s el lloc adequat on pujar la canalla, per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que el caos nom¨¦s es cura amb m¨¦s caos. B¨¦, m¡¯ho acabo d¡¯empescar; per si de cas, no ho proveu. O proveu-ho. Tant se val.