Candidats independents

Despr¨¦s de deu dies de campanya electoral, les diferents candidatures continuen intentant explicar, amb diferents graus de concreci¨®, objectius pol¨ªtics i programes de govern per atreure el vot dels electors. Tamb¨¦ coneixem, des de finals d'agost, la composici¨® de les llistes i podem constatar que s'han multiplicat els denominats candidats ¡°independents¡±. Molts es pregunten si ¨¦s possible formar part d'una candidatura electoral i, al mateix temps, ser independent. Si equiparem la condici¨® d'independent a una actitud pol¨ªticament neutral i a una traject¨°ria personal despolititzada, la resposta ¨¦s negativa; per¨° ¨¦s afirmativa si definim candidat independent com el que simplement no est¨¤ afiliat a un partit pol¨ªtic, ¨¦s a dir, que no t¨¦ una depend¨¨ncia partidista formal a trav¨¦s de la condici¨® de cotitzadora. Segons aquesta ¨²ltima accepci¨®, m¨¦s usual, observem que per al 27-S els partits i les coalicions electorals han afavorit la promoci¨® d'independents.

Per qu¨¨ proliferen els candidats independents i quin ¨¦s la finalitat de la seva pres¨¨ncia en aquestes eleccions? La desafecci¨® pol¨ªtica, la desconfian?a social cap als pol¨ªtics, la crisi dels partits, el protagonisme dels moviments socials, la voluntat de regeneraci¨® pol¨ªtica, les exig¨¨ncies del nou m¨¤rqueting electoral, l'anhel de transversalitat i la lectura plebiscit¨¤ria de les eleccions del 27-S s¨®n algunes causes de l'augment d'independents en aquests comicis. En definitiva, es presenten llistes m¨¦s permeables i menys vinculades als partits que les creen.

Quant a la finalitat dels independents a les llistes, m¨¦s enll¨¤ de contrarestar o activar les causes esmentades, cal preguntar-se per qu¨¨ serveixen els candidats i quines haurien de ser les seves caracter¨ªstiques? En primer lloc, les llistes de les candidatures que preveuen obtenir representaci¨® parlament¨¤ria estan formades per tres tipus de candidats: els que estan situats en llocs preferents i susceptibles de convertir-se en diputats, els que estan de farcit i els que tanquen la candidatura. Els independents acostumen a estar als primers llocs, com a reclam electoral efectiu, o als ¨²ltims, donant suport simb¨°licament a la candidatura, mentre que en els llocs de farciment hi ha militants m¨¦s o menys desconeguts.

En qualsevol cas, tot candidat ha d'estar preparat per a un trajecte de doble etapa: la campanya electoral, com a candidat, i l'exercici de la representaci¨® pol¨ªtica, com a diputat. Durant la campanya, que ¨¦s una etapa de poques setmanes, s'exigeix que tinguin aptituds per difondre els objectius program¨¤tics i aconseguir el m¨¤xim suport electoral possible per a la candidatura que representen. Com a diputats, una responsabilitat que exerciran previsiblement durant tot el mandat, s'espera que tinguin coneixements i habilitats per desenvolupar l'activitat parlament¨¤ria. Per fer-ho, ¨¦s desitjable tenir formaci¨® en diferents disciplines (ci¨¨ncia pol¨ªtica, dret p¨²blic, economia¡­), experi¨¨ncia en c¨¤rrecs de representaci¨® pol¨ªtica (sobretot, parlament¨¤ria) i una vocaci¨® irrefutable de servei p¨²blic.

Els candidats independents s¨®n m¨¦s ¨²tils a curt termini, per al mercat electoral, i la seva promoci¨® respon b¨¤sicament als hipot¨¨tics efectes electorals de la seva popularitat. Els independents acostumen a ser millors candidats que diputats i en les eleccions del 27-S, que algunes candidatures consideren plebiscit¨¤ries, la finalitat transversal i electoral ha potenciat, sens dubte, la seva pres¨¨ncia. Per primera vegada, tres de les principals candidatures han situat un independent com a cap de llista de la circumscripci¨® de Barcelona i tamb¨¦ n'hi ha a les de Girona, Lleida i Tarragona.

Malgrat el significat del vocable, ser independent no significa ni anar per lliure ni quedar al marge de les consignes del partit patrocinador. Al contrari, els independents, que acostumen a ser subjectes amb poca per¨ªcia pol¨ªtica, acostumen a acollir-se en el partit apadrinador, seguir a ulls clucs les seves indicacions i fins i tot molts acaben afiliant-s'hi. Els partits, quan funcionen, s¨®n de gran ajuda per als candidats independents, perqu¨¨ si hi ha pressions externes, constrenyiments medi¨¤tics o possibles relliscades, poden posar al seu abast potents estructures protectores; per¨°, per contra, en el cas d'independents esgarriats que van dissonant a la campanya electoral o en l'exercici del c¨¤rrec, la maquin¨¤ria del partit que en el seu moment es va mostrar generosa amb ells pot arribar a ser letal i liquidar-los d'un cop de ploma.

Veurem quina sort els ofereix a aquesta nova i nombrosa fornada de candidats independents que, dit sigui de pas, hauran d'afrontar un dels mandats m¨¦s trepidants dels ¨²ltims temps.

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.