Visita d¡¯obra

Fa molt que no es parla de Jan Gehl, el temps ¨¦s implacable. Es tracta d'un arquitecte gaireb¨¦ sense obra: l'home va estrenar el t¨ªtol treballant en un estudi, per¨° de seguida va virar cap a l'urbanisme. Copenhaguen, anys seixanta. Gehl es va instal¡¤lar al primer carrer per a vianants de la hist¨°ria i es va posar a anotar el que feia la gent en hores diferents, tots els mesos, tots els dies. Una cr¨°nica minuciosa de l'¨²s de l'espai p¨²blic, un document pioner. I una conclusi¨®: el disseny indueix l'¨²s, es dissenya perqu¨¨ passin unes coses i no unes altres. Mana el llapis per sobre de la voluntat popular.

Avui Jan Gehl admira Barcelona, li concedeix una gran qualitat urbana. No ¨¦s una ciutat crescuda per al cotxe, per al negoci, per a les relacions violentes, diu: no ¨¦s S?o Paulo, no ¨¦s M¨¨xic DF. No podem parlar d'una Barcelona presonera del cotxe.

Ho va ser. La Meridiana, sense anar m¨¦s lluny, ¨¦s una d'aquelles aberracions que despr¨¦s costa molt de corregir, perqu¨¨ els cotxes, com els ramats transhumants, aprenen els seus itineraris i es neguen a canviar-los. La Meridiana va n¨¦ixer com un d'aquells s¨ªmbols de progr¨¦s que eren les vies r¨¤pides. S'arrasaven barris sencers, ja fos Gr¨¤cia amb l'amena?a de la Via O, ja fos l'encant del Village a Nova York amb una autopista que li passava pel mig.

Una mentora de Jan Gelh, una dona que era pur instint, va impedir la destrossa: Jane Jacobs oficiava com a periodista, per¨° sobretot estimava el seu barri, estimava els silencis i les cases baixes. Els detractors l'anomenaven "mestressa de casa", perqu¨¨ no tenia t¨ªtols. Quin temps. La Meridiana ¨¦s un desprop¨°sit que s'ha anat corregint, per¨° encara sense incorporar el nivell de qualitat de Barcelona. Li sobra soroll, li falta vida. Els ve?ns ho saben i estan, ara que l'avinguda va tenir el seu moment de gl¨°ria, en plena exig¨¨ncia.

Per aix¨° em sorpr¨¨n que l'Ajuntament miri cap a l'ampla ferida de la Sagrera, com si fos urgent saber quant comer? s'hi posar¨¤. La Sagrera ¨¦s la suma de dos desprop¨°sits. Un, haver deixat les vies igual que quan es van estendre, com si aquesta ciutat d'aqu¨ª no import¨¦s un rave. Un forat, uns ponts i ja est¨¤. L'altre desprop¨°sit va ser planificar una estaci¨® desmesurada que es pagaria amb oficines, hotels i comer?, a m¨¦s de pisos de luxe. Era el mandat socialista i confirma que la bombolla era un estat d'¨¤nim col¡¤lectiu: l'¨²s i ab¨²s de la plusv¨¤lua. Esclar que Pasqual Maragall volia un parc lineal amb un bra? del Bes¨°s imitant el Rec Comtal: aix¨° era fa trenta anys, perqu¨¨ aleshores ja es parlava de la Sagrera.

Tot aix¨° ens remet a l'estat actual. Perqu¨¨ es facin una idea. Vaig tornar l'altre dia i certifico que caminar entre el pont de Palomar al de Calatrava suposa una mica m¨¦s d'una hora. No dic res de l'amplitud de la trinxera. ?s una superf¨ªcie enorme. I aqu¨ª al mig de l'estaci¨® que creix amb paci¨¨ncia mineral, com creix l'escor?a d'un arbre o s'erosiona una muntanya, que sembla que no canvia res, per¨° una miqueteta s¨ª que avan?a.

Aquesta obra monumental no la pagar¨¤ mai el ministeri, o no la pagar¨¤ en un temps raonable. Que l'estaci¨® tingui zona comercial no molesta; que la zona s'estengui per tota la superf¨ªcie, si algun dia es cobreixen les vies, ja ¨¦s una altra cosa. Recordin: el que es dissenya es fa servir. La Maquinista, enorme, desproporcionada, est¨¤ en aquesta frontera. A la cantonada, l'escola en barracons que ¨¦s moneda de canvi de l'ampliaci¨®. Una duplicaci¨® que no influir¨¤ al barri perqu¨¨ passar de 100 a 200 botigues no portar¨¤ m¨¦s gent al centre comercial, que a m¨¦s es nodreix de poblaci¨® extra-barcelonina, de bastant lluny per ser exactes. ?s pura especulaci¨®. I una altra cosa m¨¦s: per aqu¨ª hi ha molt pis nou, privat i en oferta: sense comer?. Ara els arquitectes, de la mateixa manera que tapen les balconades amb metacrilat, enceguen els baixos a les botigues, trencant la tradici¨® de la "botiga continuada" que defineix Barcelona. I tot el per¨ªmetre est¨¤ despentinat, trencat, que ¨¦s el que passa quan falta ciutat.

No els fa sensaci¨® de caos, de desordre, de no planificaci¨®? Crec que la regidora, que ¨¦s Laia Ortiz, s'haur¨¤ d'asseure davant del mapa i pensar, pensar, pensar. La ciutat neix al llapis i despr¨¦s s'impregna de vida, si el llapis va estar inspirat. I si no, no. Jo comen?aria per la Meridiana.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.