El projecte independentista provoca tensions a l¡¯Esgl¨¦sia

La proximitat de les eleccions catalanes del 27-S ha destapat les tensions internes que hi ha a l'Esgl¨¦sia enfront del projecte independentista de Junts pel S¨ª. El silenci amb el qual la instituci¨® havia intentat afrontar la campanya electoral, evitant un posicionament pol¨ªtic p¨²blic, va saltar ahir pels aires amb una carta pastoral del cardenal arquebisbe de Val¨¨ncia, Antonio Ca?izares, que cinc dies abans de la cita amb les urnes va fer una crida a ¡°orar per Espanya i la seva unitat¡±.

La Confer¨¨ncia Episcopal ha reaccionat a la carta de Ca?izares evitant un pronunciament pol¨ªtic i remetent-se a un document eclesi¨¤stic de 2006, quan el bisbe Ricardo Bl¨¢zquez estava al capdavant de l'organisme. En aquelles?Orientaciones morales ante la situaci¨®n actual de Espa?a ?se sol¡¤licita ¡°elevar oracions a D¨¦u en favor de la conviv¨¨ncia pac¨ªfica i m¨¦s solidaritat entre els pobles d'Espanya (...) salvaguardant els b¨¦ns comuns i reconeixent els drets propis dels diferents pobles integrats en la unitat hist¨°rica i cultural que anomenem Espanya¡±.

No obstant aix¨°, la contund¨¨ncia amb la qual Ca?izares va convocar a una vig¨ªlia d'oraci¨® el divendres a la catedral, citant un text de la mateixa Confer¨¨ncia Episcopal de 2002 ¡ª¡°Posar en perill la conviv¨¨ncia dels espanyols, negant unilateralment la sobirania d'Espanya, sense valorar les greus conseq¨¹¨¨ncies que aquesta negaci¨® podria implicar, no seria prudent¡±¡ª, va tancar d'un cop de porta l'etapa de comunicats mesurats paraula a paraula.

Aix¨ª, el dia 7 de setembre, la Confer¨¨ncia Episcopal Tarraconense, en la qual estan representats tots els bisbes catalans, va emetre un comunicat declarant la ¡°legitimitat moral¡± de totes les opcions pol¨ªtiques; recordant el seu ¡°amor per la p¨¤tria catalana¡±, i defensant ¡°la dignitat inalienable de les persones i dels pobles¡±. El text, escrit en catal¨¤, va ser consensuat despr¨¦s que qued¨¦s en minoria una proposta m¨¦s propera a les tesis sobiranistes, encap?alada pel bisbe de Solsona. Aquest, en un full dioces¨¤ titulat?S¨ª o no i publicat aquest setembre, ja havia argumentat que ¡°nom¨¦s una alta participaci¨® pot aclarir la voluntat real del poble de Catalunya sobre el seu futur pol¨ªtic¡±. Un argument semblat al de Junts pel S¨ª, que dota les eleccions auton¨°miques d'un car¨¤cter plebiscitari.

Tamb¨¦ al setembre, una trentena d'intel¡¤lectuals, pol¨ªtics i sacerdots cat¨°lics van demanar als seus coreligionaris espanyols que comprenguessin l'ambici¨® d'aconseguir ¡°relacions lliures, no condicionades i, per descomptat, m¨¦s satisfact¨°ries que les ara vigents entre Catalunya i Espanya¡±. El manifest el van signar, entre d'altres, els sacerdots Josep Maria Ballar¨ªn i Manel Pousa; o Josep Mar¨ªa Cullell, fundador de CDC i assessor del Vatic¨¤. A un segon pla han passat, ara com ara, veus com la de la monja Teresa Forcades, impulsora de Proc¨¦s Constituent, que no s'ha integrat en cap llista electoral pel 27-S; o Luc¨ªa Caram, dominica a la qual el Vatic¨¤ va comminar a una observan?a m¨¦s gran de la vida conventual, segons va explicar ella mateixa, despr¨¦s de participar activament en la campanya de CIU per a les eleccions municipals del 24-M.