La reforma permet al Constitucional destituir el president del Govern

El Tribunal Constitucional podr¨¤ suspendre de funcions el president del Govern espanyol i qualsevol altre c¨¤rrec p¨²blic sense temps marcat, sense recurs i sense intervenci¨® parlament¨¤ria, segons la reforma de la llei org¨¤nica que preveu aprovar el PP la setmana vinent al Congr¨¦s i que q¨¹estionen oposici¨® i constitucionalistes consultats per EL PA?S. La Constituci¨® nom¨¦s preveu la destituci¨® del president per moci¨® de censura, moci¨® de confian?a i eleccions. Avui es tancar¨¤ el termini d'esmenes i el PP no permetr¨¤ que s'introdueixin canvis en el seu text, rebutjat per tots els altres grups.

La reforma de la Llei Org¨¤nica del Tribunal Constitucional est¨¤ dirigida a frenar qualsevol intent secessionista del president de la Generalitat, Artur Mas, per¨° experts juristes i portaveus de l'oposici¨® adverteixen que tal com est¨¤ redactada podria ser aplicada a tots els alts c¨¤rrecs, incloent-hi el president del Govern central.

Avui dimecres s¡¯acaba el termini d'esmenes en el procediment d'extrema urg¨¨ncia que el Govern espanyol ha triat i que impedeix que passi per pon¨¨ncia i comissi¨® per debatre els detalls t¨¨cnics. Els socialistes no presentaran esmenes perqu¨¨ estan en contra de tot el text i el PP, segons el seu portaveu Rafael Hernando, tampoc t¨¦ previst fer-ho, per la qual cosa la reforma entrar¨¤ en vigor tal com est¨¤ redactada. Al Senat no poden introduir-se canvis perqu¨¨ no hi hauria temps d'aprovar-la.

El portaveu del PSOE, Antonio Hernando, assegura que est¨¤ alarmat per les defici¨¨ncies t¨¨cniques del breu text del PP. La reforma permet que el Tribunal Constitucional suspengui els alts c¨¤rrecs que consideri que incompleixen les seves resolucions. Per¨° no especifica el grau d'incompliment, ni el procediment concret de suspensi¨®, ni la possibilitat de recurs, ni el temps de suspensi¨®.

La Constituci¨® nom¨¦s estableix com a causes de destituci¨® d'un president la moci¨® de censura, la q¨¹esti¨® de confian?a i les eleccions. Amb aquesta reforma, se n'estableix una de diferent que no est¨¤ prevista en la Constituci¨®, que ¨¦s nom¨¦s la decisi¨® del Tribunal. Ser¨¤ l'¨²nica sanci¨® d'aquesta classe que no compleix l'exig¨¨ncia del dret penal de tenir una pena concreta preestablerta, perqu¨¨ la norma nom¨¦s parla ¡°del temps prec¨ªs per assegurar l'observan?a dels pronunciaments del tribunal¡±.

El socialista Hernando va assegurar al Congr¨¦s que ¡°el Tribunal Constitucional podria a partir d'ara suspendre les funcions d'un president d'una comunitat o del mateix president del Govern espanyol. Vost¨¨s volen donar al Tribunal un aut¨¨ntic poder de suspendre el president sense impeachment i sense censura pr¨¨via de les Corts. S'adonen del que estan fent? Saben la gravetat d¡¯aquest fet? ?s impossible conjugar el que volen fer en aquesta llei amb el nostre sistema constitucional. No ¨¦s possible destituir-lo a trav¨¦s d'una decisi¨® del Constitucional. Aquesta ¨¦s la barbaritat que estan fent¡±.

Experts constitucionalistes consultats coincideixen amb l'oposici¨®. Asseguren que la reforma d¨®na al tribunal un poder ¡°extraordinari¡±, per¨°, alhora, el fica al terreny pol¨ªtic, cosa que pot acabar q¨¹estionant la legitimitat del Constitucional.

Xavier Arb¨®s, catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, considera que la reforma produeix ¡°automatismes¡± en l'actuaci¨® del Constitucional. ¡°El tribunal no pot evitar el conflicte, la reforma l¡¯entrampa posant-lo en la primera l¨ªnia del debat pol¨ªtic¡±, opina Arb¨®s, que qualifica el canvi de ¡°dr¨¤stic i inconstitucional¡±. ¡°Fins on jo s¨¦, no existeix cap Tribunal Constitucional que tingui les atribucions que es vol donar a aquest¡±, adverteix. A Alemanya hi ha un procediment com el que es vol establir, amb la difer¨¨ncia notable que all¨¤ ¨¦s necessari que passi pel Parlament. Als Estats Units nom¨¦s ¨¦s possible actuar contra un president previ impeachment o autoritzaci¨® del Parlament.

El catedr¨¤tic opina que cal ser ¡°cautelosos¡± perqu¨¨ la reforma est¨¤ concebuda ¡°clarament¡± per a resolucions suspensives (la suspensi¨® del refer¨¨ndum del 9-N, per exemple) i no per a sent¨¨ncies. Per¨° argumenta que la redacci¨® permetria aplicar-la per apartar qualsevol c¨¤rrec p¨²blic, incl¨°s el cap de l¡¯Executiu central, si el Govern ignora alguna decisi¨® del tribunal, com ja ha passat. Els experts recorden el cas de les compet¨¨ncies de la Generalitat en mat¨¨ria de subvencions, reconeguda pel Constitucional.

I aquesta suspensi¨® de funcions seria per un temps que la reforma no defineix, un aspecte que tamb¨¦ q¨¹estionen els constitucionalistes. ¡°Les sancions han d¡¯estar delimitades en el temps¡±, adverteix Arb¨®s, que incideix en un altre aspecte que preocupa els experts: la vulneraci¨® del dret a la segona inst¨¤ncia. ¡°Si l'interessat vol rec¨®rrer, davant qui recorre?¡±, pregunta Arb¨®s, que adverteix que s'impedeix la segona inst¨¤ncia en una cosa tan transcendental com la suspensi¨® del dret a la participaci¨® en la vida pol¨ªtica o el dret al treball d'un empleat p¨²blic.

El catedr¨¤tic Eduard Roig considera que per esquivar aquesta vulneraci¨® s'ha volgut presentar la reforma dient que no permet sancionar, sin¨® nom¨¦s suspendre temporalment. ¡°I com que no sanciona no ha d'haver-hi tr¨¤mit previ ni recurs¡±, apunta. ¡°Per¨° ¨¦s fals. S'est¨¤ privant del dret que se segueixi un procediment previ i a tenir opci¨® a recurs¡±. Roig considera ¡°raonable¡± que s'obri un debat sobre com cal garantir l'execuci¨® de les sent¨¨ncies del Constitucional. ¡°Per¨° no ¨¦s raonable fer-ho aix¨ª¡±, apunta.

Javier Garc¨ªa Roca, exlletrat del Constitucional i director del Departament de Constitucional de la Complutense, incideix en la transcend¨¨ncia que t¨¦ imposar al Constitucional el control sobre l'execuci¨® de sent¨¨ncies pels poders p¨²blics. ¡°Cap te¨°ric del Constitucional es va ocupar de l'execuci¨® de sent¨¨ncies. Per¨° perqu¨¨ creien que aix¨° corresponia al Parlament¡±. El que fa aquesta reforma, adverteix Garc¨ªa Roca, ¨¦s ¡°traslladar¡± al Constitucional l'incident d'execuci¨® de sent¨¨ncies de la Jurisdicci¨® Contenciosa Administrativa. ¡°Aix¨° no es pot fer. Perqu¨¨ un tribunal contenci¨®s d¨®na instruccions a una administraci¨® p¨²blica que est¨¤ sotmesa a les lleis, mentre que el Constitucional l'hi hauria de donar a un Parlament o a un Govern representatius¡±. ¡°Els que ho han fet no saben gens o volen ser massa espavilats¡±, assenyala.