El somni d¡¯una Catalunya independent a Eurovisi¨®

Ha passat m¨¦s d¡¯una d¨¨cada des que TV3 va intentar, de bracet amb Andorra Televisi¨®, fer sentir el catal¨¤ al festival d¡¯Eurovisi¨®. Les dues cadenes van emetre deu gales d¡¯un programa que es va anomenar 12 punts i va presentar Xavier Graset. Un jurat, els espectadors catalans i els andorrans van fer guanyadora la cantant Marta Roure i el tema Jugarem a estimar-nos,?de Jofre Bardag¨ª. Va ser la vegada que Catalunya ha estat m¨¦s a prop de tenir personalitat pr¨°pia al festival europeu. Per¨° el somni d¡¯aquell 2004 es va esvair quan a Istanbul l¡¯actuaci¨® no va passar de la semifinal. Amb el debat candent sobre la independ¨¨ncia propagat per tots els ¨¤mbits, aquells que desitgen amb fervor sentir algun dia ¡°la Catalogne, 12 points¡±?poden veure ara la llum al final del t¨²nel. Cal dir per¨° que la TV3 del 2015 afirma que encara no ha pensat si voldria participar o no al festival en cas de tenir un Estat propi.

El primer pas que hauria de fer una Catalunya independent per arribar al festival de la can?¨® europeu seria fer-se membre de la Uni¨® Internacional de Telecomunicacions (UIT), segons ha informat un portaveu d¡¯Eurovisi¨®. Es tracta d¡¯un organisme que forma part de les Nacions Unides i, per tant, l¡¯hipot¨¨tic Estat catal¨¤ hauria de tenir el reconeixement internacional abans d'accedir-hi. El segon pas seria demanar l¡¯adhesi¨® a la Uni¨® Europea de Radiodifusi¨® (UER).

El somni d¡¯una Catalunya independent a Eurovisi¨®

La UER agrupa cadenes de televisi¨® i r¨¤dio que emeten al continent europeu. Un portaveu de l¡¯entitat ha detallat que ¡°si fos membre de la UIT, el servei de radiodifusi¨® p¨²blic catal¨¤ podria demanar ser-ne un membre actiu¡±. Llavors, caldria que Televisi¨® de Catalunya fos ratificada en assemblea general. Si la resoluci¨® fos positiva, ¡°seria una candidata a demanar la seva participaci¨® a Eurovisi¨®¡±. La Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ja t¨¦ un peu dins de la UER. Catalunya M¨²sica participa en un programa d¡¯intercanvi de m¨²sica cl¨¤ssica a nivell europeu, tot i que l¡¯emissora no forma part de la llista de membres actius. ¡°TV3 est¨¤ interessada des de sempre a ser membre de la UER, sobretot en ¨¤mbits d¡¯intercanvi i de coproduccions, documentals especialment. El tema d¡¯Eurovisi¨® no ens l¡¯hem plantejat¡±, han declarat fonts de la CCMA.

Es diu que la cultura, igual que l¡¯esport, no ent¨¦n de colors pol¨ªtics. Per¨° a Eurovisi¨®, quan es perd,?una de les queixes m¨¦s compartides entre els seguidors?durant els minuts de les votacions ¨¦s: ¡°Tot es basa en la pol¨ªtica, no hi ha dret¡±. Cap dels programes per al 27-S fa refer¨¨ncia expressa a Eurovisi¨®, per¨° l¡¯any 2009 els eurodiputats catalans van parlar del tema. Oriol Junqueras (ERC) i Ramon Tremosa (CiU) van mostrar-se a favor de tenir representaci¨® catalana al festival. Romeva, des d¡¯ICV-EUiA, va dir que ho veia com ¡°una hist¨°ria comercial i no nacional¡±. Maria Badia (PSC) va afirmar que no calia perqu¨¨ Eurovisi¨® t¨¦ un nivell ¡°molt baix¡± i el PP va rebutjar-ho frontalment.

Seria una plataforma espectacular per presentar-se a Europa a nivell de llengua i de pa¨ªs

¡°Espanya donaria els 12 punts a Catalunya?¡±, es pregunta Gl¨°ria Bricoll¨¦, cofundadora d'Eurovisi¨®.cat, un portal que t¨¦ com a objectiu donar a con¨¨ixer la pres¨¨ncia catalana al festival. ¡°Tot i que en alguns moments la societat catalana ha tingut un cert rebuig cap a Eurovisi¨®, crec que si una Catalunya independent hi particip¨¦s es veuria b¨¦ perqu¨¨ seria una plataforma espectacular per presentar-se a Europa a nivell de llengua i de pa¨ªs en l¡¯espectacle musical amb m¨¦s audi¨¨ncia del m¨®n¡±, reflexiona.

A nivell personal, Bricoll¨¦, que assisteix a Eurovisi¨® des del 2004, creu que Catalunya hauria de presentar-s¡¯hi amb una can?¨® que combin¨¦s el catal¨¤ i l¡¯angl¨¨s. ¡°Si fos en catal¨¤ i prou ja em semblaria b¨¦, per¨° crec que la primera vegada no hauria de ser al cent per cent en angl¨¨s¡±.

Des del 1956, onze catalans han representat Espanya a Eurovisi¨®. Alguns d¡¯ells s¨®n Peret (1974), Nina (1989), Sergio Dalma (1991), Beth (2003) i Rodolfo Chikilicuatre (2008). Serrat hi havia d¡¯anar el 1968 ¨Cl¡¯any que va guanyar Massiel¨C per¨° finalment va rebutjar-ho perqu¨¨ no li van permetre cantar en catal¨¤. Bricoll¨¦ opina que a Catalunya hi ha prou talent per poder anar a Eurovisi¨®, i destaca tamb¨¦ el paper que t¨¦ al festival la productora catalana Gestmusic, que en l¡¯¨²ltima edici¨® es va encarregar de la posada en escena d¡¯Edurne.

El somni d¡¯una Catalunya independent a Eurovisi¨®

Sobre els intents fallits d¡¯Andorra entre el 2004 i el 2009 d'arribar a la final del festival, la cofundadora d¡¯Eurovisi¨®.cat creu que va fallar la promoci¨® de les can?ons i, en algunes edicions, ¡°les posades en escena van ser desafortunades¡±. El periodista catal¨¤ resident a Andorra Agust¨ª Mas va participar en la promoci¨® de la participaci¨® andorrana al festival. Explica que el projecte no va aconseguir "connectar amb el p¨²blic" i afegeix que no es va veure amb bons ulls que s'enviessin a Eurovisi¨® cantants no andorranes, com la catalana Gisela (2008) i l'holandesa Marian van de Wal (2009). Mas comenta, per¨°, que el factor principal per deixar de participar-hi va ser el d¨¨ficit de la televisi¨® p¨²blica.

En la decisi¨® de participar o no a Eurovisi¨® en una suposada Catalunya independent s'hauria de tenir en compte el cost que implicaria. "Un m¨ªnim per anar-hi en condicions s¨®n uns 300.000 euros", explica Agust¨ª Mas. Comenta tamb¨¦ que el pa?sos financen la participaci¨® al festival amb f¨®rmules diverses. "A vegades ho paga ¨ªntegrament la televisi¨®, i a vegades els governs. Dep¨¨n de si s'hi va de manera testimonial, com en uns Jocs Ol¨ªmpics, o de si s'hi va a guanyar", puntualitza. A ell li agradaria que Catalunya particip¨¦s a Eurovisi¨® "com a pa¨ªs nou", i matisa que en certa manera ja hi contribueix perqu¨¨ en els ¨²ltims anys els representants espanyols que han anat al festival s'han escollit als estudis de TVE de Sant Cugat del Vall¨¨s.