Catal¨¤, espanyol i europeu

Quan em van escollir president del Parlament Europeu em vaig presentar com a ¡°catal¨¤, espanyol i europeu¡±, tres identitats que conviuen en els meus sentiments i emocions i que no s¨®n antag¨°niques sin¨® que es complementen m¨²tuament. Crec que sentir identitats m¨²ltiples ¨¦s part de la construcci¨® d'un d¨¦mos europeu que superi el nostre tr¨¤gic passat. I que l'objectiu de la UE no ¨¦s augmentar el nombre d'ens sobirans, sin¨® de compartir les sobiranies existents fins a idealment fer-les convergir.

Pocs dies despr¨¦s, en un viatge al meu Pirineu natal, veia escrit a la paret d'una vella masia: ¡°Aqu¨ª som catalans i prou¡±. Potser hi era abans del meu discurs a Estrasburg. O potser era una resposta a la proclamaci¨® de la meva triple identitat. Per¨°, en qualsevol cas, aquell grafit tenia una connotaci¨® excloent. Qui era l'autor per decidir qu¨¨ hem de ser els que ¡°som d¡¯aqu¨ª¡±, sota pena de no ser considerats ¡°d¡¯aqu¨ª¡±? La carta de Mas ¡°als espanyols¡±, autoexcloent-se de tal condici¨®, ¨¦s un veritable manual del victimisme i emmalalteix pel mateix problema que el grafit del meu poble. Qui s¨®n Mas i els seus companys per parlar en nom de Catalunya i informar-nos del que Catalunya ¡°sent¡± i ¡°desitja¡±?

Aquesta an¨¨cdota reflecteix l'ess¨¨ncia del problema. Molts catalans nom¨¦s se senten catalans. Les conseq¨¹¨¨ncies socials de la crisi han estat h¨¤bilment aprofitades per canalitzar la irritaci¨® social d'una forma interclassista, convertint-la en un conflicte entre Catalunya i Espanya, sintetitzat en la idea que ¡°Espanya ens roba¡± la xifra tan m¨ªtica com falsa de 16.000 milions. Si no ¨¦s independentista per emoci¨®, sigui-ho per inter¨¨s. I esdeveniments d'import¨¤ncia simb¨°lica, com la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, han radicalitzat l'exig¨¨ncia d'un Estat propi com a soluci¨® per a la seva plenitud identit¨¤ria i la seva prosperitat.

Pels seus sentiments identitaris, alguns consideren la independ¨¨ncia com un b¨¦ superior, siguin quins siguin els costos. Creuen que Espanya ¨¦s una r¨¨mora per al seu benestar i un obstacle per a la seva plena identitat. Encara que l'Estat espanyol fos el m¨¦s perfecte del m¨®n, Junqueras desitjaria la independ¨¨ncia per una q¨¹esti¨® de dignitat. I explica que Catalunya se separar¨¤ amb ¡°normalitat¡± del que avui anomenem Espanya, com en el seu temps els Pa?sos Baixos o N¨¤pols es van separar de la monarquia hisp¨¤nica.

Espanya representa per a molts joves catalans oportunitats de les quals no t¨¦ sentit prescindir

Per¨° altres catalans, bastants m¨¦s segons les enquestes, sentim com a pr¨°pia una identitat composta, catalana i espanyola alhora. No acceptem que la nostra catalanitat es posi en q¨¹esti¨® per no desitjar que la independ¨¨ncia fraccioni pol¨ªticament aquesta doble identitat. Hi ha massa hist¨°ria en com¨² entre Catalunya i la resta d'Espanya per establir una frontera pol¨ªtica, f¨ªsica, identit¨¤ria entre nosaltres. El que ¨¦s Catalunya avui ¨¦s el resultat del treball d'espanyols vinguts de tot arreu i no acceptem la falsificaci¨® hist¨°rica que assimila Espanya al franquisme, perqu¨¨ els avions que bombardejaven Barcelona el 1936-1939 eren els mateixos que bombardejaven Madrid. Ni compartim el relat victimista i ahist¨°ric segons el qual el desenvolupament econ¨°mic de Catalunya i el seu benestar han estat secularment sacrificats per la seva pertinen?a a Espanya.

Espanya representa per a molts joves catalans oportunitats de les quals no t¨¦ sentit prescindir. La interacci¨® entre tots els espanyols produeix beneficis per a tots. La primera editorial en catal¨¤ i en espanyol i la segona en franc¨¨s va ser fundada a Barcelona per un andal¨²s.

La propaganda independentista presenta Espanya com un Estat fallit del qual m¨¦s val allunyar-se. Certament, Espanya ¨¦s un pa¨ªs amb problemes, no ¨¦s una panacea. Per¨° s'han teixit massa lla?os personals, afectius i comercials perqu¨¨ la separaci¨® no sigui molt traum¨¤tica per a molta gent i molt perjudicial econ¨°micament per a tothom.

A Espanya, qualsevol jove catal¨¤ t¨¦ m¨¦s possibilitats de tenir m¨¦s bones oportunitats laborals en sectors de futur. Renunciar volunt¨¤riament als vincles amb Espanya ¨¦s com si els joves de Massachusetts renunciessin al trampol¨ª dels Estats Units, o els de Baviera al d'Alemanya, a canvi de disposar d'una mica m¨¦s de recursos fiscals. ?s cert que el trampol¨ª espanyol ¨¦s m¨¦s petit que el d'aquests pa?sos i els ¨²ltims anys ha patit un atac de t¨¨rmits. Per¨° qualsevol jove catal¨¤ pot aconseguir molta m¨¦s altura amb aquest trampol¨ª que no pas sense.

La hist¨°ria no ens ha donat la dolorosa oportunitat de crear una forta identitat comuna perqu¨¨, a difer¨¨ncia dels nostres ve?ns europeus, hem tingut m¨¦s guerres civils que contra un enemic exterior. Per¨° la intensitat dels lla?os que ens uneixen ¨¦s prou forta per reclamar una soluci¨® a la relaci¨® entre Catalunya i la resta d'Espanya que no sigui tan traum¨¤tica com una separaci¨® que no es justifica per raons econ¨°miques.

Solucions de tipus federal, com les de Quebec, Massachusetts o Baviera, tenen menys costos

Solucions de tipus federal com les aplicades al Quebec, Massachusetts o Baviera presenten menys costos i m¨¦s oportunitats, en un moment de la hist¨°ria en qu¨¨ les relacions entre els pa?sos han deixat de ser jocs de suma zero per convertir-se en projectes d'integraci¨® creixent i prosperitat compartida. Els costos de la transici¨® serien molt grans, i els beneficis incerts i a llarg termini. Molts, raonablement, voldrien saber quins s¨®n els costos i beneficis d'aquest canvi transcendental i, en canvi, no reben m¨¦s que informaci¨® incompleta, comptes mal fets, hist¨°ries falsejades i peticions de confian?a cega en la promesa d'una independ¨¨ncia-sense-costos. Aix¨° no existeix. Ens la presenten embolcallada en dades falses per calcular els beneficis i en la ficci¨® d'una estimaci¨® zero dels costos. Que la independ¨¨ncia permetria augmentar les pensions un 10% ¨¦s un altre engany.

Tampoc ¨¦s cert que la comunitat internacional donaria suport al dret a l'autodeterminaci¨® de Catalunya i reconeixeria una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia. Catalunya no seria de forma autom¨¤tica reconeguda i acceptada a la UE i l'euro. Ning¨² pot assegurar quant temps trigaria a ser-ho.

Tot i aix¨°, per grans que siguin les falsedats dels independentistes, Espanya t¨¦ un greu problema en la seva relaci¨® amb Catalunya. La conllevancia?orteguiana?ja?no ¨¦s la soluci¨®, si ¨¦s que alguna vegada ho ha estat. L'ab¨²lica indifer¨¨ncia de Rajoy, tampoc. I algunes de les seves actuacions agreugen el problema. Una societat no pot desenvolupar-se normalment al si d'un Estat si una part molt important de la poblaci¨® creu que estaria m¨¦s b¨¦ sense ell. Passi el que passi, caldr¨¤ restablir el di¨¤leg, millorar la informaci¨®, extremar el respecte i fer les reformes constitucionals, financeres i fiscals necess¨¤ries perqu¨¨ aquesta part disminueixi fins al l¨ªmit dels que fan de la independ¨¨ncia una q¨¹esti¨® de dignitat davant la qual no hi ha raons a esgrimir. Per¨° que no justifica un salt al buit negant la llei de la gravetat.

Josep Borrell ¨¦s catedr¨¤tic Jean Monnet.