Un nou Tribunal de Garanties?

La proposta del Grup Popular per modificar la vigent Llei Org¨¤nica del Tribunal Constitucional (TC) mostra de nou que el proc¨¦s sobiranista catal¨¤ recorda alguns episodis de la hist¨°ria pol¨ªtica d'Espanya. Com ¨¦s sabut, l'¨²nic precedent de l'actual TC ¨¦s el Tribunal de Garanties Constitucionals, establert durant la Segona Rep¨²blica, que va tenir una exist¨¨ncia ef¨ªmera i una actuaci¨® clarament desafortunada. Els nostres constituents van tenir present aquesta instituci¨® pionera a Europa, per¨° van procurar no repetir molts dels seus errors, deguts al clima de confusi¨® conceptual en el qual va n¨¦ixer i, sobretot, al context social i pol¨ªtic en el qual va funcionar. Afortunadament, l'actual Tribunal es va concebre amb les idees m¨¦s clares i ha exercit amb encert les seves funcions en un context molt diferent del dels anys trenta.

No obstant aix¨°, des de fa ja algun temps el TC ha entrat en una clara deterioraci¨® institucional, que en alguns aspectes evoca el del seu antecessor. Els episodis relacionats amb Catalunya van acabar de desprestigiar el Tribunal de Garanties, i la seva repetici¨® podria enterrar el Tribunal Constitucional. Cal recordar que la primera sent¨¨ncia del Tribunal republic¨¤, de 8 de juny de 1934, que declarava la nul¡¤litat de la Llei de Contractes de Cultiu aprovada pel Parlament de Catalunya, va produir una forta crispaci¨® pol¨ªtica, en un clima ja enrarit per una insurrecci¨® social a tot Espanya. Salvant les dist¨¤ncies, la sent¨¨ncia del TC sobre l'Estatut del 2006 va suscitar un gran rebuig a Catalunya, fins al punt que s'ha considerat un dels factors desencadenants de l'actual proc¨¦s secessionista.

El pol¨ªtic catal¨¤ Amadeo Hurtado, que va actuar com a advocat de la Generalitat en defensa de la llei catalana, va escriure al seu dietari (Abans del sis d'octubre, 2008) que el Tribunal de Garanties?s'havia convertit en ¡°una instituci¨® ex¨°tica que ning¨² s'ha pres de deb¨°¡±, percepci¨® que possiblement es va repetir en la lamentable tramitaci¨® de la sent¨¨ncia del TC del 2010 sobre la reforma de l'Estatut. Cal recordar que la sent¨¨ncia del 1934 no va ser acatada pel Parlament catal¨¤, que va decidir aprovar una nova llei exactament igual que l'anul¡¤lada pel Tribunal. Seguint amb els paral¡¤lelismes, tamb¨¦ les decisions de la Generalitat des del 2012 han suposat un clar desafiament a l'ordre constitucional: mitjan?ant l'aprovaci¨® de normes i declaracions parlament¨¤ries que han estat anul¡¤lades pel TC, o mitjan?ant actuacions com la del 9-N, que eren un desacatament de les seves resolucions.

La proposici¨® de llei faculta el Tribunal per acordar la suspensi¨® en les seves funcions de les autoritats o empleats p¨²blics de l'Administraci¨® responsable de l'incompliment

La reforma ad hoc que ara es proposa amb urg¨¨ncia vol fer front a futurs incompliments, cosa que segurament succeir¨¤ ja que aix¨ª es dedueix del Full de ruta unitari del proc¨¦s sobiranista catal¨¤, signat pels que integren la candidatura de Junts pel S¨ª. La proposici¨® de llei faculta el Tribunal per acordar, entre altres mesures, la suspensi¨® en les seves funcions de les autoritats o empleats p¨²blics de l'Administraci¨® responsable de l'incompliment, durant el temps que calgui per assegurar l'observan?a dels pronunciaments del Tribunal, que podr¨¤ a m¨¦s requerir la col¡¤laboraci¨® del Govern de la Naci¨® a fi que adopti les mesures necess¨¤ries per assegurar el compliment de les resolucions.

Si prospera la reforma, el Constitucional corre el risc de seguir els passos del Tribunal de Garanties, en el qual es va residenciar la causa penal contra el president i els consellers del Govern de la Generalitat despr¨¦s dels fets del 6 d'octubre de 1934, durant els quals Companys va proclamar ¡°l'Estat catal¨¤ dins de la Rep¨²blica espanyola¡±. El Tribunal republic¨¤ va admetre la querella contra els membres del Govern catal¨¤ basant-se precisament en la Llei org¨¤nica que el regulava. Per¨° aix¨° el va situar en el centre de la batalla pol¨ªtica, i va q¨¹estionar la seva mateixa naturalesa, com ha assenyalat Alejandro Nieto en el seu magn¨ªfic estudi sobre aquells esdeveniments (La rebeli¨®n militar de la Generalidad Catalana contra la Rep¨²blica, 2014). Certament, la reforma que imposar¨¤ en solitari el PP no pret¨¦n convertir el TC en un jutge penal, per¨° li atribueix unes facultats que s¨®n impr¨°pies d'aquest ¨°rgan, i l'involucraran perillosament en els conflictes pol¨ªtics. A la vista del rumb que pot prendre el proc¨¦s, el TC podria acabar com el Tribunal de Garanties Constitucionals.

Enric Fossas Espadaler ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Constitucional (UAB)