Cinc mirades per interpretar el resultat del 27-S

Les eleccions d'avui a Catalunya configuraran un nou Parlament auton¨°mic, per¨° probablement no per a quatre anys. Els partits independentistes han anunciat que, si ells guanyen en escons, hi haur¨¤ unes noves eleccions en 18 mesos. Podria haver-n'hi fins i tot abans, si no hi ha acord per investir el president de la Generalitat i tenint en compte l'aparent fragilitat de les actuals aliances al bloc independentista i de les hipot¨¨tiques aliances al no independentista. En aquest escenari, Catalunya sembla abocada a la inestabilitat. Aquestes s¨®n algunes claus per analitzar els resultats d'aquesta nit:

¨CEl grau de suport a l¡¯independentisme. Totes les enquestes apunten que Junts pel S¨ª (que agrupa Converg¨¨ncia i ERC) ser¨¤ la for?a m¨¦s votada. Per¨° per posar en marxa el seu full de ruta independentista necessita no nom¨¦s guanyar sin¨® aconseguir la majoria absoluta d'escons (la meitat m¨¦s un). O aconseguir-la sumant els escons de l'altra llista secessionista, la CUP. La majoria absoluta est¨¤ fixada en 68 escons. Aquesta ¨¦s la xifra que l'independentisme persegueix. Si no l'aconsegueix, el proc¨¦s independentisme quedar¨¤ aturat. Si l'aconsegueix, el proc¨¦s s'iniciaria, encara que fora de la llei.

¨CLa difer¨¨ncia entre vots i escons. Podria haver-hi l'escenari que Junts pel S¨ª i la CUP sumessin majoria absoluta d'escons sense tenir-ne en vots (perqu¨¨ la llei electoral fa que no tots els vots valguin el mateix). Aix¨° els generaria dos problemes: el primer, que el missatge de la seva vict¨°ria quedaria molt afeblit, sobretot de cara a l'exterior; el segon, que la CUP ha dit repetides vegades que la majoria absoluta, per ser leg¨ªtima, ha de produir-se tamb¨¦ en vots. I el suport de la CUP pot ser imprescindible per engegar el proc¨¦s.

¨CLa relaci¨® de forces entre els no independentistes. Els partits que no defensen la independ¨¨ncia lliuren una dura batalla per col¡¤locar-se al capdavant d'aquest bloc i aspirar a encap?alar un Govern en cas que l'independentisme no sumi majoria absoluta. En aquestes eleccions es mesura l'embranzida de Ciutadans (el m¨¦s ben posicionat segons les enquestes), la capacitat del PSC (que en el passat va ser un partit central a Catalunya) per revertir la davallada electoral dels ¨²ltims anys, la previsible caiguda del PP i la inc¨°gnita del suport electoral a Catalunya S¨ª que es Pot (la llista que agrupa Podem i ICV). Tamb¨¦ ¨¦s un interrogant si Uni¨® aconseguir¨¤ entrar al Parlament i, en cas de fer-ho, quants escons arrabassar¨¤ a l'independentisme del seu exsoci Converg¨¨ncia.

¨CEl vot per territoris. El discurs independentista apel¡¤la al "dret a decidir" dels catalans. Per aix¨° ¨¦s rellevant analitzar el resultat en cadascuna de les quatre prov¨ªncies catalanes. Girona i Lleida s¨®n tradicionalment les que m¨¦s suport donen al sobiranisme; Tarragona i Barcelona (que juntes agrupen el 85% de la poblaci¨® de Catalunya), les que menys. Al mateix temps, dins de cada prov¨ªncia hi ha difer¨¨ncies entre comarques, i entre nuclis urbans i rurals.

¨CEls possibles pactes d¡¯investidura. En principi, Artur Mas t¨¦ garantida la investidura en primera votaci¨® si la seva llista, Junts pel S¨ª (en la qual ell va de n¨²mero quatre) guanya amb majoria absoluta. Per¨° nom¨¦s en aquest cas. Si no l'aconsegueix i necessita la CUP, tindr¨¤ un problema: la CUP ha dit que no investir¨¤ Mas. El mateix ha anunciat un altre partit al qual previsiblement festejaria Junts pel S¨ª: Catalunya S¨ª que es Pot. I la resta de formacions: PSC, Ciutadans, PP i Uni¨®. Cap votaria Mas. S'iniciaria llavors un encreuament de negociacions per trobar alg¨² que aconsegu¨ªs el consens. Si no ho aconsegu¨ªs, Artur Mas podria ser investit en segona volta per majoria simple, per¨° per aix¨° necessitaria m¨¦s vots a favor que en contra. ?s a dir ¨Csi la CUP s'abstingu¨¦s¨C, m¨¦s vots a la seva investidura que els que obtingu¨¦s un hipot¨¨tic candidat de consens al bloc no independentista. Si finalment no hi hagu¨¦s acord, Catalunya aniria a noves eleccions.